TORNAR
PUBLICITAT

Els vencedors vencuts

societat
Diumenge, 10 maig 2020. 09:37. Abel Martos Rozas

Si una cosa em queda clara d’aquesta crisi, és que els vencedors hauran de ser els vençuts. Només la unió de totes podrà donar solució al que vindrà, no podem mirar cap a un altre costat, aquesta crisi és social, econòmica, cultural i ens haurà de fer canviar el paradigma de les coses, tan sols desitjo que totes recapacitem en quina serà la societat que volem després d’això.
Ens han enganyat en una a societat capitalista del consum compulsiu, no han estat les grans corporacions les que ens han ajudat, ha estat el comerç local, els nostres veïns i veïnes qui ens han donat l’escalf, han estat els nostres pagesos i mercats qui han estat quan més ho hem necessitat. Ens hem tret la bena dels ulls, més de quaranta dies de confinament han de servir per adonar- nos que som molt més humans del que ens volen fer creure.
Les solucions no seran fàcils, però en la nostra mà està fer-ho.
Ens hem acostumat a menys prear la dura feina de molts col·lectius, amb un clic hem fet molt còmoda la nostra vida, però aquest clic destrueix el teixit humà de la nostra societat, una xarxa que no pot quedar devastada per aquesta pandèmia que és el capitalisme i el neoliberalisme.
Durant més de quaranta anys de suposada democràcia, ens han fet creure en la ”llibertat dels individus”, és la fórmula magistral per la felicitat, no és així, la llibertat és col·lectiva, els drets de les comunitats estan per sobre dels drets unipersonals. Governs, suposadament d’esquerres, ens feien creure que la lluita era la llibertat del ser i la lluita ha de ser comuna.
La sanitat, l’educació, la justícia, els drets socials... han de ser iguals per a tots sense excepcions, el neoliberalisme de Margaret Thatcher Ronald Reagan, Jose Maria Aznar, Esperanza Aguirre han creat una falsa sensació de classe mitjana, una classe mitjana que ha creat mileuristes, potenciat l’economia submergida, diferències socials, Deliveroos, Ubbers, Cabify... clar exemple de treballadors explotats que és tornen explotadors. Ens han fet creure que podem ser com els propietaris d’aquestes empreses. La falsa sensació de poder adquisitiu ens ha cegat davant del veritable perill d’això, la precarietat laboral, amb connivència de la falsa concepció de la separació de poder, el vistiplau dels grans mitjans que defensen argumentaris dels lobbies de pressió, per no parlar dels més rics del món blanquejant el model de negoci explotador i denigrant, fent donacions a la sanitat o als serveis socials, en comptes de pagar els impostos que els hi pertoca. 
Bancs i fons voltors desnonen a gent, amb el vistiplau d’una llei totalment inhumana que prioritza el capitalisme en comptes de la necessitat real. Hi ha pisos tancats pel simple fet de no enfadar als grans capitals immobiliaris què esquiven les seves obligacions tributàries, fent ús de les pressions als polítics de portes giratòries, per legislar a favor seu.
Està clar que això no es podrà canviar de la nit al dia, hem de restablir el bé de la comunitat per sobre del bé individualista, però les polítiques han de seguir un camí per revertir aquesta paradoxa de la falsa classe mitjana.
 Només nosaltres podrem lluitar contra aquest sistema opressor de les classes treballadores, només nosaltres tenim la capacitat de revertir aquesta situació. Quan vagis a comprar pensa en qui t’està atenent, què hi ha darrere d’aquell preu, el valor del comerç de proximitat i local i, sobretot, qui se’n beneficia. 
Aquest cop els vençuts hauran de ser els vencedors.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.