Jordi Savall i la defensa de la dignitat dels artistes

Aquesta setmana, molts catalans, i sobretot igualadins, hem parlat de Jordi Savall, el músic que poques hores després de rebre el Premi Nacional de Música va rebutjar-lo a través d'una carta oberta, pel seu desacord amb la política cultural del govern espanyol.

"No puc acceptar aquesta distinció que ve de la mà de la principal institució de l'estat espanyol responsable del dramàtic desinterès i de la greu incompetència en la defensa i promoció de l'art i dels seus creadors", escriu Savall a la carta dirigida al Ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert. La seva renúncia és, també, un sacrifici que s'ha d'entendre "com un acte revulsiu en defensa de la dignitat dels artistes" i que, per altra banda, també comporta la negativa als 30.000€ que el premi inclou com a compensació econòmica.

Llegim la decisió de Jordi Savall com una reacció en defensa del món de la cultura, en clau de país i d'estat, però també, lògicament, en clau local. I ho fem en uns moments en què el 21% d'IVA en la cultura és una autèntica catàstrofe, i pensem en la complicada situació que viuen els artistes locals (els músics però també els pintors, actors, escultors...) que es veuen obligats a afrontar una situació que impossibilita el seu desenvolupament professional, així com també el dels gestors, programadors o directors. De fet, llegim la renúncia de Savall com el revulsiu que ha de servir per canviar aquesta crisi de la cultura o, com a mínim, generar el debat de quin futur construïm per als joves que pugen.

Tal i com deia Dostoievski, i com el cita també Savall a la seva carta de renúncia al premi: "la bellesa salvarà el món, però per això cal poder viure amb dignitat i tenir accés a l'educació i la cultura".