TORNAR

La literatura més enllà dels escriptors

Traductors i il·lustradors juguen un paper clau en el món literari, tot i el poc ressò que se’ls dóna des de les grans editorials

cultura
Dissabte, 23 abril 2016. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Vuit noms i dues professions. Albert Nolla, Josep Sampere, Antoni Dalmau i Josep Pelfort, traductors; Xavier Mula, Albert Vendrell, Elisabet Serra i Viuleta Crespo, il·lustradors. Des d’AnoiaDiari hem parlat amb tots ells sobre la seva professió, el paper que juguen en la literatura actual i com treballen en el seus àmbits.

PUBLICITAT

MARIA SAYAVERA

“Decisivament. Una mala traducció desvirtua per complet un  bon text original. Per això és tan alta la responsabilitat del traductor”, afirma contundentment Antoni Dalmau, quan li preguntem com pot afectar una bona o mala traducció literària en un text. Tant ell com Nolla, Pelfort i Sampere coincideixen en el paper clau que tenen els traductors en qualsevol text; un paper, però, que tot i la seva importància, no és prou valorat per aquells qui els solen encarregar les feines, les editorials. Josep Sampere ens diu que “alguns traductors de clàssics venerables reben lloances i premis. Els «professionals» com un servidor, però, som simples inte mediaris invisibles”, i destaca la importància que rep aquesta professió en d’altres països, com el cas de França, que “tenen el detall de col·locar el traductor a la portada”, afirma Sampere.

Però la feina de traductor varia molt d’un tipus de text a un altre, així com en el cas de l’idioma. Si parlem amb Albert Nolla, un dels millors traductors que té el país pel que fa a literatura japonesa, ens destaca les dificultats que pot trobar, moltes vegades, en les traduccions de certs autors japonensos, més clàssics que altres, a diferència dels autors anglesos. Nolla ens explica però, que “cada autor té una veu i has de trobar la sintonia i la manera com parlaria si aquest autor fos castellà o català”.

La feina de traductor, doncs, segons Nolla és una feina totalment subjectiva; “dóna un text minimament literari a cinc persones i tindràs cinc textos diferents, i el dónes a les mateixes persones, el mateix text després de cinc dies, i també serà diferent”, assegura.

Tots els traductors, però coincideixen en el fet que les editorials demanen la feina, cada cop més, amb més celeritat. En aquest sentit, Nolla ens explica que cada vegada es treballa més a quatre mans o fins i tot a sis, a causa de la urgència amb què les editorials volen les obres traduïdes. Aquesta dinàmica, segons Josep Pelfort, també fa que hagis de treballar, més sovint amb menys temps per a traduir una obra, sobretot quan treballes per les editorials més grans. Pelfort destaca també el paper de les petites editorials, més agosarades i amb un tracte més personal cap als traductors.

Il·lustració de ViuletaSi parlem però, del nivell de traduccions al català, Dalmau comenta que “com a tot arreu, hi ha de tot, però hi ha una bona plantilla d’excel·lents professionals”. Uns professionals que es poden trobar amb una gran varietat de dificultats a l’hora de traduir un text i aquí cal un gran vetall de recursos. En aquest sentit, Sampere ens explica una de les majors dificultats amb què es pot trobar a l’hora de traduïr un text, assegurant que són “els jocs de paraules i d’enginy. Un exemple: en un volum de la sèrie El Capità Calçotets, el superheroi del títol es tornava dolent i, per tant, calia modificar-li el nom. La meva solució, al cap d’una nit d’insomni, va ser transformar-lo en el malvat Kapità Kaosotets”.

 Il·lustració de Xavier Mula

Il·lustrados polifacètics

Però, com dèiem, el món literari no n més està format per autors, sinó que també hi ha un altre col·lectiu que mica en mica va agafant ressò, però que ja fa anys que hi té un paper rellevant: els il·lustradors. Quan parlem d’il·lustradors ens ve al cap la literatura infantil i és cert que és un dels mercats més potents en aquest àmbit. Il·lustradores com Elisabet Serra i Viuleta Crespo en són exemples. En aquest cas, Viuleta ens explica que “he il·lustrat contes infantils. Ara surt un llibre de la col.lecció El vaixell de vapor que es diu Les ulleres de l’àvia, per als nens que comencen a llegir. Paralel·lament, acaba de sortir també La llegenda del drac que dormia i roncava i El conte del llop carregat de mocs, amb textos de l’Eva Mor. Pel que fa a Elisabet Serra, és la il·lustradora d’un dels llibres igualadins d’enguany, Mig adormits, d’Oriol Solà. Però la il·lustració va molt més enllà. Els llibres per a adults també opten per aquest format, com el que acaba d’il·lustrar Albert Vendrell, Corin Tellado Revisted, elaborat per ell i el seu germà, amb 110 contes per a adults, acompanyats cadascun d’una il·lustració.

Il·lustració de Vandreik

Tenim doncs, un gran talent il·lustratiua la comarca, i un altre exemple és en Xavier Mula, autor de tota la imatge gràfica i audiovisual de la darrera edició de La Mostra. Mula destaca la importància de la il·lustració, cada cop més, amb noves eines informàtiques que et permeten experimentar. Tot i això, tots coincideixen en la necessitat de fer una gran varietat de feines i encàrrecs per a poder fer de la seva professió, i alhora la seva passió, un modus vivendi. Tots ells són exemples de perseverànça i talent que, mica en mica, es van fent un lloc en l’espai literari actual.

 

Article publicat al monogràfic en paper #ADSANTJORDI 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.