TORNAR

S'estrena a Igualada l'escultura que homenatja al músic Jordi Savall

El cèlebre director i intèrpret va tocar a l’església del Roser després de l’acte

cultura
Dijous, 7 març 2019. 10:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

L'igualadí universal per excel·lència ja té un homenatge perenne a la seva ciutat. Es tracta d'una figura de mida natural, obra de Teresa Riba i ubicada al nucli històric, posa en valor la rellevància mundial de l'intèrpret i musicòleg igualadí.

Igualada llueix des d'aquest dimecres una escultura dedicada a destacar la important trajectòria del músic Jordi Savall, nascut a la ciutat l'any 1.941. L'acte de reconeixement i l'estrena de la figura es va fer comptant amb la participació de l'homenatjat, de la directora de l'Escola Conservatori Municipal de
Música d'Igualada (ECMMI), Maria Queralt Martí, i l'autora de l'escultura, Teresa Riba. Hi van ser presents també les autoritats municipals i un nombrós públic. En acabar, Savall oferia un petit recital a l'església del Roser.

L'escultura ja es pot apreciar al carrer del Born, a tocar de la Basílica de Santa Maria. És un gest amb el que el departament de Promoció Cultural de l'Ajuntament d'Igualada ha volgut fer palès el reconeixement de tota la ciutat a un dels seus prohoms més universals i que, alhora, pugui servir de testimoniatge futur de la seva figura i obra. Es tracta d'una escultura de mida natural, elaborada en bronze, que pesa 250 quilos i que va requerir d'un procés creatiu que es va allargar pràcticament vuit mesos. Mostra el mestre Savall, tocant la seva inseparable viola de gamba i assegut en un banc. Això
permet que qualsevol pugui asseure's al seu costat i apreciar els seus detalls. 

Jordi Savall, rescatador de la música antiga

L'escultura, l'escultora i el músicSavall ha excel·lit com a intèrpret de la viola de gamba, la direcció d'orquestra i la recerca musicològica de música antiga. També ha conreat en menor grau el camp de la composició. El 1970 va començar una reeixida carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del que és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets. Entre 1974 i 1989 va fundar tres conjunts: primer Hèsperion XX –posteriorment reanomenat Hespèrion XXI– juntament amb qui va ser la seva esposa, la soprano barcelonina Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. L'any 1987 crea la Capella Reial de Catalunya i, finalment, el 1989 funda l'orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l'Edat Mitjana al segle XIX, sempre interpretats amb el màxim rigor històric. Entre els col·laboradors habituals que Savall ha tingut en els seus grups hi ha el nord-americà Hopkinson Smith i el noruec Rolf Lislevand.

Compta amb una discografia que supera el centenar d'enregistraments en diferents segells, pels quals ha rebut més de cinquanta premis internacionals. Des de 1998 edita els seus discs amb el seu segell propi, Alia Vox. La seva feina també inclou la música per a pel·lícules, premiada l'any 1992 amb un premi Cèsar de l'Acadèmia Francesa de Cinema per la banda sonora de 'Tots els matins del món'. També va ser nominat al mateix premi el 1998 per la partitura de Marquise. L'any 2000 va rebre el Premi  d'Honor Lluís Carulla i el 2009 el Premi Nacional de Música pel seu treball "monumental" de recerca musical, que ha quedat recollit en l'obra 'Jérusalem. La ville des deux Paix: La Paix céleste et la Paix terrestre'.

A més, el gener del 2011 va ser elegit membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català, i el mes següent el llibre-disc Dinastia Borja va rebre el reconeixement de la indústria musical nord-americana amb el premi Grammy a la millor actuació de petit format de música clàssica. El 2012 va ser guardonat amb el premi musical Léonie Sonning, considerat el Premi Nobel de la música.

L'any 2013 va rebre la distinció de Cavaller de la Legió d'Honor de mans de l'escriptor Amin Maalouf, membre de l'Acadèmia Francesa, en un acte al Palau de la Generalitat de Catalunya. El 7 d'octubre del 2014 va ser distingit amb la Medalla d'Or que li va atorgar la Generalitat de Catalunya per la seva destacada trajectòria musical i la contribució de primer ordre a la cultura i la civilitat. Uns dies després va rebutjar el Premi Nacional de Música concedit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, en la modalitat d'Interpretació, responent a les seves discrepàncies amb la política cultural d'aquest ministeri. Darrerament, ha obtingut el Premi Ciutat de Barcelona en Projecció Internacional, ha estat mereixedor de la primera edició del Premi Pau Casals i nominat als Premis Grammy 2018 en la categoria de Millor Compendi Clàssic per 'Les rutes de l'esclavitud'. És pare de Ferran Savall, cantautor de música tradicional, i d'Arianna Savall, soprano, compositora i arpista reconeguda internacionalment, que va treballar amb seu pare fins a l'any 2008.


La creadora de l'escultura en honor a Jordi Savall és la també igualadina Teresa Riba, autora d'altres escultures molt simbòliques com La Nena i El Nen de la Rambla, o els guardons que es lliuren als Premis Ciutat d'Igualada. Va estudiar a la facultat de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. Llicenciada el 1985 en
l'especialitat d'Escultura amb cursos de doctorat, és professora d'Escultura i Dibuix a l'Escola Municipal d'Art i Disseny Gaspar Camps d'Igualada “La Gaspar”, havent obtingut igualment multitud de premis i reconeixements i havent estat membre de jurats en diverses convocatòries i guardons en el vessant artístic.

 


3 Comentaris

J

Joan Giner ITV

Igualada

8 de març 2019.08:07h

Respondre

Estic molt d’acord en un homenatge al Sr. Savall. Pero quan no hi han diners per pagar beques menjador pels que no poden menjar, es just que ens gastem molts diners fent una escultura de bronze? .... Llegir més És una prioritat per la ciutat?

A

Antoni Vives

Igualada

13 de març 2019.11:57h

Tot i que trobo discutible el que s’insinua en el teu comentari, és a dir, que gent es quedi sense menjar per culpa de l’ajuntament, per marcar les prioritats votem uns polítics que ells... Llegir més decideixen a què es dediquen els diners. I que els elegim cada quatre anys, no vol dir que no se’ls pugui criticar i intentar incidir en les seves decisions. Però en tot cas, per marcar prioritats de si hem d’invertir en una escultura o no, prefereixo el sistema democràtic actual (amb totes les mancances que li poguem trobar) que no pas comentaris anònims en un diari electrònic.

G

Georgina Serarols Iborra

Igualada

7 de març 2019.18:19h

Respondre

El passat dimecres dia 6 de març a les 20.00 del vespre al c. Del Born d’ Igualada, a l’ esguard dels murs de l’ església de Santa Maria , va tenir lloc la descoberta de l’escultura... Llegir més que Teresa Riba va fer del reconegut músic Igualadí Jordi Savall i Bernadet.
A l’acte hi van concórrer a part de l’homenatjat ,l’autora de l’escultura, autoritats i nombrós públic que no va voler perdre’s l’acte, malgrat la incertesa del temps.
Es van fer unes intervencions per acabar amb el parlament del Mestre que va agrair el gest , que va concloure amb la interpretació d’unes peces amb la seva viola de gamba, a l’església del Roser.
Però crec que és just recordar que aquest projecte va començar a l’any 2013, quan es va engegar una campanya ciutadana de recollida de signatures ,( es van acabar de recollir prop d’ unes 2442 signatures) comptant amb la col•laboració de diversos punts de recollida, a la qual s’ha d’afegir el suport de diverses entitats com ara Fundacio Escola Mowgli, Escola Ateneu Igualadi, Escola Pia, Escola de Música d ‘Igualada, La Xarxa,Agrupació Coral La LLantia,Abadia de Montserrat,Escola Cantorum d’ Igualada, Joventuts Musicals d’ Igualada,Omnium Cultural Fundació Orfeó Catala-Palau de la Música Catalana, Fundació La Tossa de Montbui, Jove Cambra d’Igualada, Auga
Finalment també es va aconseguir l’adhesió per part dels diferents grups politics amb representació a l’ Ajuntament d’ Igualada .
Es va presentar la moció al juny de 2014,i l’ajuntament en el seu ple la va aprovar per unanimitat .
Per a tot aixó crec que és just dir que va ser la ciutadania igualadina amb el suport d’ altres ents qui van impulsar la campanya.
El resultat és que Jordi Savall Bernadet ha pogut rebre de la seva ciutat el seu homenatge i reconeixement i finalment ja no es podrà dir que “ ningú no és profeta a la seva ciutat
Gràcies a tothom per la confiança, ho hem aconsseguit entre tots.

Georgina Serarols Iborra

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.