D'on no n'hi ha, no en pot rajar

L'alcalde de Castellolí explicava divendres a AnoiaDiari els problemes que té el seu poble per culpa de la falta d'aigua. Els pous i aqüífers de què s'abasteix estan sota mínims i connectar-se a les canalitzacions d'Aigües Ter-Llobregat, que Castellolí té a tocar, exigeix un consum mínim que es tradueix en un inassumible 30% del pressupost anual. Alternatives? Poques. D'entrada restriccions durant la nit, però en funció dels núvols es poden anar ampliant a serveis extraordinaris, per exemple la piscina. Com acostuma a passar les condicions meteorològiques, que són les que acaben tenint l'última paraula en pràcticament tot, acaben posant de manifest algunes mancances.

Però la vulnerabilitat d'un bé bàsic treu el millor de les comunitats, ahir es va veure a Amposta en la defensa de l'Ebre, amb l'habitual suport anoienc, i en una escala diferent també a Castellolí s'assumeixen esforços conjunts per fer front a la situació. De fet aquesta és almenys la cara amable d'un problema, el de l'aigua, que se situa com l'origen de greus conflictes globals i de futur. Però de fons denota una gran mancança en el valor que es dóna a l'aigua, en la consciència que se'n té, en el consum que se'n fa i en conseqüència en el sistema que la gestiona i distribueix. A escala estatal aquesta mancança s'ha vist en molts projectes que han deixat un dels valors escassos i delicats, els rius, en una situació encara més dèbil. I a escala local a aquesta política generalitzada s'hi sumen les mancances històriques en la gestió que últimament ha posat de manifest la plataforma Aigua és vida.

El panorama ambiental, climàtic i social està donant molts arguments per replantejar el valor, la consciència, el consum i la gestió de l'aigua. Ara caldrà veure si la comunitat ho entoma amb prou força i prioritat perquè, amb el millor de sí mateixa, aconsegueixi canviar la situació.