La taquilla del cinema necessita -i molt- que algú la salvi. Ara que arriba l'estiu i el bon temps, encara és més difícil convèncer els espectadors de gastar el que val una entrada de cinema. Però si algú pot capgirar aquesta situació és 'El hombre de acero', que s'ha estrenat com a número 1 en recaptació als Estats Units. Nova versió de les aventures d’en Kal-El (conegut com a Superman al nostre planeta), que es fixa molt més en com de traumàtic és per al jove Clark Kent el fet d’adonar-se que no és humà, i com prova de trobar el seu lloc al món.

El punts forts de 'El hombre de acero' són uns trams inicials i finals molt potents, amb escenes d’acció que no deixen indiferent, un càsting més que addient (sobretot en el cas del propi Superman) i una banda sonora que no fa trobar a faltar la clàssica fanfàrria de John Williams. La pel·lícula fluixeja però en moltíssims aspectes del guió, amb una part central que no acaba de funcionar.

El volum i la velocitat en pantalla ajuden a tenir la sensació que en Superman realment està volant davant nostre, en uns muntatges més propers a Bola de Drac que no pas a les pel·lícules de superherois que hem vist fins ara. Hi haurà espectadors que, com jo, ho trobaran espectacular, i d’altres que ho trobaran del tot excessiu i difícil de seguir en pantalla.

'Monstruos University'

I encara un altre retorn, en aquest cas el de dos vells amics, en Mike i el Sully. Els vam conèixer a ‘Monstruos SA’, quan ja es dedicàven a l’honrosa tasca d’espantar els infants, apareixent de sota el llit o de dins d’un armari. En aquesta preqüela, ‘Monstruos University’, els coneixem a l’època d’estudiants, quan es formàven en la matèria.

‘La lapidation de Saint Étienne’

Aquesta setmana s’estrenen força pel·lícules en llengua francesa. La primera que destaca és ‘La lapidation de Saint Étienne’ (La lapidació de Sant Esteve). El protagonista és l’Étienne, un home gran i malalt que viu rodejat de records i que està convençut que conviu amb les presències de la seva dona i la seva filla mortes. Per això no cedirà a les pressions de la propietària del pis, dels veïns i dels serveis socials, que tenen per objectiu que deixi casa seva. Aquesta coproducció francocatalana l’ha dirigit el català Pere Vilà Barceló.

'Laurence anyways'

També en versió original en francès arriba la canadenca 'Laurence anyways'. És la història d’un noi que confessa a la seva xicota que, en el fons, és una dona atrapada al cos d’un home. La pel·lícula explora el repte d’aquesta parella per redefinir el seu amor, al mateix temps que se sotmenten a la desaprovació de família i entorn. En destaquen les interpretacions, la banda sonora i la direcció. Té les particularitats que està rodada en 4:3 -com la televisió dels any 90 en què està ambientada- i que dura gairebé tres hores.

Avui també s’estrenen les franceses ‘Despues de mayo’, ambientada al maig del 68 francès:

I ‘Mi encuentro con Marilou’, drama sobre un pintor ja gran que marxa sense avisar a ningú i coneix la Marilou.

I l’última proposta d’avui és el biopic ‘Hanna Arendt’ sobre la filòsofa, pensadora i periodista del mateix nom, jueva exiliada als Estats Units i que envien a Jerusalem per cobrir el judici del criminal de guerra nazi Adolf Eichmann, a qui jutgen i condemnen a mort.

Sessió matinal

Aquí pots escoltar la secció de cinema d'aquesta setmana a 'El primer cafè' de Ràdio Igualada: