TORNAR
PUBLICITAT

Model d'universitat o de ciutat?

Dilluns, 22 setembre 2014. 02:00. Redacció AnoiaDiari.

Dijous Igualada va veure com es posava la darrera pedra d'un projecte àmpliament demandat. Una darrera pedra que ha de permetre passar d'una exclusiva escola d'adoberia a tot un campus universitari i al potencial que per definició se n'acostuma a despendre. En el limitat ventall de possibles inversions públiques de què es disposa actualment, l'educació i el coneixement haurien de gaudir de preferències, i més tenint en compte molts dels perquès de la crisi que encara es travessa; motiu doncs de satisfacció.

Per una ciutat que vol apostar fermament per un dels seus pilars econòmicament tradicionals, la pell, és clau generar coneixement. I que aquest coneixement generi més coneixement. I que de tot això se'n derivi una activitat econòmica que, per una estratègia en paral·lel, es mantingui a Igualada i arreli en el teixit industrial que encara aguanta (malgrat tot). Però fotografiant l'actual realitat socio-econòmica d'Igualada i comarca, sembla fàcil pecar d'optimisme i d'ingenuïtat si aquestes inversions necessàries es presenten com a infal·lible remei contra la crisi. "Anem tard", dirien molts. Partint d'aquí, un projecte universitari prou sòlid hauria de permetre fer realitat el que s'anunciava dijous: el propòsit del mig miler d'estudiants en tres anys i una millora en l'oferta acadèmica que converteixi l'escola en un campus real. Amb tot el moviment i creixement d'un entorn universitari (i sense oblidar com hauria estat "el campus" amb una escola d'infermeria). Un altre dels valors que es destacava era la proximitat, subratllant que el potencial de la ciutat pot formar-se des d'Igualada per treballar i créixer a Igualada. Per fer d'aquest un campus potent i veritable, ¿la prioritat no hauria de passar sobretot per portar capital humà de fora de la ciutat i del país? Que el d'Igualada no sigui "un" campus universitari sinó "el" campus universitari; i plantejat des de i per a Igualada, però amb tota la vocació nacional i internacional? La proximitat, parlant en termes universitaris, no hauria de ser un element de referència. Proximitat també són els 60km que separen Igualada del Campus Nord de Barcelona. El valor el trobarem en l'excel·lència que es persegueix en els diversos graus, postgraus, màsters i doctorats de la nostra ciutat. I el valor de ciutat el trobarem en com es vinculen després a l'economia local.

El més complicat, i més des d'un entorn com el de l'Anoia, segurament és tenir una mirada genèrica, catalana i no exclusivament igualadina, i valorar així quin creixement pot tenir un nou campus al nostre petit i atapeït país. Veient l'experiència dels altres complexos a entorns francament propers.

Com a anoiencs, la satisfacció és evident perquè la capital té a partir d'ara una millorada oferta universitària. Com a catalans, confiem en què el nou campus tingui una bona resposta en el sí d'un model universitari català i, com a catalans anoiencs, la millor satisfacció passa per confiar en què el campus respon sobretot a un model concret, sòlid i transversal de creixement de ciutat.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.