L'Ajuntament obre la porta a consultar si Sant Bartomeu ha de ser festa via referèndum

Això de parlar sempre de l’alcalde, fins i tot quan no ve al cas, sembla que l’hi és malaltís.

Sr Eduard, lo que si que es malaltis, es dir contínuament ximpleries, viure de la sopa bova, i no posar-sa vedell!
Igual es un error meu, i lo abans descrit, es una virtut?
Voste dira... Llegir més Sr Eduard?

Joana, no tinc gat, per aixó no estic per segons quines tonteries. El meu és treballar i opinar sobre ”els grans treballadors i pensadors” de la nostra =ada

Sr. Pep Valls, vostè parla del seu “sentit de la democràcia”, quan diu que “ens equivocaríem si quan un responsable d’una entitat pren una decisió determinada, la posem en dubte... Llegir més apel·lant a les sensibilitats d’aquells que no hi estan d’acord”.

Jo li explicaré el meu, de “sentit de la democràcia”. S’incia donant sobirania als memebres de l’entitat, sigui quina sigui la seva sensibilitat. Si no tinc malentès, els Moixiganguers van entrar a la FESTHI per una decisió de la junta, no per decisió dels moixiganguers i moixigangueres en assemblea. El meu “sentit de la democràcia” comença precisament aquí. Entenc que els presidents i juntes d’entitats -per això els socis han dipositat la seva confiança en ells-, han de prendre decisions per al bon funcionament de present i de futur per a l’entitat. M’imagino que en el cas d’una colla castellera pot ser coses del dia a dia: buscar actuacions, ingressos, espònsors, subvencions, més gent per la colla i altres coses com buscar un nou local idoni per als nous reptes de futur. I em consta que vostè, com a expresident, hi va dedicar molts esforços. Però entenc que una decisió com aquesta no ha de recaure en un president sinó que ha de debatre’s i decidir des de la base. Aquí, insisteixo, és on comença el meu “sentit de la democràcia”.

Com pot veure, tenim “sentits democràtics” diferents, pot ser que sigui per tradició democràtica. Ni millors, ni pitjors, diferents. El meu “sentit de la democràcia”, i la nostra diferència, continua en el fet que no n’hi ha prou amb només “escoltar les diferents opinions internes”. S’ha d’escoltar, sí, però també s’ha de tenir empatia, atendre les opinions diferents i tenir-les en consideració. Siguin “els més” o “els menys”, els “més sorollosos” o els silenciosos. I, en aquest sentit, si no he interpretat malament les seves paraules “escoltar com s’ha fet, a les diferents opinions internes, però decidir després mantenir aquesta fidelitat a la Federació”, penso que aquesta és una actitud autoritària i dèspota, més preocupada per la seva “fidelitat” (paraula molt vinculada a la religió, per cert) a la FESTHI que no per la seva fidelitat a la seva entitat.

Finalment, com diu vostè, “endavant amb el debat”, sempre que les actituds siguin propícies per fer-lo.

Molt bona autodescripció.