Votar, fet difícil

De vegades, votar es fa molt difícil. Jo havia de ser fora del país el 27-S i esperava poder votar sense haver de venir expressament a Catalunya. De seguida, després de la convocatòria, vaig consultar les diverses modalitats de vot a la web. Podia sol·licitar el vot anticipat per correu abans de marxar del país a finals d’agost. Ara bé, la documentació m’arribaria per correu ja entrat el setembre, quan ja seré fora, i s’ha de recollir personalment, així que el vot per correu quedava descartat. Esgotada aquesta opció, hi havia la possibilitat de votar des de l’estranger, en el meu cas al consolat espanyol a París, però el termini per sol·licitar-ho acaba a finals d’agost, quan encara no m’hi hauré desplaçat. Evidentment, el tràmit també s’ha de fer de forma presencial, a l’antiga, només faltaria! Al 012 es van limitar a confirmar-me el que havia llegit a la web i van admetre que no puc votar ni per correu ni des de l’estranger. Així doncs, l’única opció que tinc per votar a les properes eleccions és fer un viatge d’anada i tornada París - Igualada, que em valdrà més de 200€. Sembla que l’administració ens dificulta molt l’exercici del dret a vot a alguns dels ciutadans. I no és que em posin traves per fer els tràmits, sinó que els han planificat de manera que m’és impossible completar-los i ho saben.

El 27-S vindré a Catalunya a votar, expressament. Dedicaré el meu temps, els meus diners i la meva paciència a venir a votar, però ho faré emprenyat. Pot ser que hi hagi gent que, per culpa d’uns tràmits mal planificats i de mètodes antics, no pugui permetre’s venir a votar per motius laborals o econòmics. I això vol dir perdre un dels drets més fonamentals de la nostra societat. Ho trobo intolerable.