Albert Molins presenta el seu llibre al REC.0: “el fracàs seria que els joves catalans morin sense haver menjat un capipota o una coca de recapte”

El segon dia del Rec.0 s’ha obert parlant de fricandó i capipota. El periodista Albert Molins ha presentat el seu nou llibre “Esmorzar de forquilla” al costat de Judit Càlix, directora de la revista Cuina.

“Esmorzar de forquilla” és un assaig on s’expliquen receptes tradicionals catalanes i els llocs on poder anar a gaudir del plaer de menjar. Abans de dir res, Albert Molins ja havia deixat clara la seva defensa de la tradicionalitat culinària catalana amb la samarreta que duia, on es podia llegir la frase “en un món ple d’ous benedictins, sigues un fricandó”. Molins també és l’impulsor de l’Esmorzapp, una aplicació que reuneix més de 2.500 bars i restaurants dels Països Catalans on poder anar a fer un bon esmorzar. De fet, llibre i aplicació van lligats.

La passió d’aquest esmorzador comença amb la pandèmia, quan els locals petits i familiars amb prou feines podien obrir -i per tant, facturar- i necessitaven un petit impuls. Va crear un petit mapa amb locals que a poc a poc es va anar fent gran i al cap dels anys va arribar als 4 milions de visites.

Durant la conversa, Molins ha deixat anar una reflexió que lliga el gaudi dels matins entre peus de porc i porrons amb la tradicionalitat: “l’esmorzar de forquilla és on millor es defensa la cuina catalana d’arrel popular”. Els plats que han passat de generació en generació expliquen l’evolució d’un país i el seu ADN. Els bars i restaurants són llocs arrelats que les han vist de tots colors. Són patrimoni, ajuden a garantir el paisatge comercial nostrat i el manteniment de la identitat dels pobles i barris, malgrat que ara es veuen amenaçats pels avocado toast internacionals que glacen l’ànima dels carrers i tenen un interior que és idèntic a Barcelona, Londres o Nova York. Molins assegura però, que no hi ha d’haver preocupació pels brunchs, que la salut esmorzadora és prou bona.

A mitja conversa tasten un capipota mentre ho mariden amb unes copes de vi. Parlen sobre botifarra amb seques, caragols i cansalada, mentre s’explica la història -que apareix al llibre- sobre unes dones jubilades de Barcelona que cada quinze dies queden per esmorzar. A més d’un, el dia que acabi la seva vida laboral, li agradaria ser elles.

El periodista també parla de la importància de la cassola a Catalunya, perquè la cassola explica una terra, i de passar les receptes de pares a fills: “el fracàs seria que les noves generacions de catalans morin sense haver menjat un capipota o una coca de recapte”.

Els que vulguin, cafè, copa i puro, i tothom, llengua, cultura i cuina.