Lluís Llach i Íngrid March omplen l'Ateneu en el marc del cicle Converses

El teatre Ateneu es va omplir per gaudir de la xerrada entre el cantautor i activista Lluís Llach i la presidenta d'Òmnium Cultural a l'Anoia, Íngrid March, en el marc del cicle Converses, que organitzen l’AnoiaDiari, l’Enllaç dels Anoiencs i Canal Taronja Anoia, amb la col·laboració d'Univers llibres. Llach presentava "El llibre daurat" (Univers), una novel·la reivindicativa que neix de la injustícia i la persecució de les dones al llarg de la història.

L'autor de l'Estaca i la persona que va aplegar 103.000 persones a un concert al Camp Nou als anys 80 va conversar amb Íngrid March sobre "El llibre daurat", però també de la seva activitat política -que li va costar l'exili al final de la dictadura-, la funció social a l'Àfrica i la manera que té d'impulsar la inspiració.

Explicava que no tenia com a prioritat escriure, "però un amic em va demanar que fes un guió per una pel·lícula i vaig començar el que després seria un llibre que es deia Memòries d'uns ulls pintats, que és el meu primer llibre. I al cap a la pàgina 25 dic t'hauràs de fotre perquè m'ho estic passant massa bé i hauràs de buscar un guionista. Acostumat a escriure cançons com Que tinguem sort o Abril 74, que s'han convertit en himnes que tot seguidor de la Nova Cançó (i alguna generació posterior) recita de memòria, això era una altra cosa: "poder escriure una història i poder-te entretenir a explicar sentiments, sensacions, empatitzar... Me'n vaig adonar que m'agradava més corregir que crear la història. Després, quan ja he escrit, miro els paràgrafs com si fossin pintures i faig una recomposició i canvio les frases de lloc." 

Mentre la conversa anava fluint, el gironí explicava el context històric de la novel·la, situada al segle XIII, passant per Nàpols, Pèrsia i les civilitzacions cristiana i musulmana. "El llibre daurat" explica la història de l'Arnau Feiner i el Genís, el seu fill, que curen malalts. Volen aprofitar les noves tècniques mèdiques que s'estan introduint a les universitats i barrejar-les amb els coneixements de medicina tradicional. Però les institucions mèdiques volen posar fi a la tradició remeiera, i aniran fins a l'extrem contra les dones sàvies. "Donen l'autoritat del que ha de ser la curació en el món. I quins són els enemics de la medicina? Doncs les remeieres i les fetilleres. I al segle XIII es prohibeix a totes les dones entrar a la universitat, i la que ho promociona més que ningú és la medicina. Contextualitzant la novel·la vaig aprendre que la primera dona acceptada pel Col·legi de Metges de Catalunya, societat tan avançada com sabem, és de finals del segle XIX." La gent que s'asseia a les butaques de l'Ateneu va poder conèixer de primera mà la història de la medicina de l'edat antiga i la mitjana, barrejada amb les grans religions del moment i la importància que va tenir la ciutat de Montpeller.

També va aprofitar per comentar l'estat actual de la nació catalana, amb la regressió de la llengua a bona part del territori catalanoparlant: "Jo penso que matar una nació és molt difícil. Matar una cultura és molt difícil i quan una nació té vida i li passa això se sent en perill. Crea defenses. El País Valencià està pitjor que mai i hi ha més grups de cantants independentistes. A Mallorca hi ha manifestacions... Estem donant senyals de que ens ofeguen. I per mi això és bo perquè vol dir que hi ha la reacció. Hi ha molta gent que és conscient d'això. El país encara tira."

Llach, actual president de l'Assemblea Nacional Catalana, i March, presidenta d'Òmnium Anoia, van aprofitar per debatre sobre el Pacte Nacional per la Llengua aprovat fa unes setmanes pel govern de Salvador Illa, i sobre les desavinences entre forces independentistes.

Del procés van passar al Senegal, on l'activista empordanès té una Fundació amb diversos amics. Van construir una biblioteca i una aula informàtica, entre d'altres, i lluiten per mantenir la identitat d'un poble que té poc menys de 2 milions de persones.

Després d'una hora de conversa va tocar el torn de les preguntes, i un dels espectadors ho va fer sobre la inspiració. Llach, reflexiu, va comentar que "encara que no ho sembli, la literatura és racionalitat. Encara que estiguis boig, no deixis de racionalitzar a través de les paraules, que són eines de racionalització. I en canvi, en la cançó, que és quelcom molt primari, es diu que no és art, que és una altra cosa, però té un mèrit. I és que conjumina tres coses molt estranyes, que és la racionalització a través de la música, que a més, penetra en els sentiments molt fàcilment amb uns codis que es podria analitzar. Val més apreciar el misteri de per què una melodia t'agafa i et transporta i aquesta irracionalitat es conjumina. A més, cadascú té gustos diferents, no? Aleshores és absolutament diferent. Diferent, perquè en la cançó jo, per exemple, començava sempre amb la música i aleshores era un món irracional."

Aquesta reflexió va començar a sorgir quan als anys 90 l'empordanès va posar la música d'una pel·lícula. "En la literatura, utilitzes contínuament l'eina de la racionalització. I si tu fas fantasia, fins i tot és a través de la racionalització o l'eina racional. En canvi, en la música a vegades pots fer fantasia fugint de la racionalització i la melodia, que diguis coses que potser la lletra no sap expressar. És la gran diferència. Al final, l'important és intentar arribar a la gent amb els continguts que els hi vols donar."

D'aquesta manera va acabar la trobada a l'Ateneu, on es va parlar d'El llibre daurat, la història de la medicina, el procés, el Senegal i la inspiració.

La propera conversa, el dia 25 de juny amb el filòsof Francesc Torralba.