TORNAR
PUBLICITAT

La igualadina Xantal Gabarró dirigeix els interns de Can Brians en una versió trencadora de 'Lisístrata'

cultura
Dimecres, 25 setembre 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La jove actriu i directora anoienca conjumina el text de fa 2.400 anys d'Aristòfanes i les vivències personals dels interns de Can Brians i les dones de les seves famílies. Un treball tan aspre com gratificant que s'ha desenvolupat al llarg de vuit mesos i del que han fet dues representacions.

'Lisístrata. De qui és la guerra?' és el títol de la peça teatral que ha treballat la directora i actriu igualadina Xantal Gabarró i un grup de persones internes a Can Brians 2 al llarg dels darrers mesos. Un treball d'àlgebra teatral que ha combinat "dues esferes". "La de la ficció", partint de la 'Lisístrata' que va escriure Aristòfanes quatre segles abans de Crist i "l'esfera real", és a dir, les vivències dels presos i sobretot les mares, dones i filles dels presos. La igualadina, que ha bolcat la seva carrera en el teatre social, va partir de la idea d'"el vincle de les dones amb les persones privades de llibertat". I aquí hi ha l'enllaç amb 'Lisístrata', una peça on les dones són protagonistes en un context que no hi ha homes (en aquest cas, són a la Guerra del Peloponès).

Xantal Gabarró, tercera a l'esquerra, amb les persones que han treballat 'Lisístrata'Els homes que han participat en el treball i les representacions -se n'ha fet dues- participen en el taller teatral de forma voluntària. Xantal ja fa més d'un any que treballa com a monitora artística a Can Brians i, després de dues obres (una un recital de contes, l'altra una funció de Reis per als fills i filles dels interns) va voler partir de zero amb una obra que condensés la situació dels presos però també l'altre cantó del mirall, la de les dones que ara no els tenen a prop. "Va ser un treball de gènere, que podia tenir impacte emocional. Volíem parlar de les seves dones i donar-los veu, per tant també vam haver de fer un treball de creació i d'escriptura. Vam sumar la ficció del text de 'Lisístrata' amb les vivències reals d'aquestes dones, però sense sensacionalisme" explica.

Xantal Gabarró se n'ha adonat al llarg d'aquests mesos que "les dones d'aquestes famílies no només tenen un familiar a la presó, acabes veient que -en el que seria un paral·lel de l'obra clàssica- en aquestes llars la presència dels homes ha desaparegut i moltes d'elles han d'assumir rols masculins". La peça que han desenvolupat "ha permès fer un treball de gènere" mentre que la inclusió de la comèdia 'Lisístrata' ha donat "un contrapunt més distès".

Les cartes

Així, a més de parts del text de 'Lisístrata' (que s'ambienta en una vaga "d'amor" de les dones fins que els homes no acabin amb la guerra), la creació s'ha centrat en les experiències d'aquestes dones dels interns que han escrit cartes: "les vam convidar a escriure sobre què significava tenir éssers estimats a la presó" comenta la creadora igualadina. Dues de les cartes apareixen íntegres al text. A més, al llarg de l'obra, s'exposen les dades penitenciàries, de quanta població reclusa hi ha, i també una altre reflexió sobre el sistema judicial "si és just i si ells són a la presó per responsabilitat individual o del sistema".

Les circumstàncies de la presó, per les diferents situacions dels presos hi ha molta mobilitat, han fet que la directora no pogués sempre treballar amb el mateix nombre de persones ni les mateixes persones. Ha comptat amb un vestuari senzill, minimalista, amb el suport d'una projecció audiovisual. El fet de vestir-se de dones en algunes de les escenes "va provocar molta conya en alguns, però també és un canvi bèstia. Ha calgut treball corporal per ajustar-se una mica a l'estereotip femení. Alguns els hi feia vergonya. Ha sigut tot un viatge".

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.