La història de les Biblioteques de ‘la Caixa’ a l’abast

Van participar en aquest acte José Manuel González Labrador, president de l’Àrea de Cultura de la Diputació; Jaume Lanaspa, director general de la Fundació 'la Caixa', Antoni Dalmau, president de la Fundació Teatre Lliure i un bon nombre d’assistents que van omplir tota la sala.

'la Caixa' va encarregar aquest estudi a la M. Teresa Miret, quan era directora de la biblioteca d’Igualada, però l’any 1993 es va aprovar la llei del sistema bibliotecari i van començar a traspassar-se les biblioteques de 'la Caixa' als ajuntaments, que en són des d’aleshores els responsables. Va semblar que no era el millor moment per parlar de la xarxa, mentre s’estava desmuntant, i el llibre va restar inèdit.

En canvi, ja tancat el període de funcionament de la xarxa, es podia explicar amb una certa perspectiva com va néixer, com es va estructurar, quin era el seu fons documental, com va evolucionar, quines activitats s’hi organitzaven i quina va ser la seva incidència. Aleshores, la Fundació 'la Caixa' va reprendre l’interès per l’edició del llibre com un testimoni històric de la seva obra cultural i la Diputació de Barcelona, que gestiona amb els ajuntaments moltes d’aquelles antigues biblioteques, l’ha publicat amb la col·laboració de 'la Caixa' i de Pagès Editors. El treball inicial es va revisar i ampliar i s’hi va afegir un epíleg d’Assumpta Bailac que descriu el procés dels traspassos als ajuntaments.

Una tasca molt important

L’obra dóna una visió general de les biblioteques de 'la Caixa' i explica la seva actitud de servei cap a la població i la cultura i la seva trajectòria, que ha travessat totes les vicissituds històriques i socials de la major part del segle XX. Aquelles biblioteques van fer una tasca complementària a la de les institucions, i en alguns casos de suplència, ja que sense elles moltes poblacions catalanes no haurien disposat de servei de lectura pública. També van organitzar i acollir moltes activitats culturals, en uns temps difícils, i van ser pioneres en l’ús de les tecnologies, però sobretot van apropar els llibres als lectors. Aquesta obra, amb la Biblioteca d’Igualada a la portada, vol ser-ne un testimoni i un acte de reconeixement.