TORNAR

‘Espanya no té interioritzat el seu caràcter plurilingüe, pluricultural i, encara menys, plurinacional’

L’historiador Joan B. Culla va pronunciar la conferència inaugural de la Universitat d’Estiu d’Igualada

cultura
Dimecres, 7 juliol 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
La sala d’actes de l’Escola d’Enginyeria d’Igualada es va omplir aquest dimarts amb motiu de l’acte que inaugurava oficialment la quarta edició de la Universitat d’Estiu. A banda de donar el tret de sortida als vuit cursos d’enguany, la convocatòria va comptar amb una interessant xerrada del conegut historiador Joan B. Culla, que portava per títol ‘'Catalunya-Espanya: dels equívocs de la Transició al naufragi del nou Estatut'.
PUBLICITAT

L'acte va comptar amb una bona assistència de públic

L'historiador Joan B. Culla i Antoni Dalmau

Culla va fer broma sobre el títol i va dir que havia estat decidit abans que el Tribunal Constitucional dictés la sentència, de la qual va dir que ‘té molt d’humiliació col·lectiva’. L’historiador va fer un repàs de les relacions entre Espanya i Catalunya al llarg dels anys, que va qualificar d’excepcionals ‘perquè és dels pocs casos en què no coincideix el centre de gravetat polític amb l’econòmic’. Així, segons Culla, ‘s’ha creat un doble complex d’inferioritat: econòmic en el cas castellà i polític en el cas català’, que encara perviuen avui.

Sobre el procés de Transició, Joan B. Culla opina que hi va haver bàsicament dos equívocs, vistos des del punt de vista català: el primer, que ‘Catalunya considerava la Constitució i l’Estatut del 79 com un punt de partida, mentre que a Madrid es tenia com a meta’. El segon, va apuntar l’historiador, és que ‘el canvi jurídic i formal cap a una Espanya composta no ha anat acompanyat de cap canvi social ni cultural; Espanya no té interioritzat el seu caràcter plurilingüe, pluricultural i, encara menys, plurinacional’.

Treballar 'Catalunya endins'

Finalment, Joan B. Culla va dir que Catalunya havia portat a Madrid el nou Estatut ‘com una solució’, però que ‘ha resultat ser el mirall del problema, de la impermeabilitat d’Espanya’. Segons el conferenciant, ara caldria treballar durant uns anys ‘Catalunya endins, creant cohesió i sentiment de nació’, ja que ‘l’autonomisme ha demostrat els seus límits; el federalisme que no hi ha ningú amb qui federar-nos; i l’independentisme encara és poc madur i no té el suport social necessari’.

Dijous s’inicien els 8 cursos

Abans de la conferència de Joan B. Culla, el president de l’Associació Revista d’Igualada, Antoni Dalmau, va agrair la implicació de tothom qui fa possible aquesta iniciativa, i va explicar que la crisi s’ha fet notar també una mica en la quarta edició de la Universitat d’Estiu. De totes maneres, tot i que inicialment s’oferien 10 cursos i 2 s’han hagut d’anul·lar per no arribar al mínim d’inscrits, la mitjana d’alumnes per classes és similar a la de l’any passat.

Per la seva banda, Sergi Corbella, director de la Universitat d’estiu Ramon Llull, va recalcar que ‘la inversió en formació sempre és un valor segur’, sobretot en èpoques econòmicament difícils. Finalment l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí, va recordar ‘el compromís de la ciutat amb la Universitat d’Estiu’, i el fet que Igualada ‘vol continuar essent una ciutat universitària’.


2 Comentaris

R

Ro

7 de juliol 2010.08:44h

Respondre

Per cert, m’he oblidat de felicitar el conferenciant i dir-vos que aquest serà un dels articles de guardaré al corresponent arxiu personal.
Salut

R

Ro

7 de juliol 2010.08:41h

Respondre

És que Espanya, amant de ”pronunciamientos”, és molt antidemocràtica des de sempre. Els qui no som historiadors però ens agrada la història ho hem pogut comprovar quan hem llegit una mica i... Llegir més aquest tarannà és un gran problema que, em temo, no se solucionarà ni amb pedagogia, perquè ¿qui aprèn si no vol aprendre?
I parlant de la pedagogia, vaig ver un viatge on vàrem coincidir gent de Catalunya i de Madrid. Un de Madrid no va parar de tocar-me la pera en tot el viatge sempre de ”bon rotlo”, deia, però amb força impertinencia i mala educació. En una ocasió em va dir que ho feia perquè sabia que jo em ’picava’, a la qual cosa li vaig respondre que no, que no em picava perquè si m’hagués picat, com pretenia, el més probable hagués estat que no estéssim parlant en aquell moment i el viatge s’hagués convertit en infern per a ell i per a mi, la qual cosa jo no volia. Va callar. Quan va acabar el viatge, durant el qual se suposava que ens havíem conegut i rigut, ell va tornar a casa seva amb les seves mateixes creences que no van variar ni una coma. No havia après res ni en va tenir ganes.
Així que ho tenim ben pelut...

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.