Conviure amb l'excepció

Divendres al vespre la plaça de l'Ajuntament d'Igualada es va tornar a omplir. Era la reacció a l'incomprensible entrada a presó de Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, i a l'exili que des d'aquell dia ha emprès Marta Rovira. Se sumen als Jordis, que porten més de 5 mesos tancats a Soto del Real, i a Oriol Junqueras i Joaquim Forn. El Cant dels ocells sonava, una nit més, davant del Kursal i amb el carrer de Sant Magí ple a vessar per evitar que el temps comporti normalització. Diumenge la indignació es tenyia de groc a la caserna de la Guàrdia Civil de Capellades, que va aparèixer pintada, i poques hores abans Kalopsia oferia la primera nit del cicle de xerrades i concerts contra la repressió, al teatre de l'Auroa, amb la veu recomfortant de la Mireia Vives, la guitarra del Borja Penalba, les reflexions de David Fernàndez i els versos de David Caño. Sense temps per agafar aire, la detenció del president Puigdemont a Alemanya i les ordres d'extradició per la resta d'exiliats van despertar manifestacions a Barcelona, on també es van desplaçar molts anoiencs.

La gent, l'únic motor d'aquesta revolució, ha demostrat una capacitat de resistència i de mobilització incommensurable. Almenys tan gran com el múscul repressor de l'Estat, que persegueix, empresona, ridiculitza i retorna als pitjors moments de la transició. I aquest motor haurà de ser capaç de conviure a embats molt més forts, contra l'escola, la cultura i els drets fonamentals. I el món local n'haurà d'estar pendent altra vegada, perquè el retrocés de llibertats interpel·la també els representants locals, inclosos els dels partits que a nivell nacional donen suport a l'article 155. A Vilanova del Camí, per exemple, les multes de 500 euros a 10 persones per penjar cartells de l'1-O s'ha traduït en aquest vídeo de suport als denunciats. 

Venen temps de mobilització permanent, que s'ha de mantenir pacífica i no violenta. El paisatge haurà de continuar pintat de groc, com la paret de la caserna de la Guàrdia Civil de Capellades. Una caserna, per cert, per on va passar Antonio Tejero, el coronel que va perpetrar -aquest sí- una rebel·lió violenta. Rebel·lió violenta que es va solventar amb una condemna rebaixada a la meitat, en una còmoda i luxosa presó militar.