Lluís Llach i Francesc Torralba, pròxims convidats a les Converses

Ja hi ha noms i dates per a les dues pròximes cites del cicle Converses: el dilluns 16 de juny, la professora igualadina Íngrid March conversarà amb el cantautor i escriptor Lluís Llach, i el dimecres 25 de juny, serà el torn per al filòsof i teòleg Francesc Torralba. Les dues converses es faran a 2/4 de 8 de la tarda, al Teatre Municipal Ateneu, gratuïtes i obertes a tothom. Les Converses són organitzades per l’AnoiaDiari, L’Enllaç dels anoiencs i Canal Taronja Anoia, amb el suport d’Univers i Ara Llibres.

El 16 de juny, conversa amb Lluís Llach

El dilluns 16 de juny, Íngrid March parlarà amb Lluís Llach sobre la seva trajectòria cantautor, escriptor i activista polític català i sobre la seva darrera novel·la El llibre daurat.

Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un cantautor, escriptor i activista polític català, considerat una de les figures més destacades de la cançó d’autor en llengua catalana. Va ser un dels principals exponents del moviment de la Nova Cançó, que va sorgir durant la dictadura franquista com una forma de resistència cultural i política mitjançant la música.

Criat a Verges (Baix Empordà), Llach es va iniciar en el món musical a finals dels anys seixanta, influenciat per artistes com Raimon i Josep Maria Espinàs. El 1967 va debutar com a solista, i ràpidament es va guanyar un lloc destacat entre els cantautors catalans. La seva cançó “L’Estaca”, escrita el 1968, esdevingué un himne de lluita contra la repressió franquista i ha transcendit fronteres i generacions com a símbol de resistència i llibertat. Durant la dictadura, Llach es va veure obligat a exiliar-se temporalment a França a causa de la censura i la repressió política. Allà va continuar component i actuant, consolidant la seva carrera internacional.

Amb una veu inconfusible i un estil que barreja poesia, compromís polític i música d’arrel, Lluís Llach ha publicat més d’una trentena de discos, entre els quals destaquen Viatge a Ítaca (1975), Camp del Barça (1985, concert històric amb més de 100.000 assistents) i Un pont de mar blava (1993). Va anunciar la seva retirada dels escenaris el 2007, després d’un concert de comiat a Verges.

A més de la seva faceta artística, Llach també ha tingut un paper actiu en la vida política catalana. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí entre 2015 i 2017 i president del Consell Assessor per l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. També ha escrit diverses novel·les, entre les quals destaca Memòria d’uns ulls pintats (2012).

Compromès amb la llengua i la cultura catalanes, Lluís Llach és una figura clau tant en l’àmbit musical com en el social i polític de Catalunya.

El llibre daurat

A El llibre daurat, Lluís Llach reivindica “les dones que ens guarien i que la història va silenciar”. Què conté que sigui tan valuós un llibre custodiat en secret al llarg de generacions? Des del segle XIII als confins d’Occitània fins a la cartoixa d’Escaladei al segle XVI, El llibre daurat ressegueix la història que comença amb l’Arnau Feiner i el seu fill Genís i l’ideal que persegueixen: curar els malalts. Per fer-ho volen combinar els remeis tradicionals que coneixen les dones amb el nou saber mèdic que s’obre pas a les universitats. El que no s’imaginen és que el seu propòsit toparà amb les institucions mèdiques de l’època, que, decidides a posar fi a la tradició remeiera, lluitaran amb fúria pel poder i perseguiran durant segles les dones sàvies fins a extrems inimaginables. Lluís Llach ha escrit una novel·la que és també una reivindicació, que neix de la injustícia de la persecució de les dones al llarg de la història.

I el 25 de juny, conversa amb Francesc Torralba

El cicle Converses es reprendrà el dimecres 25 de juny amb la conversa entre Elisabet Farrés, professora, llicenciada en ciències religioses i en filosofia i el filòsof, teòleg i escriptor Francesc Torralba.

Torralba (Barcelona, 1967) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Actualment és director de la càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull. Ha publicat una cinquantena de llibres i ha estat guardonat amb diversos premis d’assaig. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, al portuguès, al francès, a l’italià i a l’alemany. Col·labora en el programa L’ofici de viure, de Catalunya Ràdio i escriu habitualment a l’Avui i La Vanguardia. Entre els seus darrers llibres, cal destacar Planta cara a la mort (2008), La revolució ètica (Ara Llibres, 2015), Saber dir no (Ara Llibres, 2016), Elogi de la maduresa (Ara Llibres, 2017). Recentment ha publicat No hi ha paraules (Ara Llibres, 2024)

No hi ha paraules

De sobte, el món s’atura i les paraules deixen de tenir sentit. La mort d’un fill escapa a tota lògica, sembla impensable… ens que passa i cal afrontar-la. Francesc Torralba dona tota una lliçó de vida a través de la seva experiència.

El 14 d’agost del 2023 serà una data que quedarà gravada, per sempre més, en la vida de Francesc Torralba. Aquell dia va sortir d’excursió amb el seu fill sense saber que seria el darrer que compartirien: l’Oriol va morir en un accident a la muntanya. Aquesta experiència traumàtica va fer que el món d’en Francesc s’aturés i que s’hagués d’enfrontar amb sentiments, sensacions i pensaments difícils de digerir, sense estar-hi preparat. El procés de dol és un camí tortuós i amb moltes anades i vingudes, que ens posa davant l’única cosa insalvable: la mort.

No hi ha paraules és l’obra de la seva vida, no només pels esdeveniments que la motiven, sinó perquè l’ha obligat a replantejar-se des d’una perspectiva totalment nova un tema que ell ja havia abordat com a filòsof: la pèrdua. Torralba fa una revisió profunda a partir de l’experiència, amb un to solemne i cercant refugi i respostes en els filòsofs i els seus escrits. Un llibre emocionant i necessari per trencar amb el tabú de la mort i parlar del que suposa la fi de la vida d’un ésser estimat, que plasma de forma magistral allò que va més enllà de les paraules.