TORNAR

Els treballs a l'Abric de la Consagració de Capellades revelen la presència dels primers humans moderns

Troballes que permeten documentar la transició entre els neandertals i els primers sapiens sapiens

cultura
Dissabte, 2 octubre 2021. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Les troballes s'han fet a l'Abric de la Consagració, situat a la Cinglera del Capelló. Les ocupacions correspondrien a l'època del Paleolític Superior, entre 40.000 i 9.000 anys abans del nostre temps.

PUBLICITAT

Les excavacions a la Cinglera del Capelló han tret a la llum una nova fase d'ocupació. Es tractaria de l'estada dels primers humans moderns. Segons l’ACN, en les darreres campanyes s'havien trobat indicis d'un nou nivell arqueològic, però no ha estat fins a aquest setembre que s'ha pogut corroborar. S'han extret mostres per estudiar a quin període cronològic pertany exactament, però, segons l'investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Manuel Vaquero, la troballa fa encara més interessant el jaciment, ja que permetrà "documentar la seqüència que va des dels darrers neandertals als primers humans moderns".

Manuel Vaquero, cap de l'excavació FOTO: ACNSon troballes que obren la porta a que es puguin trobar noves fases d'ocupació. Les excavacions en aquest jaciment, l'Abric de la Consagració de Capellades, van arrencar el 2015 de la mà de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb l'objectiu de conèixer quin era el seu interès. S'hi va fer un petit sondeig arqueològic que va posar de manifest, entre altres aspectes, que a uns set metres de profunditat hi haurien fet estada els darrers neandertals. "És una fase mot interessant de canvis que són molt poc coneguts", explica l'investigador de la Universitat Rovira i Virgili, Manuel Vaquero.

Les ocupacions que els arqueòlegs van documentar a l'Abric de la Consagració correspondrien al Paleolític Superior, entre els 9.000 anys i els 40.000 anys abans d'ara. Aquesta seqüència d'ocupacions humanes seria immediatament posterior a l'ocupació de l'Abric Romaní, que està documentada entre els 110.000 anys enrere i els 40.000. Des del 2019 les actuacions al jaciment s'han centrat bàsicament a fer-lo "accessible", assenyala l'investigador, que recorda que en plena cinglera era difícil d'excavar, amb moltes complicacions logístiques, que els obligava a treballar damunt d'una bastida.

Aquesta campanya, que va arrencar el 6 de setembre i acaba aquest dijous, ha permès acabar de preparar el jaciment per, de cara la vinent, poder començar l'excavació en extensió. Alhora s'ha descobert que les peces que s'havien localitzat en els anys anteriors a la part de dalt corresponen a un nou nivell arqueològic. "Fins ara només sabíem que hi havia les ocupacions corresponien als darrers neandertals i al paleolític mitjà, fa 40.000 anys, ara sabem que hi ha també una altra fase d'ocupació, que cal datar encara, però que ja correspondria a l'humà modern", afegeix Vaquero. La troballa "fa encara més interessant el jaciment. D'una banda perquè obre la porta a trobar més nivells arqueològics entre un període i un altre i, per un altre, perquè permet documentar l'evolució entre els darrers neandertals i els primers humans".

PUBLICITAT

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.