Dilluns, 1/3/2021
3278 lectures

El pare es jubila

El meu pare es jubila. És fàcil d'escriure però difícil d'imaginar. El pare sense unes tisores a les mans, el pare dinant a casa els dissabtes, el pare amb caps de setmana, sense aquell neguit constant dels que han de tirar endavant un negoci. Amb una nova vida.

El fet en si no és notícia, forma part de la  generació del baby boom que ara arriben a l'edat de la jubilació. La primera que ha viscut en temps de pau i en un període de bonança econòmica. Aquells que van poder fer certa la màxima que amb una combinació d'esforç i de talent aconseguirien prosperar. Però com a filla és un moment important. Un glop de realitat per adonar-me que el temps també passa pels pares, que no són herois eterns però que els segueixo admirant igual.

Fa dies que dono voltes sobre per on puc agafar aquest article. Podria fer-ho explicant tot el que he après els estius escombrant i rentant caps a la perruqueria; la fidelitat del seu equip, que ha estat sempre al seu costat; la seva obsessió per la perfecció; la fe en l'esforç, el treball i la innovació: -Carlota, pensa una solució diferent per resoldre aquest problema, la imaginació és molt important, em deia quan jo era petita i ningú parlava de la creativitat en l'educació.

Però crec que hi ha una anècdota que ho resumeix tot plegat molt bé:

Quan faltaven poques setmanes per jubilar-se va arribar a casa un dissabte que jo havia anat a veure els pares, estava cansat però content. Jo llegia asseguda al sofà i quan vaig sentir el soroll que fa ell quan obre la porta (cadascú fa un soroll concret i identificable quan obre la porta de casa seva, diferent al que fa la resta de membres de la família) vaig aixecar-me, com sempre, per anar-li a fer un petó –pare, com ha anat la feina? –bé, estic content avui, últimament entra molta gent nova que ve gràcies al boca-orella. I mentre ell em comentava com havia resolt un tallat, jo pensava com de meravellós ha de ser arribar al final d'una carrera amb aquesta il·lusió, ganes i satisfacció per la feina ben feta.

El Martí mai deixarà de ser el Martí, però ara tindrà més temps per fer de Josep. El Martí plega però la perruqueria seguirà treballant fidel al seu estil.

Altres articles de Carlota Martí i Niubò

3 Comentaris

M

Marta Vallès

Igualada

6 de març 2021.10:42h

Respondre

Carlota, enhorabona per l’article, m’ha emocionat!
Josep, tota una vida veien-te treballar, i ara ha arribat el moment d’empendre una nova etapa. Et desitjo molts moments feliços amb la teva... Llegir més familia!

N

Núria Prat

Igualada

4 de març 2021.07:31h

Respondre

Felicitats als dos Carlota! Al pare per la Bona feina amb les estisores a les mans!! I a tu per aquest articule tant bonic, que despren tanta tendresa, amor, admiracio i respecte !! Enhorabona !!!

R

Rosa Recasens Esteruelas

Cubelles

3 de març 2021.20:55h

Respondre

¡Enhorabuena Josep! Es una gran noticia la jubilación: poder dejar el trabajo bien hecho llena de satisfacción y ahora tener tiempo y calma para poder enfocar con toda la ilusión otros asuntos... Llegir més más personales.
Un grandísimo profesional y mejor persona, aunque su mejor obra, creo yo, han sido sus hijos.
Un abrazo con todo mi cariño para toda la familia.
Rosa

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.