No pot ser la de sempre

L'any passat va ser la pluja, i aquest any ha estat la calor. La meteorologia s'ha entossudit a condicionar les primeres edicions de FirAnoia de juny, i això segurament en condiciona les valoracions. Com és natural, el tram final de la primavera comporta aquest risc i l'organització ha d'adaptar-se a la situació. S'ha d'adaptar a la meteorologia i a un context difícil econòmicament, sobretot entre els espais comercials tradicionals. La fira de sempre ("sempre", una paraula enginyosament similar a "setembre") té el repte de ser un punt de trobada atractiu en un moment en què les compres i les vendes s'expandeixen bàsicament per internet, sense cap barrera d'espai ni de temps. I és clar, la fira de sempre només pot tenir èxit si s'acompanya d'activitats prou atractives que facin sortir la gent al carrer. I en això se'n surt. Pantalles gegants per projectar cinema a totes hores, propostes culturals, d'associacionisme... El moviment crida el moviment i això fa que la gent surti al carrer. De fet, traslladar-la al centre i a diversos espais oberts de la ciutat s'ha demostrat un èxit pel que fa a assistència; sacsejada necessària. I altra vegada les propostes gastronòmiques i artesanals en són el màxim exponent. Potser cal reconèixer, però, que si una millor participació acaba depenent de la programació d'activitats i no es tradueix en més compres, caldrà continuar repensant les estratègies d'estands i expositors.

Aquesta edició del FirAnoia tampoc s'ha escapat de les crítiques sobre l'ocupació de l'espai públic; i de fet aquesta queixa podria incloure també l'eslògan de la fira "les queixes de sempre". És lògic que la normalitat s'alteri, perquè les fires tradicionalment han representat una sacsejada al dia a dia de les ciutats, i això, és clar, s'hauria de traduir en beneficis per a Igualada. Cal preguntar-se en quina mesura aquesta vegada ha estat així.

De l'encaix d'una proposta com aquesta en un calendari farcit de grans esdeveniments a la ciutat, dependrà el futur d'aquesta cita tradicional que darrerament ha experimentat un gran canvi, però que té igualment la necessitat de reinventar-se any rere any.