TORNAR

L’eix comercial Igualada-Manresa, el més viu del país

economia
Dimarts, 12 juliol 2022. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

L’estudi ‘Mapa Comercial de Catalunya 2022’ del Departament d’Empresa i Treball, que analitza el dinamisme comercial dels municipis de més de 20.000 habitants del país, conclou que l’àrea que engloba les capitals de l’Anoia i del Bages és la que presenta els eixos comercials més dinàmics de Catalunya. L’eix Igualada-Manresa lidera l’Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial i l’Índex d’Atracció Comercial. El tercer àmbit estudiat, l’Índex de Dotació Comercial, és liderat per l’eix comercial de Lleida.

PUBLICITAT

Gairebé el 70% de les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants compta amb un eix comercial de primer ordre, o prime. Aquesta és una de les dades destacades de l’estudi ‘Mapa comercial de Catalunya 2022’, que analitza el dinamisme comercial dels municipis catalans amb més població. Elaborat per l’Observatori Eixos.cat per a la direcció general de Comerç del Departament d’Empresa i Treball, l’estudi analitza la densitat comercial, el grau d’ocupació o l’atractivitat dels comerços i els serveis d’un total de 67 municipis catalans, un teixit que engloba el 71,8% de la població de Catalunya i on es troben 164.086 establiments comercials.

Els autors de l’estudi assenyalen que “un dels objectius d’aquest informe era prendre el pols al comerç i la restauració catalans. Avaluar la salut i el dinamisme comercials de les ciutats estudiades i, de retruc, el de tot el territori català. La pandèmia ha tingut un impacte notable, que encara estem avaluant. Per això és molt important saber què hi havia abans, i com estava estructurat, per tal de poder prioritzar allò que és important i fonamental en la recuperació comercial del país. L’objectiu principal, però, ha estat entendre què fa especial el comerç de les ciutats catalanes i, per tant, quins trets en són més definitoris o característics en un marc internacional”.

L’estudi dibuixa 177 eixos comercials i 13 àrees d’influència: Barcelonès-Baix Llobregat, Vallès Occidental-alt Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vic-Manlleu, Olot-Banyoles-Figueres, Girona-Costa Brava, Maresme-Costa Brava, Maresme, Penedès-Garraf, Tarragona-Reus, Tortosa-Amposta, Lleida i l’àrea que conformen Igualada-Manresa.

Segons el ‘Mapa Comercial de Catalunya 2022’, que aporta indicadors de la densitat comercial i ocupació d’establiments entre 2018 i 2022, amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de la pandèmia en el sector, l’àrea Manresa-Igualada és la que obté els millors indicadors entre aquests eixos comercials de primer ordre.

Un eix comercial rep aquest qualificatiu prime quan té 40 o més activitats comercials; una ocupació comercial de més del 80% i una presència d’activitats –més enllà dels comestibles– que superi el 30% del total d’establiments de l’eix. L’estudi també incorpora un resum comparatiu de les diverses zones comercials entre si. Així, dos terços de les 67 ciutats analitzades (45) tenen un eix de primera divisió i, gairebé la meitat, tenen almenys una àrea prime.

El director general de Comerç, Jordi Torrades i Aladrén, destaca la “gran resiliència del comerç” durant aquests dos anys de dificultats derivades de la pandèmia de la COVID-19. “Si bé s‘ha produït una rotació d’establiments a molts locals dels nostres eixos comercials, no s’ha traduït en tancaments”.

“Obtenir indicadors per calibrar l’impacte de la crisi sanitària en el teixit comercial del territori” era un dels objectius fonamentals de l’estudi. Així mateix, l’informe també ha servit per a identificar zones en perill de patir desertització comercial o susceptibles d’acollir Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU). Entre aquestes 13 grans àrees d’influència comercial, l’estudi identifica la seva distribució a partir de diferents indicadors: Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC), que és el percentatge d’ocupació de locals comercials; l’Índex d’Atracció Comercial (IAC) o presència percentual d’establiments de compra no quotidiana (equipaments per a la persona, equipament per a la llar, cultura i lleure), i Índex de Dotació Comercial (IDC) que és el nombre d’establiments per habitant .

La taula d’indicadors per a les diferents àrees d’influència comercial mostra escenaris molt diversos. En termes d’ocupació dels locals, destaquen positivament les àrees d’Igualada-Manresa i Maresme.

Pel que fa a l’atractivitat dels eixos comercials, Igualada-Manresa i Tortosa-Amposta són les àrees amb més presència d’establiments de compra no quotidiana. I en termes de densitat comercial en trama urbana, Lleida és l’àrea d’influència catalana que concentra un índex més elevat en nombre d’establiments per habitant.

Com a conclusions, l’estudi assenyala diferents escenaris d’actuació basats en el conjunt d’indicadors del Mapa Comercial, segons la consistència del mix comercial, l’ocupació dels establiments o la presència de consumidors residents, entre altres variables. L’objectiu és posar a l’abast dels agents del territori informació orientada a actuacions de dinamització comercial i d’informació econòmica del municipi amb la finalitat d’atraure la implantació de nous negocis.    

L’eix Igualada-Manresa, líder en aprofitament del teixit comercial i en atracció comercial

L’àrea Igualada-Manresa lidera Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC), que marca els locals ocupats respecte del total de locals que admeten ús comercial, amb 86,17 punts, per davant del Maresme (81,72), Maresme-Costa Brava (81,22), Penedès-Garraf (80,52) i Barcelonès-Baix Llobregat (80,21). Igualada obté un IATC de 86,75 punts i Manresa, de 85,59

També lidera l’índex d’Atracció Comercial (IAC), que quantifica els establiments de comerç no quotidià (equipaments per a la persona, per a la llar o cultura i lleure) respecte del total de locals ocupats, amb 35,28 i per davant de Tortosa-Amposta (33-57), Olot-Banyoles-Figueres (30,34), Maresme-Costa Brava (29,23), i Vic-Manlleu (26,85). L’IAC d’Igualada és de 34,97 punts; el de Manresa, de 35,95.

Pel que fa a l’Índex de Dotació Comercial (IDC), que quantifica el nombre d’establiments per cada 100 habitants, l’àrea que assoleix millor puntuació és Lleida (3,31), seguida per Olot-Banyoles-Figueres (2,78), Vallès Oriental (2,68), Maresme (2,62) i Tarragona-Reus (2,39). En aquest àmbit, l’àrea Igualada-Manresa és la segona més baixa (1,42). Concretament, l’índex de Manresa és d’1,45 i el d’Igualada, d’1,42.

El ‘Mapa Comercial de Catalunya 2022’ situa un total de 589 establiments comercials a Igualada i 1.152 a Manresa. Hi predominen els serveis comercials (perruqueries, oficines de serveis professionals, banca, agències de viatge, etc.), amb un 29,4%, seguits pels equipaments per a la persona (roba i complements, sabateria, joieria, etc.), amb un 23,3%, i l’hostaleria i el comerç quotidià alimentari, amb un 13,1% i un 11,9%, respectivament.

El mapa de concentració comercial indica les àrees amb major presència dels establiments de servei no-quotidià (equipaments per a la persona, equipaments per a la llar, cultura i lleure). L’estudi destaca la rambla de Sant Isidre, amb un IATC de 93,62 i un IAC de 34,09.

De Manresa destaca el carrer Guimerà, amb un IATC de 95,92 i un IAC de 64,89. També assenyala el carrer Carrió (IATC de 94,44 i un IAC de 41,18), el carrer Nou (IATC de 89,36 i IAC de 69,05) i el Passeig Pere III (IATC de 92,37 i IAC de 35,78). 

Marc Castells: “Apostem per convertir Igualada en una ciutat comercial de primer nivell a Catalunya”

Davant els resultats del ‘Mapa comercial de Catalunya 2022’, el  batlle d’Igualada, Marc Castells, ha manifestat que “estem molt satisfets que l’estudi de la Generalitat hagi tret la conclusió que l’àrea comercial d’Igualada-Manresa sigui la més viva del país i que tingui una capacitat d’atracció comercial. Valorem molt positivament aquesta dada que el que fa, en el fons, és avalar totes les polítiques que al llarg de deu anys s’han anat imposant a la nostra ciutat amb la voluntat d’atraure comerç, de posar Igualada al mapa, facilitar l’aparcament de zona blana i zona taronja als eixos comercials de la ciutat. També avala la política d’esdeveniments, de fer que la ciutat mai pari, una política que permet atraure gent que ve a visitar Igualada i que puguin gaudir d’un entorn amable, ben cuidat.  Aquest continua sent un dels nostres objectius per al futur, apostant per convertir Igualada en una ciutat comercial de primer nivell a Catalunya.”

Per la seva banda, el regidor de Dinamització econòmica de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Marcè, ha assenyalat que els resultats de l’estudi “confirmen que les polítiques que s’estan fent els darrers anys donen fruits. L’alcalde Marc Castells ha situat Igualada al mapa. Això és transversal. La gent ve a Igualada pels esdeveniments, pel comerç i per altres propostes. La gent ve a Igualada perquè passen coses i, de pas, compren als nostres comerços.”

Marcè ha apuntat que “des de fa anys treballem amb el concepte de “centre comercial urbà a cel obert”, que és la ciutat. Ens mirem la ciutat com un gran centre comercial. Per tant, la ciutat ha de tenir uns bons accessos. Igualada els té. I ara tindrem, a més, la Ronda Sud. I aquest gran centre comercial a cel obert ha de tenir aparcament. Com als centres comercials. La gent, si no hi ha aparcaments, no van a comprar. I, a més, en aquest gran centre comercial a cel obert, han de passar coses...”

El tema de la creació de zones blanques ha creat debat entre les formacions representades a l’Ajuntament d’Igualada. Sobre aquest àmbit, Jordi Marcè explica que “de zones blanques, n’hem anat col·locant i en continuarem col·locant. Volem que la gent pugui aparcar bé. Malauradament, la gent va en cotxe i continuarà anant en cotxe. Serà elèctric, serà més petit, hi haurà bicicletes i patinets elèctrics... però el cotxe continuarà existint. La gent de fora vindrà a Igualada en cotxe. Tant de bo poguessin venir fàcilment en autobús o en tren... Però continuarà venint en cotxe. La gent ha de venir i trobar aparcament. Ara farem el de l’Asil. De l’Asil a la plaça de Cal Font hi ha tres minuts caminant. Per tant, serà un aparcament que no només donarà servei a la zona comercial de l’avinguda Balmes sinó també al centre. Seguirem amb aquesta política d’aparcaments de zones blanques i zones taronges perquè és l’encertada.”

Pel que fa als esdeveniments, Marcè ha afegit que “també continuarem amb la política d’esdeveniments, esdeveniments de qualitat de país. Aquests dies vivim l’European Balloon Festival, un esdeveniment que ens situa en el país. Juntament amb l’accessibilitat i l’aparcament, els esdeveniments són els pilars d’aquesta dinamització. A Igualada constantment es fan coses, és la ciutat que mai para, i això dona com a resultat que hi hagi un teixit comercial ampli, ric, divers. Si Igualada és una ciutat que mai para és també gràcies a les entitats. Les entitats comercials, però també les culturals, esportives, etc., estan fent una gran feina perquè a Igualada passin coses i estigui on està.”

Sobre el dinamisme comercial de la capital de l’Anoia, el regidor apunta que “les xifres mensuals que tenim d’implantació de comerços són positives. El 2020 i el 2021 van créixer i el 2022 també estan creixent. Tenim una ciutat comercialment dinàmica. No només en obertura de nous establiments sinó també de canvis de titularitat dels comerços. Això és important. Demostra que és un comerç viu. A les zones bones no hi ha locals. Quan es deixen, s’ocupen ràpidament. Això és el que ens diu aquest estudi. El nostre eix és el més ben puntuat pel que fa a l’índex d’atracció comercial.”

Jordi Marcè manifesta que “des de l’ajuntament continuarem amb aquesta política i també amb la de donar suport als comerços. Amb la pandèmia vam ajudar els comerços amb ajudes directes. No és la solució, però en aquell moment era el que convenia. Després, hem iniciat processos d’acompanyament als comerços, empreses i autònoms, a través de programes com l’eCommerce i Digital Commerce, amb recursos de la Generalitat que gestionem a través de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena. Ajudem el comerç a professionalitzar-se, a identificar els seus potencials i les seves estratègies digitals. Això també està donant molts fruits. Molts comerços estan canviant el xip...”

Finalment, Marcè remarca que els resultats del ‘Mapa comercial de Catalunya 2022’, “confirmen que anem bé, que anem pel bon camí, i que hem de continuar treballant en aquesta línia sense afluixar, al contrari, posant més gas.”

 

                                                 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


1 Comentaris

M

Marisol

Igualada

16 de juliol 2022.00:49h

Respondre

M’ha fet somriure aquesta frase : ”Tant de bo poguessin venir fàcilment en autobús o en tren... ” ... i que això sigui possible no depèn de les accions que pugui emprendre el govern... Llegir més municipal? Fomentar el transport públic també depèn de les accions de l’Ajuntament, no només de la Generalitat. I si aquest eix Manresa-Igualada és viu és gràcies a que tothom, o quasi tothom, disposa de vehicle privat en aquest moment. Però amb la inflació rondant el 10% com no s’aconsegueixi aviat una mobilitat en transport públic entre les dues poblacions, moltes persones no podran anar-hi.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.