TORNAR

Hostes vingueren que el primer de novembre ens tragueren

cultura
Dimecres, 28 octubre 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Diuen que determinades festes ja no són el que eren. I tot ve motivat per un cúmul de circumstàncies que s’acabarien resumint en tres ítems: la indiferència i permissibilitat a l’hora de deixar perdre i/o trencar tradicions; la resignació i passivitat a l’hora d’importar-ne o de deixar-nos-en imposar de fora); i la de sobreposar l’esperit comercial a aquell altre més ètic i/o espiritual. I això és el que passarà aquest cap de setmana. Diumenge és dia 1 de novembre; en això hi ha poc a discutir: un aspecte en el qual un mínim percentatge de població hi posaria pegues.
PUBLICITAT

La Castanyada

Tot sants, el dia dels difunts - foto Denn94

Ara bé, el primer dia del penúltim mes d’aquest 2009 també serà el dia de Tots Sants per a molts altres. El Dia dels Difunts, per recordar les persones estimades. Serà, també, el cap de setmana de la castanyada, de Halloween, de la majoria d’edat per a tots aquells qui en facin divuit, del retorn a casa per qui finalitzi una estada a l’estranger, i de tot allò altre que es vulgui celebrar. Les celebracions són sempre benvingudes; només faltaria! I tampoc es tracta de remenar aquelles crítiques i laments a les quals alguns s’agafen constantment: que costums pagans s’acabin imposant a aquells cristians més arrelats i beneficiosos com la devoció als sants i el record als difunts.

El problema és quan arriba un punt en què ja no sabem què celebrem. I precisament això encara comporta un altre perill inherent: que acabem celebrant allò que a unes terceres persones els interessa que celebrem (com passa en tants altres casos). Perquè sempre hi ha els qui pensen en el negoci, i no els importa “fer-se l’octubre”, trencant fins i tot l’expressió del clàssic (i també més tradicional) “fer l’agost”. Aquests dies previs a l’1 de novembre són, també, dies de consumisme. I no tots els articles vénen de fora, com passa de forma més descarada en altres èpoques festives. Així, per exemple, es mantindrà el nivell en el consum de panellets tot i la crisi (així ho asseguren i desitgen els gremis de pastissers, que calculen que poden ser uns 920.000 quilos a tota Catalunya).

Tampoc hi faltaran quantitats remarcables de moniatos i de castanyes. No ens oblidem de les flors per guarnir cementiris. Per a aquesta campanya de Tots Sants els floristes catalans esperen vendre durant aquesta setmana un milió de roses i uns sis-cents mil clavells, entre altres (això sí, diuen que la crisi farà que els preus es mantinguin al mateix nivell de fa cinc anys). Podríem encara afegir-hi carbasses, i galls dindi, per no parlar d’invents més moderns com la “teletomba”: un monument interactiu per als cementiris que arribarà l’any vinent; una gran pantalla digitalitzada que mostrarà al visitant projeccions sobre el difunt (biografia, gravacions, fotografies) i fins i tot permetrà enregistrar missatges de record (incorpora càmera web i micròfon). En definitiva, un exemple més de l’aplicació en tots els camps de les altes tecnologies, fruit de la invenció d’un dissenyador rus.

Havien dit de canviar el nom de “les vacances de Nadal” i “les vacances de Setmana Santa” per altres denominacions com les festivitats “d’hivern” i “de primavera”, respectivament (una proposta del Consell Escolar de Catalunya en el seu últim informe, argumentant que, a més de respondre a la diversitat social, permetria una distribució més racional dels períodes lectius i de descans). Finalment sembla que ha quedat en res: des del Ministeri d’Educació s’argumenta que tot i que la societat catalana és laica, no ha de renegar de la seva tradició i història. El problema, potser, és que sembla que ja hem renegat de tantes tradicions i històries que ja tot ens importa un moniato…

Oriol Solà i Prat


4 Comentaris

N

Neus

Barcelona

14 de setembre 2010.17:57h

Respondre

Jo vaig al cementiri per Tots Sants sino hi vaig el mateix dia procuri anar-hi algun dia abans o desprès però hi vaig a resar a la tomba del meu pare i la meva germana, sóc catòlica creient, al... Llegir més cementiri però també hi vaig d’altres dies com per exemple per l’aniversari d’ells etc. més que res per resar i arreglar la tomba, a casa també celebrem la castanyada. Respecto però mo m’agrada gens ni mica la festa del Hallowen que no té res a veure amb les nostres tradicions, és cert que molta de la pijeria sobretot d’esquerres s’apuntan a tot allò que no tingui res a veure amb l’esglèsia, alguns sembla que els hi fa hasta esgarrifances, bé pitjor per ells.

m

marc

igd

28 d'octubre 2009.15:41h

Respondre

Els pijo-progres es volen carregar totes les tradicions de casa nostra perquè diuen que van lligades a la religió; en canvi visca les tradicions d’altres religions: visca el laicisme desviat.... Llegir més Visca la festa del dejuni diürn (ex-ramadà), perquè d’aquesta també canviareu el nom, o es que teniu por de posar-vos en contra d’aquests.

M

Marta

paignton (uk)

28 d'octubre 2009.11:26h

Respondre

Havent viscut a fora de Catalunya durant quasi 7 anys, doncs torno a casa justament per la castanyada (gràcies oriol!), puc dir que les tradicions pròpies de cada país o localitat, siguin lligades... Llegir més a la religió o no, és el que ens fa singulars i ens enriqueix culturalment.
Que no es perdi la castanyada!

A

Alba

28 d'octubre 2009.09:09h

Respondre

Si bé és cert que moltes de les festivitats que tenim en el nostre calendari van lligades a motius religiosos, crec que ha arribat un moment que hem estat capaços de trencar aquest vincle i es... Llegir més segueixen celebrant per tradició. Crec que això és el més bonic!

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.