Turisme? De veritat?

En la darrera edició en paper de l’Anoia Diari es reflexionava sobre el turisme a la comarca de l’Anoia. Des d’un original viatge en el temps a càrrec d’en Jordi Cuadras fins a una visió optimista per part de responsables polítics de diverses administracions, passant per un balanç dels darrers projectes que s’han dut a terme Terra de Castells, Paleorutes... pels diferents potencials que reuneix la comarca; museus, vols en globus, enoturisme, esdeveniments...o l’estat del turisme rural als allotjaments que des de fa anys ha venut la ruralitat a una hora de Barcelona.

Ja fa uns quants anys que des de diferents àmbits s’engeguen projectes i iniciatives que tenen com a objectiu la promoció turística del nostre territori. Per tant, podem dir hi ha una mena de consens general sobre la qüestió; entenem que és un àmbit on la comarca pot treballar -i ja s’està fent-, però potser ha arribat el moment de prendre’ns el turisme més seriosament. Afortunadament som en un territori molt ric i molt creatiu. A cada racó poden néixer projectes i iniciatives que poden esdevenir un atractiu turístic. Petits i grans municipis, empreses, institucions i persones físiques tiren endavant projectes molt lloables.

Però lamentablement amb això no n’hi ha prou. Cal coordinació. Cal expertesa. Cal màrqueting. Cal analitzar els mercats. Cal analitzar els ítems. Cal marcar públics objectius i calen moltes coses a banda de tirar endavant un projecte i penjar-lo en una web i a les xarxes socials. S’ha d’acabar el postureig institucional. Simplement no ens ho podem permetre. El turisme funciona amb una lògica totalment empresarial, per això potser ha arribat l’hora d’abordar-lo. Cal un Pla Estratègic sobre Turisme a nivell comarcal, dissenyat per experts i amb la determinació de tirar-lo endavant. Sí un altre. Malauradament els Plans que s’han dut a terme no han tingut una vocació prou ferma. S’han redactat per acabar en un calaix. Només cal palpar la realitat per corroborar-ho. Per tant, cal un Pla de veritat. Que aglutini tots els agents implicats en el desenvolupament turístic. I cal, sobretot, que una administració que s’ho cregui i ho vulgui tirar endavant. Ah! I sobretot: cal que si ho decideix tirar endavant, no faci un gran acte per dir que ho fa. Cap empresa del món fa pública la seva estratègia comercial si realment se la creu.