Somio un Rec on les adoberies són centres culturals, sales d’exposicions,botigues de roba de moda, establiments de complements de marroquineria... On el riu és vida, la vida que dóna l’aigua en constant moviment, aigua neta, cristal·lina, que aporta ambient on peixos i altres bèsties viuen i conviuen.

Un Rec net i polit, amb senyals que t’expliquen on estàs, què era allò que veus i com hem arribat aquí. Amb itineraris ben marcats i ben senyalitzats.

Un Rec amb bars, restaurants i terrasses, amb una àmplia zona verda on passejar, just al costat de l’aigua, on deixar riure els petits, on deixar jugar tothom.

Un Rec on tots els somnis siguin possibles, on els joves tinguin espais on debatre propostes que millorin la convivència, llocs on la gent es pugui expressar en pintures, en cançons, en llibres... On existeixin adoberies reconvertides en espais de debat, d inquietud, de futur...

Una Igualada que miri el riu que ha ajudat al creixement vital i econòmic. Amb una ciutat que recordi aquella Aqualata i converteixi aquell entorn en un espai de vida essencial, on l’administració fixi la mirada i els recursos, amb cintes mecàniques que hi facilitin l’ accés a tothom , tant de pujada com de baixada, on puguem anar-hi tots sense la mandra que fa aquell fort pendent, i pensar com carai el pujaràs després.

Un somni espero que no utòpic, que alguna vegada sigui realitat, on pugui anar a jugar amb la meva filla al costat d'aigua cristal·lina i pura, on pugui compartir moments amb els meus amics, on pugui notar que ser igualadí també significa estimar-me el riu.