TORNAR
PUBLICITAT

Dones i ciència a l'Anoia: "Moltes dones veuen la seva carrera truncada en el moment de ser mares"

Les retallades, un altre dels handicaps que s’afronten en l’àmbit, han forçat a moltes científiques a marxar

cultura
Dilluns, 11 febrer 2019. 13:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La jornada de l'11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una diada impulsada per les Nacions Unides per fomentar les vocacions en aquest camp i reivindicar el paper femení en la investigació. A Anoiadiari, recollim diverses opinions de joves científiques de la comarca sobre la situació i el paper de la dona en aquest àmbit.

PUBLICITAT

"Cada cop hi ha més equiparació de salaris en els mateixos càrrecs, però els homes tenen més facilitats per ocupar alts càrrecs que sempre són més ben remunerats". Aquesta és una de les opinions més esteses entre les joves científiques de l'Anoia amb les que ha contactat Anoiadiari sobre les perspectives de la dona en el món de la ciència. La jornada d'aquest dilluns 11 de febrer és des de fa tres anys l'escollida per l'ONU per fomentar les vocacions de les dones en l'àmbit científic. Segons les dades de l'organisme, només un 30% de les estudiants opten per carreres científiques quan entren al món universitari. Un percentatge que va a més, però que fa que a les titulacions científiques encara hi hagi un biaix de gènere. 

Georgina Balcells, al laboratoriLa diferència creix amb l'edat. Georgina Balcells, bioquímica i doctora en biomedicina, està vinculada al món de la investigació des de fa anys. Exposa que "a la universitat el percentatge de noies era una mica més elevat que el dels nois. Al llarg de la meva carrera he treballat amb equips més o menys equitatius pel que fa el sexe però els càrrecs de direcció els segueixen ocupant més els homes". Remarca que " dins el món de la ciència les dones ho tenen més difícil per arribar a ocupar alts càrrecs. Socialment sempre s'ha donat més protagonisme als homes i científiques de renom com Rosalind Franklin, Barbara McClintok, etc han quedat sempre en l'anonimat". Afegeix que "el compromís i dedicació que t'exigeix aquesta professió (treballar llargues jornades laborals i caps de setmana, col·laboracions a l'estranger, etc) fa que moltes vegades sigui difícil compaginar-ho amb la vida personal o quan s'és mare, moment en el qual moltes dones científiques han vist la seva carrera truncada".

Una opinió que comparteix Sílvia Orgué. Aquesta igualadina, doctora en química, explica que "crec que queda molt camí per fer i penso que hi ha d'haver un fort component educacional i polítiques que equiparin d'una vegada la baixa paternal amb la maternal, de forma que no se'ns discrimini a l'hora d'accedir a posicions de responsabilitat. També les dones hem de fer una feina diària per repetir-nos que som igual de capaces que els homes de manar i dirigir empreses o grups d'investigació". Insisteix que "cal que homes i dones compartim la criança dels nostres fills perquè les dones estiguem en igualtat de condicions. Aquest país necessita una reforma horària que ens permeti treballar i criar els nostres fills, fins que això no arribi, un dels dos ha de fer renúncies laborals per tirar la família endavant i casi sempre es la dona qui ho assumeix". Opina que "sí que noto que ara es parla més de les científiques, i hi ha més consciència social sobre l'educació que donem als nostres fills i filles".

L'escletxa salarial

Sílvia Orgué ha fet recerca en biomedicinaSílvia Orgué, sobre l'escletxa salarial, comenta que "no sé si en el meu cas particular existeix, pel que diuen els estudis, deu existir. Jo treballo en una empresa amb un percentatge molt elevat de dones i trobo que es molt difícil de saber, ja que poques vegades sabem què cobren els nostres companys". Apunta que "el que sí puc dir és que jo pertanyo a una generació de gent superformada (moltes persones amb tesi doctoral, estudis a l'estranger, etc) i considero que en aquest país, no se'ns paga suficient, tant a homes com a dones, per la feina que fem".

Sobre la presència de la dona a les carreres científiques, considera que "encara ara, hi ha certes carreres que es consideren més de nois, com les enginyeries i les ciències exactes i altres més de noies, com les ciències naturals, farmàcia, química, biologia, medicina...etc...No crec que existeixi una predisposició natural, sinó que més aviat hi ha una educació moltes vegades encara sexista, que influeix a l'hora de triar estudis. Curiosament, moltes vegades, les carreres "d'homes" són les més ben pagades".

Quan Sílvia va triar els estudis, "m'agradava molt la Física i també la Medicina. Finalment em vaig decantar per la Física, però el primer any ja vaig veure clar que no m'acabava d'agradar, i llavors em vaig canviar a la carrera de Química. A la carrera de Física hi havia un percentatge molt elevat de nois i les noies erem més aviat una excepció, en canvi a la carrera de Química crec que érem més noies que nois". 

L'efecte de les retallades

La generació de científiques ha hagut d'afrontar les retallades de principis d'aquesta dècada. Georgina Balcells afirma que "la inversió en ciència al nostre país és miserable i això ha fet que la major part de científics de la nostra generació ens haguem vist  forçats a sortir a l'estranger per poder fer una ciència en condicions i poder créixer com a investigadors".

Explica que "sortir a l'estranger t'aporta molt coneixements i experiències a nivell personal i professional, et permet tenir més recursos i unes millors condicions econòmiques però també et fa estar lluny de la família, els amics i el país que estimes". La qüestió és "que quan una es planteja la opció de tornar a Catalunya, aquesta va acompanyada de grans sacrificis a nivell de condicions laborals i haver de treballar en laboratoris amb molt pocs recursos".

En el cas de Sílvia Orgué, també va desplaçar-se a l'estranger abans de tornar a Catalunya. Assegura que "les retallades han estat devastadores per a la investigació científica en el nostre país. Les universitats públiques ho han patit molt i ens trobem amb professors/professores que no poden fer investigació perquè no se'ls hi dóna diners, i en canvi continuen cobrant sous d'investigadors. És una mala gestió dels recursos econòmics, que ja són limitats de per si". Recorda que "quan vaig estar d'estada a Glasgow durant els meus estudis, vaig veure que la Universitat tenia un contacte amb l'empresa privada molt més gran que aquí. Per un costat, l'empresa es beneficia del coneixement de la universitat i la universitat rep ajudes econòmiques per continuar investigant. No sé si el percentatge de dones era superior allà, però recordo molt professors homes".

Sobre la presència de professores a la Universitat de Barcelona, apunta que "era força paritària". "Ara bé, on jo vaig fer la tesi doctoral, a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, pràcticament no hi havia dones com a grup leaders.  Ara mateix, la carrera d'investigador/a és molt difícil, ja que no surten places noves. Un cop acabada la tesi, has de fer 1 o més post-docs, de 2 ó 3 anys fins a poder accedir a una plaça fixa (amb molta sort!)". La competència "és molt gran i hi ha un periode de temps de molta inestabilitat laboral i econòmica. Tot això passa al voltant dels 30 anys, quan les parelles pensen en tenir fills, si en volen". Insisteix en que "la maternitat influeix molt a l'hora d'abandonar la carrera d'investigadora, i buscar una feina més estable". 

Són dificultats que, segons Georgina Balcells, "fan que hi hagi menys noies amb la motivació per dedicar-se a la ciència". Pel que fa el reconeixement de les científiques, "sí que s’ha millorat una mica però encara queda molta feina per a fer. Més que en el món científic, es necessita un canvi estructural en la societat ja que històricament hi ha hagut moltes diferències entre homes i dones. A nivell de món científic, és difícil, caldria facilitar les coses perquè les dones poguessin seguir amb garanties la seva carrera científica en tot moment".

 

 

PUBLICITAT

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.