TORNAR
PUBLICITAT

El 'redperillisme' enganxa a l'Ateneu

El creador igualadí va comptar amb col·laboracions de Judit Robles o la Coral Xalest

cultura
Dimarts, 11 febrer 2020. 10:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

'Sold out' a casa. El profeta igualadí de l'autotune, Red Pèrill, va portar a 100 persones a la primera sessió del 'Músiques de butxaca' del 2020, el passat divendres. Va ser una festa amb col·laboracions estel·lars i també molta igualadinitat. I és que Red Pèrill "és el que és". Crònica de David G. L.

PUBLICITAT

'Músiques de Butxaca' va iniciar la seva temporada del 2020 amb una aposta local i singular: Red Pèrill (alter ego del veterà músic i compositor igualadí Marc Mateu) presentant la segona meitat del seu tercer treball en solitari, 'Aquari/Safari'. Sens dubte, una cita d'interès per qualsevol aficionat de la ciutat a la música en directe; fins i tot per mi, que, tot i haver-lo vist en concert més d'una vegada, he seguit la seva trajectòria de forma bastant intermitent. I això va quedar clar des del primer moment, amb l'escenari de l'Ateneu més ple que mai i un ambient palpable de molta, molta expectació.

El 'divo' de l'autotune i el 'synthpop' local, en ple concert FOTO: Marc VilaRed Pèrill va aparèixer entre el públic, acompanyat d'un ésser estrany, una mena de xaman embogit que semblava escapat de la gàbia. En realitat, l'Edgar Massegú, de la banda gironina Pulpopop, disfressat (i posseït) per l'ocasió. No van tardar a unir-se a la festa el Cels Burgès a la guitarra elèctrica i l'Àlex Almirall al teclat, per submergir-se en una psicodèlica jam de jazz fusió que va acabar transformant-se en el primer tema. L'atmosfera densa i al·lucinada va quedar establerta, i de la mateixa manera van atacar la segona peça de la nit. Però va ser amb la tercera descàrrega de synthpop quan el conjunt va començar a brillar: l'homònima Safari, que va sonar potent i directa. En aquest punt, ja havia quedat clara la capacitat de músic tot terreny de l'Àlex, combinant teclat, trompeta i saxofon, donant pinzellades de color a les bases electròniques dels temes, mentre que el Cels hi afegia el regust funk amb les seves efervescents guitarres. Presidint, Red Pèrill, cantant i gesticulant com un predicador a l'altar, sempre mitjançant el ja característic autotune, i rematant amb un altre hit instantani, 'Amor Líquid', que va enllestir la ratxa de cançons del nou treball.

Llavors va arribar el, pel que escriu, punt àlgid de la nit. Red Pèrill es va passar al piano, cedint el micròfon a la impressionant interpretació vocal de 'Som El Que Som' que va fer la Judit Robles com a convidada. En aquest context i amb aquesta versió íntima i inèdita de la cançó, es descobreix la veritable capacitat del Marc Mateu com a compositor, amb les seves cançons sonant, en veus d'altres, a clàssics de tota la vida. El mateix va passar amb els dos o tres temes que van seguir, ja sense la Judit però també amb un plantejament més acústic. Va ser un moment màgic, d'una qualitat musical envejable. És el que té un format tan especial com el de Músiques: si s'és conseqüent amb ell, se n'extreu tot el potencial. Amb el públic a la butxaca, el conjunt va tornar a pujar la intensitat recuperant uns quants temes habituals del seu repertori, com 'La Clau' i 'El Ceptre Universal'.

El set va finalitzar amb una interessant versió a la guitarra acústica de 'Síndrome D'Estocolm', en què els músics van intentar fer una sortida de l'escenari barrejant-se entre el públic que va resultar una mica anti-climàtica, deixant a la gent perplexa a l'hora de demanar els bisos. Però l'artista no va tardar a tornar a l'escenari per recuperar 'Som El Que Som' amb tota la banda i amb la participació de la Coral Juvenil Xalest d'Igualada, una sorpresa agradable però anecdòtica. La resta de bisos van consistir en la repetició d'alguns dels temes del nou treball. Són alguns dels pocs peròs que se li pot posar a un concert quelcom irregular però en què el risc va ser la constant, cosa que sempre és d'agrair. Aquesta sensació de no saber el què passarà a continuació va aconseguir que l'espectacle fos francament entretingut i reflectís a la perfecció la personalitat de l'artista, lúdica i dispersa, des del primer minut. Tractant-se de Red Pèrill, no podia ser de cap altra manera.

PUBLICITAT

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.