La prevenció d’incendis és responsabilitat de tothom

El dia 7 de juliol un incendi va cremar 8.700 m2 de vegetació a Vilanova del Camí (Anoia).
Dotacions terrestres i aèries de bombers van aconseguir extingir-lo. En un dia de temperatures rècord, amb part del territori en situació de perill extrem d’incendis, pot semblar que aquests fets són normals, i que podem estar tranquils en un país on tot està controlat. Ara bé, en les notícies que es publiquen no es recull tota la informació, ni d’aquell dia, ni de molt altres dies en relació als incendis a Catalunya: els pagesos organitzats en ADF (Associació de Defensa Forestal) van anar a carregar aigua i amb gran sorpresa es van trobar que no funcionaven cap dels cinc hidrants del polígon industrial més proper, com obliga la normativa. Els voluntaris de l’ADF es van haver de desplaçar a un altre polígon industrial on, aquesta vegada sí, van poder dotar-se de l’aigua necessària però només a través d’un sol hidrant que funcionava, finalment col•laborant amb els bombers es va poder apagar l’incendi. Si hagués fet falta, com en altres ocasions, els pagesos haguessin actuat amb la seva pròpia maquinària llaurant la superfície propera per aconseguir l’efecte de tallafocs. Però en aquest cas, amb l’actuació dels bombers i ADF, es va poder resoldre la situació.

Ens preguntem si, a causa de la negligència de tots els hidrants que no funcionaven, l’incendi hagués pogut resultar devastador o de conseqüències tràgiques. Tots els ciutadans de Catalunya haurien de ser molt conscients de que ens trobem en un país mediterrani, on la tendència natural als incendis es troba especialment agreujada: per un costat, l’abandonament de terres agrícoles durant dècades, ha deixat un país en que el percentatge de superfície forestal és dels més grans d’Europa; i en segon lloc, el canvi demostrat en el règim de pluges i de temperatures ha augmentat en gran manera la vulnerabilitat i el risc d’incendi.

No cal explicar aquí la important i coneguda tasca del cos de bombers, però sí destacar la seva preparació, i els alts nivells de coneixements per anar afrontant la cada vegada més difícil situació del nostre país respecte el risc d’incendi.

Però també cal explicar i fer saber a la societat que els pagesos que viuen al territori, són els primers vigilants, els primers que detecten els inicis dels incendis, els primers que n’avisen, els que millor coneixen els camins per arribar als indrets... i els primers que actuen.
La presència i saber fer dels pagesos ha evitat en moltes ocasions mals majors, i cap d’aquestes ocasions s’ha comentat als mitjans. A més del seu interès i saber fer, els pagesos compleixen normatives exigents respecte les mesures de prevenció, material, actuació etc. Concretament, en situacions d’alt risc d’incendi, per realitzar les tasques agrícoles amb recol•lectora de cereal, picadora de palla o embaladora, tenen l’obligació de disposar d’un mínim de quatre aparells extintors d’escuma amb base d’aigua amb un mínim de 6 kg de capacitat; les corresponents motxilles extintores de capacitat mínima de 12 litres d’aigua; extintors ABC contra el foc de la màquina; telèfon mòbil o emissora de banda de 80 MHz.

A part d’aquestes obligacions la norma per als pagesos també estableix unes recomanacions com són disposar d’un tractor amb grades de discos; reduir la velocitat del tractor en terrenys pedregosos o amb fort pendent i elevar l’alçada de tall; que hi hagi una persona vigilant mentre es duen a terme aquestes tasques agrícoles; llaurar el perímetre del camp un cop aquest estigui recol•lectat; mantenir la maquinària agrícola en un adequat estat de funcionament i mantenir nets de vegetació els llocs d’emplaçament o manipulació de tractors, moto-serres, aparells de soldadura, radials grups electrògens i motors o equips elèctrics o d’explosió.

Més enllà del compliment d’aquestes obligacions i recomanacions, els pagesos i altres voluntaris, han constituït les Associacions de Defensa Forestal (ADF), amb les quals, de manera altruista, s’organitzen i actuen de forma determinant davant els incendis.

De res servirà tot això si no s’obliga a la resta de ciutadans a complir amb el que els toca: el fet ocorregut al polígon “sense aigua” s’ha de sancionar, i servir com a precedent per a que cap altre polígon industrial tingui aquesta deixadesa davant una realitat tant dura. El mateix podem dir de la resta d’ocupants del territori: ajuntaments, habitants d’urbanitzacions emboscades, propietaris absents, etc.