TORNAR
PUBLICITAT

Després de diverses cancel·lacions, aquest diumenge arriba 'La dona del 600' a Igualada

Al Teatre Municipal Ateneu, amb Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila i Pep Planas

cultura
Divendres, 8 gener 2021. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Després de diverses reprogramacions a causa de la COVID-19, aquest diumenge arriba al Teatre Municipal Ateneu d'Igualada l'exitosa comèdia 'La dona del 600', escrita i dirigida per Pere Riera i interpretada per un repartiment de luxe: Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila i Pep Planas. L'obra és un homenatge a una figura icònica que ha acompanyat la vida dels nostres pares i avis: el 600. L'aforament és complet.

 

PUBLICITAT

El mes de març de l'any passat el Teatre Municipal Ateneu tenia en cartell un dels grans èxits teatrals de la temporada: la comèdisa 'La dona del 600'. A causa de l'esclat de la pandèmia, va ser una de les primeres activitats que es van veure afectades per la decisió de suspendre les activitats culturals per evitar la propagació del coronavirus.

Aquest cap de setmana, i després de diverses reporgramacions, aquesta obra escrita i dirigida per Pere Riera i interpretada per Mercè Sampietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila i Pep Planas es podrà veure a Igualada. Serà aquest diumenge, 10 de gener, a les 7 de la tarda, tot i que l'aforament és complet. 

Les persones amb entrada que per alguna causa tinguin problemes per al desplaçament fins a Igualada poden enviar un missatge abans de la funció a entrades@teatremunicipalateneu.cat

'La dona del 600' (Foto: Felipe Mena)

El SEAT 600, una icona dalt de l'escenari

En Tomàs és vidu, té més de setanta anys i el metge l’obliga a estar-se del cafè, la llet, la sal i els greixos. Viu sol i passa les hores com qui compta estels a mitjanit. Un bon dia, la seva filla Montse li fa un regal inesperat: la maqueta d’un Seat 600. Ella, que és metgessa sense fronteres i passa molt temps lluny, ha pensat que el regal mantindria en Tomàs entretingut reconstruint una còpia a escala del vehicle que van tenir a casa durant molt temps: el “confit”, com ells n’hi deien. És el nom amb què la Carme, la seva dona, va batejar el 600 el dia que en Tomàs va dur a casa aquell cotxe petit i bonic per convertir-lo en un membre més de la família.

"De bon començament, la idea era escriure una mena d’homenatge a una de les icones més importants que ha acompanyat la història de vida dels nostres pares i avis: el Seat 600. Un cotxe que a mitjans del segle passat va comportar una autèntica revolució econòmica i social, sense massa precedents al nostre país. A totes les cases hi trobareu anècdotes i episodis protagonitzats per aquest “pelotilla”, petit i rodó, que va permetre a tota la classe obrera espanyola fer la volta a Espanya. Als catalans... també" xa expliat l'aurtor de la comèdia, Pere Riera. "Això passava als anys cinquanta i seixanta, època del desarrollismo i els pantanos, però de 600 se’n van veure pels carrers de tot el país fins ben entrats els vuitanta. Potser als pobles més que no pas a les ciutats. Amb els anys, el 600, que havia estat el primer cotxe que entrava a la vida de la majoria de famílies, sovint es va anar convertint en el segon cotxe de casa; i, més concretament, en el vehicle que feia servir la dona/mare de família quan es treia el carnet. Perquè, en això de treure’s el carnet de conduir, les dones també van haver de fer cua" afegeix Riera.

"El 600 a casa nostra ha estat alguna cosa més que una màquina que servia per traslladar les persones d’un punt a l’altre. I per això em venia de gust dedicar-li temps, nostàlgia i un relat. Però, com sol passar, quan les històries s’enceten i es van descabdellant, elles mateixes i els personatges que les protagonitzen ens van dient als autors què volen explicar. I aquesta peça ha acabat sent una reflexió sobre el dol, sobre la pèrdua, sobre la capacitat (o incapacitat) que podem tenir uns i altres d’entomar la mort d’un ésser estimat. Més concretament, la mort de la mare. El seu record no és fàcil d’esborrar. De fet, què carai, no s’esborrarà mai. Perquè, com és ben sabut, la mort ens fa marxar, però no desaparèixer", explica l'autor.

 

PUBLICITAT

3 Comentaris

P

Pepita suria

Igualada

9 de gener 2021.11:16h

Respondre

No puc anar al teatre, ting 2 entrades, qui las vol?

M

Marisol

Igualada

8 de gener 2021.14:07h

Respondre

Desitjo que finalment es pugui veure l’obra! Hi ha persones que la veurien si quedessin entrades lliures. Interpreto que cal enviar un mail si algú que té entrada no pogués venir per algun... Llegir més motiu (per exemple la neu ?? :-)

P

Pepita suria

10 de gener 2021.08:53h

Ting 2 entrades, si les vols

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.