Les arrels anoienques de Bimbo

Primer va ser Bimbo México, fundada el 1945 per Llorenç. Servitje, Jaume Jorba i Josep Mata, un grup de catalans que van emigrar durant la guerra civil. Més endavant, el 1964, Jaume Sendra va fundar la Bimbo espanyola al 1964 com empresa independent amb la mateixa marca i símbols que la seva homònima mexicana i al 1978 la va vendre a Campbell que més endavant la va vendre a Sara Lee que ha ostentat la marca fins ara, que Bimbo Mèxic acaba de comprarla tot fent unificant la marca als dos cantons de l’Atlàntic.

Les arrels anoienques apareixen des de bon començament. De fet, va ser la igualadina Anita Mata, esposa de Jaume Sendra, un dels fundadors, qui va dissenyar l’ós amb un pa sota el braç, imatge de la marca inspirada en Mickey Mouse de W. Disney. De fet, el nom de la marca també està inspirat en Disney, el nom, ‘BIMBO’ és una barreja entre ‘Bambi’ –que havia de ser el nom de la marca- i ‘Bingo’, el joc.

Però aquí no acaben els llaços entre la marca i l’Anoia, de fet Jaume Sendra i Anita Mata tenen família a Santa Margarida de Montbui i a Igualada, i família a Nord Amèrica, una família tan lligada a la ciutat que, l’any 2010 van venir des de Dallas per veure un dels millors esdeveniments de la ciutat, La Festa dels Reis, tot recordant, amb nostàlgia, una festa que recordaven explicada pels seus avis.

Finalment, encara podem trobar un altre enllaç entre Bimbo i la capital de l’Anoia. Es tracta de l’igualadí Josep Mussons que al 1964 va contribuir a la creació de la empresa Bimbo espanyola a Granollers al costat d’un dels socis fundadors, Jaume Jorba. Jorba, natural de Terrassa, va tornar a Catalunya per muntar una empresa de pa de motlle amb el mateix nom que la seva predecessora mexicana. Aleshores, Mussons, a qui coneixia d’un viatge d’aquest a Mèxic, el ajudar a establir la primera fàbrica. A més a més l’accident de trànsit que va patir Jorba, va obligar l’igualadí a psoar-se al capdavant de l’empresa durant més d’un any i mig.

Els inicis de la marca a l’Estat espanyol van ser complicats, no era fàcil introduir un pa de motlle, tou, en un país acostumat al pa cruixent. A més a més, els propietaris van haver de solucionar problemes de patents com els sorgits amb un forner alcoià que havia aconseguit fer un pa de motlle com el de Bimbo i que portava anys explotant-ho a la seva botiga.