Ja s’han acabat les festes del consum. Els quatre llums que mal il.luminaven Igualada, finalment, s’han apagat. Millor. Treiem l’arbre i guardem les boles, desfem el pessebre. La casa torna a estar més buida, més seca, amb eco. Ni turrons ni neules. Tornem a la verdura i a la fruita. Ens retrobem. Hola, torno a ser aquí.

M’agrada el mes de gener perquè les coses són més autèntiques. Entre el Nadal i el Carnestoltes no hi ha disfresses. Un impas. Un temps declarat avorrit. Com que estem escurats després de tanta tonteria, ja no ens podem gastar ni un euro més en oci. Si fa fred ens quedem a casa i fem un dinar senzill amb amics. O ens abriguem i anem d’excursió per qualsevol camí dels voltants. El mes de gener, tant fosc, és perfecte per fer unes bones madgalenes, per jugar un parxís o navegar per internet. Tot sotmès al ritme lent que ens marca l’hivern. Ens podem sorprendre a nosaltres mateixos de com podem ser tan creatius quan no hi ha res concret a fer.

Aquestes primeres setmanes de l’any són reservades, introvertides: no expliquen res de ningú. Són el marc idoni per decidir què volem ser quan siguem grans o reflexionar sobre en què no ens volem convertir, que no és ben bé el mateix. Dies per mirar endins, qui s’hi atreveixi. Potser hi veurem coses que ens agraden més del que ens pensem, o no. En qualsevol cas, segur que passem estones més aviat discretes que recordarem perquè són simples i fàcils. Divertint-nos de dins cap a enfora, sense reclams ni conquestes forçades. Una bona inversió per la resta de l’any.