TORNAR
PUBLICITAT

Un dia històric

Dimarts, 22 setembre 2015. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

Aquest diumenge, l'equip de l'AnoiaDiari, no farem festa. Aquest 27S, treballarem. Com les metgeses i infermers. Com els bombers, com els cambrers, les actrius i les taquilleres. Treballarem. Com els guàrdies forestals, com els escombriaires, els camioners, els taxistes, les educadores socials, els mestres i les professores. Com les cuidadores, com els monitors, com les treballadores socials...

No ens n'amaguem: en tenim moltes ganes. Ja volem que arribi aquest dia. Diumenge ens llevarem ben d'hora, ben d'hora i ens posarem a treballar amb passió per la nostra feina, com la majoria d'aquests professionals. Treballarem amb aquell formigueig a la panxa de seguir i viure, com a periodistes i com a ciutadans d'aquest país tan petit, un dia històric, una jornada electoral trascendental per al futur del nostre país. Ens trobem a pocs dies, a poques hores d'uns comicis electorals que, tot i ser formalment unes eleccions "autonòmiques", s'han convertit en un plebiscit. SÍ o NO. Blanc o negre. Unes plebiscitàries que, per primera vegada en la nostra història, podrien donar la majoria parlamentària a unes llistes favorables a la independència de Catalunya.

Malauradament, el sentit plebiscitari d'aquesta nova convocatòria a les urnes, l'hem hagut de donar nosaltres, i no de manera oficial. L'estat espanyol, que viu en una eterna "transició", que no s'ha desprès més de quaranta anys després, del llast del franquisme, ha demostrat tossudament i reiterada la seva immaduresa democràtica als ulls del món, malgrat les pressions i xantatges de la diplomàcia espanyola. Catalunya ha esgotat pràcticament totes les vies perquè els catalans i catalanes, vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin, pugui expressar i decidir lliurement en quin país volen viure. En són una mostra les consultes populars o el 9N, uns exemples de participació, respecte, llibertat i convivència, viscudes amb alegria i il·lusió arreu del país i d'una manera memorable als pobles de l'Anoia. Els governs espanyols, negant-se a permetre un referèndum sobre la independència a Catalunya, han provocat que donem un sentit plebiscitari a les eleccions de diumenge. Tot i que els partits unionistes, els mitjans de comunicació espanyolistes, els lobbies empresarials i financers, neguin aquest sentit però actuïn com a tal, ara comptarem. Xifres. Tants caps, tants barrets...

SÍ o NO. Blanc o negre. Il·lusió i somriures contra por i crispació. Els partidaris de la independència de Catalunya, tant els partits que concorren a les eleccions amb la independència de Catalunya com a punt essencial del programa com la CUP o Junts pel SÍ, així com els centenars de milers de catalans i catalanes que, any rere any han sortit al carrer, amb il·lusió, amb alegria, amb esperança, pacíficament, demostren una maduresa democràtica, oberta, pròpia de comunitats modernes, contrasten amb les forces polítiques, els mitjans de comunicació, les elits, que exploten amb deliri el recurs de la por, de les amenaces, de les pressions diplomàtiques i de la instrumentalització dels lobbies empresarials i financers, del trencament de la cohesió social que tant ha enriquit culturalment i socialment el poble català, menystenint, amb aquestes ofensives innobles i antidemocràtiques, justament aquesta maduresa democràtica a la qual ens referíem. Una Catalunya en color o una Espanya en blanc i negre.

Nosaltres creiem en la maduresa política. Diumenge sortirem amb la càmera i retratarem aquells somriures, aquelles cares d'il·lusió de la gent gran que tant ha patit, d'aquells joves que somien en el seu futur. Aquells rostres d'esperança que ja vam retratar a les consultes populars per la independència de fa cinc anys i al 9N als pobles de l'Anoia. Aquells somriures que hem retratat a les multitudinàries manifestacions dels darrers anys per la Diada. De la gent amb maduresa democràtica. De la gent que pensa en l'endemà. Que pensa en el 28S i no en el 78 (o, ai las! més enrera encara...). I, sobretot, creiem en la gent que vol canviar les coses. En els mestres i professores, les actrius i les taquilleres els bombers, els guàrdies forestals, els vigilants, les metgesses i els infermers, els taxistes, els camioners, els escombriaires, les cuidadores, els cambrers, les educadores socials,... que treballaran diumenge, com nosaltres, ho puguin fer, dignament, en un nou país, lliure, just, obert, net, madur i modern.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.