Mobilitat insostenible a Igualada

Ha començat un nou curs, i com cada vegada a aquestes dates, la vida de la ciutat agafa un altre ritme, un altre pols, molt més actiu, dinàmic i vibrant. El ritme més pausat de les vacances ràpidament ens queda mig oblidat sota el tic-tac dels horaris, les presses i les obligacions del dia a dia. Enguany, hem aprofitat aquests dies d'arrencada, per fer una mirada atenta a petites dinàmiques de mobilitat de la ciutat, no només perquè aquest tema ens genera interès, sinó també perquè justament aquesta setmana passada es va dedicar, a escala europea, a reivindicar la mobilitat sostenible.

I què hem observat? Ho intentarem resumir en alguns punts.

Primer: el cotxe es comporta com un gas, té la capacitat d'ocupar tot l'espai disponible. Com més espai se li dóna, més espai ocupa. No només això, sinó que des de fa un temps ja es considera l'amo i senyor d'espais que no li són propis, com les voreres. Ara mateix costa trobar espais a la ciutat on no es trobi un cotxe, que encara que sigui "per un moment" ha decidit envair i ocupar l'espai dels vianants, amb tot el que això implica, sobretot en l'àmbit de seguretat. L'evidència és general i s'ha pogut observar a qualsevol ciutat, si es dona espai al cotxe, aquest l'ocupa. L'única solució és limitar-ne l'espai. A Igualada s'està fent a l'inrevés i el govern s'ha dedicat aquests darrers anys a fer zones d'aparcament blanques i taronges com a gran solució a la mobilitat sostenible (segons paraules del Sr. Alcalde), en zones de la ciutat on se li hauria d'haver limitat l'accés. Serà molt difícil tenir una ciutat amable, si el vianant o el ciclista, se senten constantment amenaçats.

Segon: xoca molt observar que els espais més perillosos de la ciutat es localitzen tots al voltant dels centres escolars en les hores d'entrada i sortida. Com pot ser que ens sembli normal que als centres educatius, on hi poden haver centenars d'infants s'hagin convertit en un lloc salvatge on cal enviar la policia local per garantir-ne la seguretat? L'any passat ja va ser notícia els accidents amb vianants al voltant de les escoles i malgrat això, es continua sense fer res significatiu al respecte. De debò que no som capaços de reconstruir aquests espais i fer-los segurs i saludables per tots aquests infants? De debò que des de l'ajuntament no s'ha pogut dur a terme al llarg de tots aquests anys un pla de pacificació dels entorns escolars? Calia deixar passar els anys fins a arribar en aquest punt on sembla que l'únic que s'hagi previst és que les famílies puguin arribar amb vehicle a l'escola? La nostra sensació és que en aquesta planificació de mobilitat i urbanística, l'ajuntament s'ha oblidat del tot de les persones, de les famílies que van caminant a l'escola, amb bicicleta o patinet, quan segurament tot aquest darrer grup són majoria. També s'ha oblidat a les persones usuàries que van amb transport públic, perquè ara mateix, els busos que fan les rutes escolars no només van plens sinó que hi ha alumnes que es queden sense poder-hi pujar. És evident que cal començar a treballar per pacificar els entorns escolars, treure cotxes, facilitar accés a vianants i bicicletes i ampliar el servei de transport públic.

Tercer: Resulta molt decebedor analitzar el què ha proposat l'ajuntament per la setmana europea de la mobilitat sostenible, i encara més detectar que es fa servir la mateixa nota de premsa des de 2014. Han passat set anys, la informació sobre la gravetat en termes d'emergència climàtica ha canviat molt, i els informes publicats aquest estiu deixen més clar que mai, que el terme amb el qual ens hem de referir és EMERGÈNCIA CLIMÀTICA. I en aquesta situació, el nostre ajuntament publica que talla carrers que a hores d'ara encara no sabem quins són (i altres anys eren els que ja són de vianants), fa un dia de transport públic gratuït i poca cosa més. Creiem que queda evident que dins el consistori ningú creu en aquest tema, que qui dia passa any empeny, i l'any vinent, buscaran de nou la nota de premsa i narinant.

Tenim una ciutat perfecta per potenciar la mobilitat a peu i amb bicicleta, és de mida petita i compacta, i el nostre ajuntament no ho aprofita. És una ciutat que hauria d'haver treballat des de fa anys fent enjardinament de carrers, voreres amples i carrils bicicleta en lloc de buscar i buscar per tot arreu on poder fer zones d'aparcament de cotxes. És evident que quan l'espai és verd, bonic i arreglat, la gent se'l fa seu i l'utilitza. Només cal veure espais com el parc Central, la ronda de Fàtima, el Passeig, el Carrer Sant Magí, i altres. No era tan difícil. Ara la ciutat fa por, els cotxes ocupen carrers, voreres i emeten gasos que contaminen l'aire que respirem. Convidem al regidor de mobilitat a fer un trajecte a peu, al voltant d'una escola a ¾ de 3 de la tarda com nosaltres vam fer fa uns dies. Les retencions eren de més de 800 m, i l'aire que es respira, anant a peu o amb bicicleta, es pot definir de moltes maneres, però saludable segur que no. Aquest aire és el que respiren els nostres infants de camí a l'escola. Potser cal pensar una mica més en tots ells i elles.

Cada dia és més senzill comparar-se amb altres ciutats i veure on estem. No costarà gens trobar ciutats que han pacificat la mobilitat, on la gent vota en repetides eleccions el mateix alcalde o alcaldessa per la bona feina feta, on els comerços també ho agraeixen. I si a altres llocs s'ha fet, vol dir que a Igualada també es podria haver fet.

Per acabar, i com a entitat que hem treballat al llarg d'aquest any per fer accions per promoure la mobilitat sostenible, ens queda la satisfacció de veure com amb les enormes ganes de poques persones dedicant hores de forma completament voluntària, hem pogut tirar endavant un munt d'activitats al llarg d'aquest any: pedalades cada vegada més participades, redacció i recollida de signatures per la mobilitat sostenible, redactat i presentació d'al·legacions al pla de mobilitat de l'ajuntament, preparació d'activitats en el marc de la setmana de la mobilitat sostenible, i sobretot, la implementació del Bicibús, amb una llar d'infants, 8 escoles de primària i dos instituts participants. Això ens demostra que no és tan difícil treballar per la transformació de la ciutat. Petites accions hi poden ajudar de manera senzilla, però cal fer-les. I també demostra que la gent en té ganes, i que si facilitem espai al vianant i al ciclista, aquests l'ocuparan, i així, de mica en mica podrem parlar d'una Igualada on el ritme no és tan agressiu, i l'aire que respirem no està tan contaminat.

Exigim a l'ajuntament un canvi urgent en la mirada que posa a la ciutat i que des de JA es comencin a aplicar mesures per promoure la mobilitat sostenible per no quedar-nos a la cua de la llista de les ciutats més amables a la ciutadania i al capdavant de les de ciutats més contaminades del país.

Convidem a tothom a fer una reflexió sobre els seus hàbits diaris en mobilitat, i a fer el #jocanviodexip. Molts petits desplaçaments són fàcilment replantejables. Amb un petit esforç la societat civil podem fer molt, un gest ben fàcil és deixar el cotxe aparcat i anar a peu o amb bicicleta arreu.

I no voldríem acabar aquestes reflexions postestivals sense donar les gràcies a totes les persones que us heu afegit a alguna de les propostes que Ciclistes Urbans ha proposat aquest darrer any, sou imprescindibles!