2015. La nova transició

El 2014 se'n va amb un balanç agredolç. Des d'Anoiadiari hem anat seguint l'actualitat al llarg d'aquests 365 dies, en una realitat canviant, on l'era digital i les xarxes socials fan que les novetats i les notícies tinguin ben poca vigència o caduquin en unes poques hores. La realitat es transforma, ràpid, molt ràpid, i el nostre mitjà també ha canviat, amb un nou format, adaptat als nous temps, més diàfan, més atractiu, enginyat per Creagia. Amb aquesta nova cara afrontem el 2015, any apassionant, on com a comarca i país tenim reptes que aquest 2014 no hem pogut resoldre.

Per la posteritat, el 2014 quedarà a nivell internacional com el de l'aparició de l'horror de l'Estat Islàmic a Iraq i Síria, com el de la guerra de mitja intensitat que no acaba a Ucraïna. L'any que la Xina ha trontollat més a nivell econòmic, com la Vella Europa. Estats Units i Cuba, mentre, s'han apropat. I Brasil, que era potència emergent, també veu el seu projecte econòmic qüestionat per una població que reclama que el creixement tingui una repercussió en el nivell de vida. El Mundial que va organitzar el gegant llatinoamericà va comportar protestes... i la incertesa que ho banya tot ara va fer que els brasilers, màxims favorits, també caiguessin. La selecció estatal espanyola va fer el ridícul. En això tornem a la normalitat.

El 2014 era el Tricentenari. El 2008, quan arrencava Anoiadiari, la sola menció dels tres-cents anys i que fos la data per recuperar la sobirania semblava un impossible. Aquest 2014 els catalans hem votat per construir una nació nova i lliure, per plantar les bases d'una nova política i d'un model social més just i participatiu. Però la feina ha quedat a mig fer.

Catalunya ha deixat de ser un 'afer intern' espanyol per la nostra tossuderia -una tossuderia democràtica, una rebel·lió pacífica, però tan valenta com la dels homes i dones que fa 300 anys van lluitar i resistir contra un enemic molt superior-, però també ens fa l'efecte que no hem sabut consolidar l'entesa entre els polítics i la societat per continuar la mobilització. Pel 2015, la societat i els col·lectius sobiranistes hauran de continuar amb les mobilitzacions. I si els polítics catalans no han sabut articular una entesa, a l'Anoia seguim també sense un rumb clar. Comencem, però, el 2015 amb més eines, com el Campus Universitari o el Centre d'Innovació, dels que hem d'esperar que tinguin un retorn social clar. 

La comarca té pendent, com Catalunya té pendent una transició, un canvi socioeconòmic que no cristal·litza. Algunes de les empreses anoienques resisteixen i s'enlairen, però el nivell de vida de la nostra ciutadania segueix sota mínims. Ens ho recorden constantment les moltes campanyes solidàries o l'esforç de col·lectius com la PAH. Cal evitar la fractura social: els més de 150.000 euros de la inversió de la campanya de Nadal a Igualada han tingut contestació per part d'alguns col·lectius, que no fan més que expressar aquest temor de tots. Dues velocitats, un abisme entre pobres i rics. D'altra banda, hi ha motius per l'esperança. El nostre teixit social i empresarial és capaç de produir i sostenir esdeveniments com el Rec.0 (més de 90.000 visitants) o la Mostra, festivals musicals i curses. 

El balanç de l'any és dur pel talent que ha perdut l'Anoia. Ens han deixat Sita Murt, la dissenyadora que va consolidar i fer créixer un negoci familiar fins a convertir-lo en una marca d'àmbit mundial; Santi Carbonell, que tantes vegades havia immortalitzat la realitat apassionant de l'Anoia; l'inquiet i dissortat Lluís Verdés; Josefina Rigolfas, la pianista i professora de moltíssims igualadins; el mestre Paco Ramon... El dolor per aquestes persones i d'altres que ens han deixat és part del que suposa el 2014. 

D'altra banda, l'Anoia produeix esperança amb persones que amb el seu talent il·luminen el futur proper. En l'esport, Jordi Viladoms és a punt d'engegar una altra epopeia al Dakar. L'epopeia que ja representa el pierenc Toni Bou, el millor trialista de la història, ras i curt. Els germans odenencs Seuba, per la seva banda, continuen dominant el Biketrial, també. Ha emergit amb més força que mai Laura Orgué i, com ella, en els esports de neu, es confirma el vallbonenc Víctor Carrasco. En el camp científic destaquen noms com Neus Lladó, que treballa en el llançament d'un satèl·lit. I en la cultura, continuem gaudint amb el talent del mestre Jordi Savall. Només ens queda esperar que a Tous, ara per ara l'únic cinema de la comarca amb programació setmanal, podem veure l'emergent Diana Gómez en algun film.