Un vot que mira cap al 27S

La setmana passada, en plena recta final de la campanya electoral, quan es dibuixaven tots els escenaris possibles als ajuntaments de l'Anoia, titulàvem aquest editorial amb "La festa de la democràcia", fent referència als valors d'un dret dels ciutadans que, potser per la seva immaduresa o escassa freqüència de convocatòria a les urnes, celebrem com una festa. Avui, després de la jornada i la nit electorals, algunes formacions polítiques s'han despertat amb l'alegria i l'eufòria, precisament, festives. Altres, amb el regust amarg de la derrota (per a alguns, del tot anunciada).

Malgrat que, òbviament, tant el vot com la primera lectura dels resultats finals s'han de fer en clau municipal, no se'ns escapa l'horitzó de les eleccions catalanes i el procés sobiranista que viu el país. A l'Anoia i a la seva capital, els veritables vencedors han estat, justament, els partits polítics que estan a favor d'aquest procés que ha de dur a la plena sobirania de Catalunya. A Igualada, les úniques forces que han crescut respecte els darrers comicis municipals de fa quatre anys són Convergència i Unió, amb una majoria absoluta històrica; Esquerra, que malgrat que aspiraven a uns millors resultats ha guanyat un tercer regidor; i la CUP, que entra amb força al consistori igualadí. A l'altra banda, devallada contundent dels socialistes, acompanyada de la pèrdua d'un regidor popular i la desaparició de PxC.

Aquesta tònica es repeteix majoritàriament a la resta de municipis de l'Anoia on, malgrat la contundent victòria de CiU a la capital, cal destacar la pèrdua d'algunes alcaldies convergents significatives, com les de Calaf, Òdena, Capellades i Piera. A totes aquestes poblacions no s'ha castigat l'equip de govern convergent per sobiranista, sinó que precisament els vots s'han desviat a alternatives de matriu nacional, però amb un accent més social en tot cas. 

La ciutadania, almenys la de l'Anoia, ha volgut seguir amb forces afins al moment nacional de Catalunya, però no ha transigit amb els errors. No errors de partit, sinó en clau local. Per això els governs que han patit un desgast com els de Capellades o Calaf, han perdut gas i han quedat relegats. Els votants també demanen seriositat i els partits que s'han conformat de pressa i corrents, sense consens, amb marques poc clares, han estat castigats. L'aventura de Solidaritat a Igualada, amb un candidat que es va definir fa quatre setmanes, ha estat penalitzada. Només 115 vots. 

L'ombra ultra s'esvaneix

Els resultats de les eleccions municipals també han dibuixat un mapa sense representants del partit xenòfob a cap dels trenta-tres ajuntaments anoiencs. El partit de Robert Hernando ha passat de 67 a tan sols 7 regidors al conjunt del país. Menys que el 2007. Els vots han rentat la taca feixista. 

Avui, com cada dia, amb la ressaca electoral, els anoiencs i anoienques es lleven amb els neguits i preocupacions d'una comarca afectada per la crisi, de qui ha d'aixecar la persiana d'un negoci que tremola, de qui té una feina que penja d'un fil i de qui la cerca. Ells, són els veritables guanyadors d'aquestes eleccions. Ells són els veritables protagonistes d'aquesta festa de la democràcia.