Joan Pera i la seva estrella seran protagonistes aquest diumenge al Teatre Municipal l'Ateneu

Diumenge vinent, 6 d'octubre,  a les 7 de  la  tarda, el Teatre Municipal  l'Ateneu veurà de nou a Joan Pera que arriba a Igualada amb l'espectacle 'Alguns  neixen  estrellats'. Els  més  grans  tornaran  a  viure una de les  sèries  dels  anys  80  que  més  han  fet  riure  als  espectadors  de  TV3  i  els  joves  la coneixeran  de la mà de Joan Pera, que posava la veu a l'actor Michael Crawford en el paper de Frank Spencer, i de l'actor Enric Llort, que també dirigeix l'espectacle. L'ajudant de direcció és  Blai  Pera.

Es tracta d'una  producció  de  Focus  compta  amb  el  vestuari  de  Toni Chamorro,  la  il·luminació  de  Raul  Martínez,  l'espai  sonor  de  Dani  Seoane  i  la caracterització de Toni Santos. El  comunicador  cultural Martí  Figueras  es  preguntava  si JoanPeraés  l'antídot  teatral contra les cabòries polítiques i socials del ciutadà català comú. La resposta, aquest diumenge al Teatre Municipal l'Ateneu.

'Alguns  neixen  estrellats' és  unespectacle  que  reflecteix  la  vida  d'un  personatge ingenu, simpàtic i entranyable, que lluita per situar-se a la vida però, malauradament, és desgraciadet... La seva rutina diària és trobar feina i quan la té, no li dura més d'un dia; tot s'espatlla, tot se li trenca. El món conspira contra ell.

Joan Pera, estructura de país

L'intèrpret fa més de 50 anys que és dalt dels escenaris. Va estrenar-se el 1965 amb 'Prohibido suicidarse en primavera', d'Alejandro Casona. Va començar la seva dedicació exclusiva al teatre amb la Companyia  Adrià Gual, on es va formar interpretant autors de la talla de Jean Paul Sartre, Bertolt Brecht, Eugene Ionesco o Luigi Pirandello.  Actor oficial del Teatro Nacional de Barcelona, durant dues temporades va treballar al Teatre Romea amb obres del repertori clàssic (Pitarra, Sagarra, Rusiñol, entre altres). El moment àlgid va ser 'Terra Baixa', amb Rosa Maria Sardà.  També cal destacar 'Primer història d'Esther', de Salvador Espriu (Teatre Grec, 1977); Adrià Gual i la seva època o  'Vent de Garbí i una mica de Por', de Maria Aurèlia Capmany, amb direcció de Ricard Salvat; 'Aigües Encantades', de Puig i Ferrater (Teatre Grec, 1977); 'Bala perduda', dirigida per Lluís Elias; 'Urfaust', de Goethe, al Paranimf de la Universitat de Barcelona (1983); 'Tiempo de Espadas',  de Jaume Salom, amb direcció de Josep Maria Loperena (1982).

Pera va estar allunyat dels escenaris durant una temporada, en què va enfocar la seva trajectòria com a intèrpret a la televisió. El 1991 va tornar al teatre amb 'La mort', de Woody Allen i 'No et vesteixis per sopar', de Marc Camoletti, amb direcció de Ricard Reguant. En tot cas, hi ha un abans i un després de 'La Extraña Pareja'. L'adaptació que el va unir a Paco Morán i que Ángel Alonso va dirigir sobre l'obra de Neil Simon. Es va convertir en un autèntic fenomen teatral, que va romandre en cartell des del 1994 fins al 1999, data en què es va acomiadar amb una funció extraordinària al Palau Sant Jordi de Barcelona, i que va suposar el Rècord Guinness mundial de major número d'entrades venudes d'una funció teatral (14.797 espectadors). Anys més tard, recuperaria el personatge amb Antonio Dechent com a partenaire. També amb Morán, triomfaria amb 'La jaula de las locas', de Jean Poiret; amb '¡Mamaaá!', de Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez i 'Matar al presidente', de Francis Veber.