TORNAR
PUBLICITAT

Rèplica de l'INS Pla de les Moreres

ensenyament
Dimecres, 12 juliol 2017. 03:00. Equip directiu de l'Institut Pla de les Moreres
PUBLICITAT

El passat 10 de març, el vostre diari va publicar una entrevista a una alumna de segon de batxillerat del nostre centre educatiu. L'entrevista va provocar consternació, donat que ella manifestava haver-se sentit discriminada per alguns professors per raó de la seva cultura o religió. Considerant que és el nostre deure protegir la integritat física, psíquica i emocional del nostre alumnat, vam evitar contribuir a una polèmica que podria haver dificultat la concentració de
l'alumna en la superació d'un curs tan exigent com és segon de batxillerat. Així doncs, ens vam limitar a una acció tutorial orientada a conscienciar-la de la manca de fonament de les seves afirmacions i vam decidir esperar fins a final de curs per fer-vos arribar la nostra rèplica. Ara és el moment.

Per començar, és curiós que es consideri un exemple de discriminació el fet que un docent demani a unes alumnes que porten un jihab, que mostrin les orelles durant un examen. Bàsicament, perquè el que el professor pretén és que tot l'alumnat realitzi les proves en les mateixes condicions, evitant qualsevol element que pugui facilitar la còpia en els exàmens. El que preval en aquest cas és el principi d'igualtat. A més, cal recordar que una mesura de control com aquesta és perfectament coherent amb -per posar un exemple adient a un nivell de segon de batxillerat- les instruccions que dicta el Consell Interuniversitari en relació amb les Proves d'Accés a la Universitat. El punt 16 d'aquestes instruccions estipula que “durant les proves tots els alumnes hauran de tenir els pavellons auditius descoberts”.

Així mateix, es dona a entendre que alguna de les preguntes plantejades pel tribunal que va avaluar el Treball de Recerca de l'alumna, així com la qualificació final obtinguda en aquest, no eren pertinents. Cal dir que resultaria absurd que els examinats s'encarreguessin de decidir quines preguntes dels examinadors són pertinents, o que les expectatives dels examinats haguessin de condicionar el tribunal. També ens sembla absurd que les preguntes del tribunal o la nota obtinguda es puguin interpretar com a indicis de tracte discriminatori. Però és encara més sorprenent que es facin tals retrets sense haver fet ús prèviament del dret a revisió. 

Estem convençuts que qualsevol denúncia social sense fonament resulta inútil, injusta i contraproduent. Inútil perquè no es combat contra aquells que discriminen. Injusta perquè es lesiona l'honor d'aquells que no han estat provats culpables. Contraproduent perquè desvirtua la noble lluita contra les autèntiques formes de discriminació. No podem acabar el nostre al·legat sense referir-nos a les responsabilitats dels mitjans de comunicació en la difusió de les informacions i les opinions, molt especialment en una època en la qual les noves tecnologies permeten una ràpida propagació tant d'unes com de les altres.

El codi deontològic de la professió periodística, en el seu segon punt, estableix com a criteri “evitar perjudicis per informacions sense prou fonament. No s'han d'usar expressions injurioses ni difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit a entitats públiques o privades. El periodista s'ha de posar en contacte prèviament amb els afectats per donar-los l'oportunitat de resposta”. Si bé les opinions expressades en l'entrevista no han estat presentades per vosaltres com a fets objectius, atenent al descrèdit al nostre centre que igualment poden provocar les dites opinions, pensem que hauria estat un exercici de prudència i elegància per la vostra part establir contacte prèviament amb nosaltres. Confiem que prendreu bona nota de les nostres consideracions i restem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.

PUBLICITAT

2 Comentaris

T

Teresa

Igualada

12 de juliol 2017.05:25h

Respondre

Feu ben fet aclarint.... Resulta fàcil ”relatar” els fets com es va fer.

Tothom te dret a ”reivindicar” el que creu són els seus drets, però els diaris caldria que comprovessin abans... Llegir més de segons quines publicacions que hi ha de cert o no en el que escriuen.

J

Jaume

Igualada

12 de juliol 2017.12:32h

Teresa, l’origen de tot això ve d’una entrevista que van fer a l’alumna, no va ser una notícia creada pel diari. En aquest segon cas, sí que penso com tu, que el periodista hauria de... Llegir més contrastar la informació. Però si fan una entrevista a una persona, el periodista em sembla que ha de respectar l’opinió de l’entrevistada, que ha estat ara replicada pel centre. Em sembla que serien dues situacions ben diferents.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.