La família d'Òmnium Anoia celebra el 50è aniversari amb un acte d'escalf i homenatge a Jordi Cuixart

Amb la inauguració d'una exposició de ceràmica de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural empresonat al Centre Penitenciari de Lledoners, es va encetar aquest dimecres el seguit d'actes commemoratius dels 50 anys d'Òmnium Anoia. En la inauguració la vicepresidenta Marina Llansana va llegir una carta de Cuixart en què felicitava el fundadors de la seu territorial de l'Anoia: "fa cinquanta anys, un grup d'homes i dones lliures van decidir passar a l'acció sense cap por. I amb la lluita per la llengua, la cultura i la llibertat des de l'Anoia, posaven una de les primeres pedres per fer d'Òmnium Cultural la principal entitat sociocultural del país i d'Europa".

Carme Riera, primera tinent de batlle, regidora d'Acció Social i Habitatge de l'Ajuntament d'Igualada, va felicitar Òmnium Anoia pel seu 50è aniversari, va mostrar l'agraïment de la ciutat pel fet de poder acollir l'obra artística de Joan Fontcuberta "Mirades de Confinament" i va recordar la figura de Jordi Cuixart

En aquest text, el president de l'entitat també manifestava que "gràcies a aquella llavor hem seguit compartint lluites, formant mestres de català, guanyant serveis públics com el model d'escola catalana, enfortint una societat d'acollida i defensant el dret a l'autodeterminació de les consultes populars del 25A al referèndum de l'1 d'Octubre". Sobre la seva pràctica artística, el mateix Cuixart deia en la seva carta que "aquestes peces de ceràmica trenquen els murs de la presó i no tenen més pretensió que gaudir del present com un moment complaent. I volen ser un humil cant a la cultura, que dona sentit a la vida".

Aquest acte a la seu del carrer Santa Maria va comptar la presència de Matilde Grau, professora de ceràmica de l'Escola Massana i voluntària del Centre Penitenciari de Lledoners. En la seva intervenció, la Matilde va explicar que a Lledoners ja hi havia un taller de ceràmica i pintura, però que calia formar monitors. Jordi Cuixart, que quan hi va ingressar no havia fet ceràmica mai, avui és el monitor, gràcies a les indicacions de la Matilde: "la ceràmica ha salvat el Jordi de les coses dolentes de la presó".