//Plugins sense CDN ?>
Els accidents passen, i sovint per una mala decisió que prenem en dècimes de segon. Tots els que conduïm sabem que hi estem exposats, tant pel que poden fer els altres, com pel que podem fer nosaltres.
Fa uns quatre anys hi va haver un terrible accident a la carretera de Tous. En aquest va morir un noi molt jove que anava en moto. En aquest moment va començar el pitjor malson per a dues famílies i també per molta gent de Sant Martí de Tous.
Uns pares que van perdre un fill, una germana que va perdre un germà i els seus familiars i amics. Segur que un dolor insuportable es va apoderar de la seva vida. Ho sé perquè he passat per la mateixa situació, ja que jo també vaig perdre un familiar molt proper.
A l'altra banda, la conductora del cotxe, la que va decidir avançar a un altre vehicle, perquè era tard, i que convençuda que no venia ningú, va iniciar la maniobra. No el va veure i ja era massa tard.
Quan va saber les conseqüències terribles de la seva acció, un dolor insuportable es va apoderar de la seva vida.
I no es tracta de decidir qui ha patit més, sinó d'entendre que aquest fet va destrossar a dues famílies.
Passats quatre anys s'ha celebrat el judici, i la sentència ha estat molt dura. Perquè ella ha estat tot aquest temps recordant el que va passar aquell dia fatídic, perquè no pot oblidar, perquè no deixa de pensar en els pares del noi, perquè és una persona sensible, i perquè se sent malament i culpable. No n'hi ha prou amb això.
Ara la família de la Glòria, els seus pares, la seva parella i tots els seus amics estem tristos. No entenem per què, ella no té cap antecedent, no té multes, mai cap altres accidents, i... us ho assegurem, és una bellíssima persona. Té una filla de 3 anys, que s'ha quedat sense mare per un temps i està esperant el seu segon fill.
Hem plorat molt, tenim un nus a l'estómac pensant en com deu estar. I sabeu, ens ha explicat per carta, única comunicació que podem tenir, que està ajudant a l'escola de la presó, dóna suport a les dones i està ensenyant a llegir i a escriure a una companya de la seva zona. Així és la Glòria. El primer que ha fet és oferir-se per ajudar les altres recluses.
Ella diu que ha de complir el càstig, perquè es va equivocar i que si d'aquesta manera la família del noi mort, es pot sentir més reconfortada, ho accepta.
Això ens ha ajudat una mica a acceptar la situació, i ara només esperem que pugui sortir com més aviat millor.
Però aquest divendres 19 de maig, totes les ferides s'han tornat a obrir, per culpa d'una publicació local, que ha decidit publicar un article sobre què ha passat, només des d'un punt de vista i amb el nom i cognoms de la nostra amiga. Per què? Quin és l'interès? No n'hi ha prou? Nosaltres pensem que sí, és més, pensem que ja n'hi ha hagut massa. La Glòria no es mereix estar a la presó, no i no. Sentim molt pel que està passant la família del noi, però si fem un exercici d'empatia, i som conductors, sabem que tots hem fet alguna negligència, però la majoria tenim la sort que no ens ha passat res.
Fa quatre anys hi va haver un accident amb unes conseqüències terribles, dues famílies han i estan patint molt. Però no penseu que ha d'arribar un moment en què cal tirar endavant. Fa uns dies a La Vanguardia vaig llegir una carta d'un pare que havia perdut al seu fill també d'accident. Explicava que havia pogut perdonar quan es va poder posar al lloc de la persona que havia provocat l'accident, sent conscient que és una cosa que ens pot passar a tots.
El judici 4 anys després dels fets? Ostres, tenim una justícia que acaba sent del tot menys justa... 4 anys de patiment per la familia del noi, que no els deixen tancar el procès de dol. El mateix... Llegir més per la noia que ha d’entrar a presó 4 anys després dels fets. Cada cop hi crec menys en la ”justícia” d’aquest país.
Totalment d’acord amb l’escrit i les paraules adreçades a la Glòria. La noticia, tal i com està explicada, no té cap altre objectiu que linxar públicament la Glòria i tots els seus amics i... Llegir més familiars. Està clar que amb la condemna, a la Glòria li han suprimit directament el dret a la intimitat. Quin sentit té ara publicar el seu nom i cognoms? quin sentit té que els lectors coneixem la població i el centre penitenciari on està complint condemna?
Evidentment, m’uneixo al dolor dels pares i familiars que van perdre el seu fill en aquell fatídic accident. Però crec que els mitjans de comunicació haurien de ser més professionals i intentar informar de forma objectiva. Si el que la societat demana constantment és justícia, respectem doncs el que ha marcat la justícia i deixem que les dues famílies aprenguin a viure amb aquesta pèrdua. Si no, potser el que es busca és venjança.
Ja, però és que matar a una persona fortuïtament en un accident de trànsit no ens pot passa a tots, com dieu. Això no és cert. Tampoc és cert que tots hem fet alguna negligència al volant en... Llegir més alguna ocasió, us ho esteu inventant. El noi va morir, morir, ho enteneu, ho sentiu? Va morir per un greu error, greu, fatal, mortal error al volant perquè era tard oi?, ho sentiu, ho enteneu? I això sí que és cert. Per respecte al noi i la seva família no hauríeu de tenir aquesta màniga ampla, aquesta manca d’objectivitat dient que li pot passar a tothom, ho trobo brutal. Precisament fer un exercici d’empatia us hagués anat bé a vosaltres, companys i amics de la Glòria.
Igualada
22 de maig 2017.19:38h
Entenc el teu dolor, i ella ja ho està pagant.
El que entenc és com saps qui som. No ens amaguem, però la signatura només surt a les cartes que hem enviat als mitjans escrits, pel que... Llegir més penso que t’ho han fet arribar des d’un d’ aquests mitjans, i l’ ètica del mitjà en qüestió torna a ser inadmissible.
Encara que no us ho cregueu empatitzem amb la família molt més de que us penseu a la meva família va passar el mateix i també era culpa de l’altre conductor, però perdonar ajuda a tirar endavant. I si tots els conductors hi estem exposats. Espero de veritat que la família del noi pugui tirar endavant.
No calia arribar a aquest punt ara. Nom i cognom i amb majuscules per si de cas no ho veiem, població i presó on està.
La tràgica noticia, per desgracia per les dues families va ser fa uns... Llegir més anys...
I està en el record de les dues parts. La culpabilitat dels fets no se la treurà de sobre ni passant per la presó, però es el càstig imposat i l’accepta.
Us demano que viviu i deixeu viure si us plau!
Es indignant comprovar com un periòdic local ”La Veu de l’Anoia” tracta el cas del tràgic accident de Tous, ocurregut ara farà quatre anys, com si d’un assessinat es tractes. Com pot... Llegir més signar ”l’equip de redacció” del periòdic la notícia amb la frivolitat que ho fa??. Semble talment escrita per l’advocat acusador, que presumeix d’haver fet justícia amb un deix de venjança. Sense el mes mínim respecta a les persones afectades (que ho son tots, tant els familiars del noi mort ”per accident”, com els familiars de la noia que va tenir ”un mal moment” com a tots ens pot passar). Senyors de la Veu, el seu periòdic ha perdut tota credibilitat, han tirat per terra la honorabilitat del Director i del equip redactor. Si us plau, tanquin la linea editorial, canviïn el nom i posin ”EL Caso” que serà mes adequat a la seva trajectòria.
igualada
2 de juny 2017.12:04h
Puc estar d’acord en la critica al diari, però dir d’algo tan bèstia ”un mal moment”...
Que vols que et digui...
Subscric lletra a lletra.
És molt complicat per a tothom, però hi ha extrems que considero innecessaris.
Parlo tant de la presó, com de la publicació amb nom i cognoms.
Periodísticament,... Llegir més l’article que ha publicat La Veu de l’Anoia, és d’una professionalitat menyspreable que només va a fer més mal a qui ja està saldant el comès.
Esperem que tota aquesta situació pugui anar cicatritzant ja.
Tot el meu suport a les dues famílies. Que tothom trobi el consol que es mereix.
Totalment d’acord amb el que expressa aquest escrit. Quina pena que el rencor encara tregui cap, quina llàstima no saber perdonar,empatitzar i buscar altres solucions per a passar el dol.
no puc ni vull imaginar-me que deu ser perdre un fill, desitjo que descansi en pau......, però si que us puc dir el dolor i la tristor que sentim els amics i companys de la Glòria, l’hem vist dia... Llegir més a dia durant aquets anys viure amb la culpa i intentant tirar endavant ....i ara... demano que la deixem pagar la culpa en pau !!!
Glòria, t’esperem!!!
Josep
Tous
23 de maig 2017.10:41h
Conec personalment a les dues famílies, tant la del noi que va morir en l’accident com de la noia que va cometre la imprudència, que ha pagat (entre altres coses) amb l’ingrés a presó.... Llegir més M’imagino el patiment que han viscut i que viuran. Especialment els familiars del jove. No m’atreveixo, però (no sóc ningú per fer-ho) a emetre judicis ètics i morals sobre el perdó, la rancúnia... Però sí que em permeto criticar la ”qualitat periodística” del mitjà que va publicar la notícia el passat divendres i al qual es refereix aquesta carta. Jo, particularment, i degut a la nefasta qualitat periodística d’aquest mitjà, des de fa uns anys ja he deixat de llegir-lo. I, a partir d’aquest passat divendres, he demanat als meus pares que deixin de comprar-la.
Manolo
Tous
24 de maig 2017.10:21h
Bon dia, Josep. Ets molt lliure de no llegir segons quins mitjans de comunicació. Jo soc de l’opinió que la informació, vingui d’on vingui, sempre és interessant. Tancar-se és contraproduent... Llegir més al creixement intel·lectual de la persona.Voler imposar les teves creences als teus pares trobo que no és el més adient. Deixa que cadascú faci el que vulgui, t’agradi o no. No se quina edat tens però durant 45 anys ens van imposar el que haviem de fer...
Josep
Tous
24 de maig 2017.13:00h
Hola Manolo, pots estalviar-te les lliçons democràtiques... Jo tinc prou criteri per decidir què llegeixo i què no. Com dius tu, sóc ben lliure. I, personalment, llegir segons què, -com el cas... Llegir més que estem parlant- fa temps que ha deixat de ser interessant. A mi no m’aporta res. D’altra banda, no em surtis amb dictadures perquè jo en cap moment he dit que hagués prohibit als meus pares que deixin de llegir cap mitjà. Literalment vaig dir que ”he demanat als meus pares que deixin de comprar-la”. ”Comprar-la”. No ”llegir-la”. ”Comprar-la”. No targiversis les meves paraules. Jo no ”vull imposar les meves creences” com dius.