Sis premis Grammy, jazz internacional i "Paraules d’amor" amb accent portuguès a Els Prats de Rei

Els Prats de Rei és un poble que, segons els documents, té vida humana des de fa 26 segles. Ara són poc més de 550 habitants. Dins d’aquesta xifra, hi ha històries de tota mena que ajuden a conservar la forta identitat d’aquest municipi tan petit. Fa un grapat d’anys, la flautista holandesa Friederike Darius va descobrir el poble. Es va enamorar d'Els Prats de Rei, s’hi va instal·lar i va començar a convidar gent propera. Sense saber-ho, va anar creant una xarxa de músics internacionals que també van decidir apostar per la vida tranquil·la de l’Alta Anoia. 

Una desena d’artistes d’arreu del món, entre els empadronats i els que passen estades, s’han comprat cases abandonades del nucli antic i les han reformat. Dins aquests habitatges hi ha moltes hores d’assaig, moltes partitures, molts concerts arreu del món i molts premis. Entre els premis hi ha 6 Grammys, del músic Michael League. Per tant, Els Prats de Rei és un dels municipis catalans que té més unitats d’aquest prestigiós guardó -o potser el que més, perquè no hi ha un recompte oficial-. Michael League és baixista del grup novaiorquès Snarky Puppy, parla català i té l’estudi a casa seva, a Cal Trompeta. Sembla que el nom d’aquesta casa sigui recent, però curiosament ja es deia així abans que hi arribés l’estatunidenc. Ara està de gira al sud-est asiàtic. 

El 2021 l’americà de Cal Trompeta va impulsar el Virtual GroundUP Music Festival, un festival que es feia cada any a Miami, però que a causa de la pandèmia es va reconvertir en un festival emès internacionalment en línia i celebrat a Els Prats de Rei.

L’alcaldessa, Carla Casas, explica que estan encantats de tenir aquests nous veïns: “adquireixen una casa del nucli antic, a vegades abandonada, i la revitalitzen. Per tant, donen molta vida a un poble que, com molts d’altres, també pateix el despoblament. Hi ha algú que vol venir per crear cultura, en aquest cas musical, i això és una gran oportunitat”.

Són persones integrades al poble, i s’han guanyat l’estima dels pradencs i pradenques. Fa pocs anys van impulsar el festival “Música als Balcons”: “Van proposar utilitzar els balcons de les cases per fer concerts. Això era innovador per nosaltres. Anem per la tercera edició i és un èxit.” 

Una parella impulsora d’aquest petit festival és la formada per la Marjan Linnenbank i el Robert Vermeulen. Ella és cantant i ell és pianista de jazz. Són holandesos i van acabar aquí gràcies a la Friederike Darius. Ella va ser qui els va convidar a visitar el poble, i també va ser un amor a primera vista. Van decidir que es comprarien una casa perquè es van enamorar de la tranquil·litat d'Els Prats de Rei.

El Robert ha estat professor en un conservatori del seu país durant 40 anys i ha fet gires de jazz per Alemanya, Portugal, Amèrica del Sud… “he estat al món de la música tota la meva vida.” Ara els veïns de l’Alta Segarra també gaudeixen d’aquest pianista holandès.

La música és el que els ha unit amb l’antiga mestra de piano del poble, la Mercè Carbonell. Té 90 anys i com que té un piano a casa, convida sovint al Robert perquè li vagi a fer petites actuacions: “La Mercè em diu que casa seva és casa meva”. Ell potser no coneix aquesta cançó però gairebé cita Qualsevol nit pot sortir el sol. Fins i tot una vegada es van ajuntar un grapat de músics per fer-li un concert conjunt a la Mercè. El Robert i la Marjan no viuen sempre a Catalunya, van i venen des d’Holanda i es passen aquí temporades, però estan integrats. En dono fe quan abans de portar-me a casa la següent artista, s’atura a parlar amb els veïns sobre les obres que s’està fent a la seva planta baixa. 

Mentre fent temps m’ensenya el poble, i m’explica alguns xocs culturals que li van sobtar al principi. Surt en bici pels camins de la zona i a l’estiu organitza un torneig de tennis taula. 

M’ensenya on viu la Sofía Ribeiro, companya seva. La Sofía m’obre les portes de casa i explica que està preparant un curs de cant per gent d’arreu del món. Ella va descobrir Els Prats de Rei gràcies al Michael League. Va veure la festa major, l’any següent hi va tornar, i va començar a anar-hi més sovint, fins que es va decidir quedar. 

Canta normalment en portuguès, majoritàriament jazz i té influència de música del Brasil. Té diversos discos publicats, fa concerts i organitza tallers d’improvisació vocal i circuits de cant. Ha actuat a més de 20 països, entre ells Estats Units, Colòmbia o Argentina. Vivia a Nova York, i va canviar la ciutat que no dorm mai per la calma d’aquesta zona de Catalunya, el formigueig constant de gent pel sentit de comunitat, i els gratacels infinits per la Torre de la Manresana -una torre de guaita clau en diversos episodis històrics com per exemple la guerra de Successió, però això ja és un altre tema-.

Un dels seus objectius quan va arribar va ser el de crear una sala de concerts a casa seva. Ja ho ha aconseguit: “cada dos o tres mesos això s’omple de cadires i fem un concert. Una vegada vam arribar a ser 70 persones”.  

La calma l’ajuda amb la creació: “tinc l’oportunitat de parar, de connectar-me amb la naturalesa, de sortir a caminar… Puc veure quan surt el sol i quan es pon.”

Els pradencs li van donar un espai per tenir un hort i li ensenyen a cultivar la terra. Confessa que està enamorada de la cançó Paraules d’amor i alguna vegada l’ha cantat en un concert.

Entre els pocs més de 550 habitants d'Els Prats de Rei s’hi amaguen moltes històries. Un lloc de pas on els pradencs, acostumats a rebre gent, van obrir els braços a tota aquesta fornada de músics internacionals mentre devien pensar “oh benvinguts, passeu passeu”.