Més festa i més nostra que mai

A l’agost, abans de la Festa Major, a Igualada es pot aparcar, cosa que en una de les ciutats catalanes amb més cotxes per habitant, és una anomalia. Abans de la Festa Major els nostres carrers estan colrats pel sol, amb a penes la presència d’alguna ombra que doni treva. I hi ha el silenci. Un silenci sec com el mateix agost. La Festa Major d’Igualada trenca amb aquesta anomalia i fa la transició, justament, cap a la normalitat. Una transició que ha deixat de ser una festa major de tràmit i també una transició pròpiament. En els darrers anys, amb l’impuls que es va donar a noves activitats i al factor renovador de la Coll@nada, la Festa Major ja no són els dies “abans de tornar a la feina” que eren fa 20 anys, quan el nostre panorama era difícilment distingible d’uns altres festeigs a Catalunya. Hem anat sumant a la Festa Major ele- ments diferencials que han creat una nova igualadinitat, desacomplexada, festiva, mordaç.

Els principals protagonistes de la revifada de la Festa Major com a cita obligatòria —o altament recomanable per a tots els ciutadans i ciutadanes— són les entitats formades per joves que han crescut en un entorn on manen les noves tecnologies, amb la profusió d’ordinadors, consoles i mòbils sofisticadíssims, però que trien estar al carrer i relacionar-se, viure la festa i sobretot, improvisar-la. Les activitats han superat el programa tot i estar al programa. El final de festa vistós però impersonal d’un castell de focs a Les Comes ha quedat enrere. El propi Piromusical ara està enterrat entre altres accions que es fan després i que són la mostra que l’asèptica Festa Major d’altres temps està superada. La Festa Major d’Igualada està creixent al mateix temps que referma el seu arrelament amb la història local i amb les tradicions catalanes. La capacitat d’inclusió del model de festa que tenim a dia d’avui —amb una majoria de colles que fan bandera de la catalanitat— és molt superior al format aigualit de fa més temps. El caràcter de la Festa Major es va consolidant alhora que va sorgint una nova idea de país, en base a la participació i a la inclusió. I també en base a l’autoorganització, amb la Coll@nada com a exemple més clar.

El debat de com s’ha de plantejar el model festiu i la recuperació patrimonial tam- bé ha estat recorrent els darrers anys. Més enllà dels dogmatismes, els esforços que han fet totes aquestes persones que s’han barallat i discutit sobre quins són els elements que han de tenir presència a les cercaviles són l’evidència que la Festa Major és estimada i que volen que es respecti i s’ajusti a uns patrons. Aquesta passió, aquest debat, és el combustible que recupera l’autoestima dels igualadins, a través de la Festa Major. La Festa Major, de fet, ha deixat de ser una transició o una festa que s’havia de fer quasi com a obligació burocràtica. En la crisi que vivim, brutal en el cas de la comarca, el revifament i afirmació de la Festa Major és la mostra que tenim el caràcter per millorar el nostre entorn. Són dies per retrobar-nos, per ballar, riure, compartir, les fotografies, els vídeos... però també per estimar-nos. La Festa Major és un ens viu, com la mateixa Igualada, també com el nostre país. I no té perquè parar de créixer.

Aquest editorial el podeu trobar a l'especial en paper que AnoiaDiari ha preparat per la Festa Major d'Igualada.