//Plugins sense CDN ?>
Aquest dijous 12 de febrer un núvol ataronjat va escampar-se per Igualada, fruit d'una barreja errònia entre dos àcids, a l'empresa Simar d'Igualada. L'accident, que ens va espantar a tots, va donar la volta al món, per l'impacte de les imatges i per la possible gravetat.
Però amb la situació ja païda, és important plantejar-se on som. Tal i com esmentàvem en la notícia del passat divendres, a la comarca de l'Anoia només tres municipis tenen risc químic perquè compten amb empreses del sector. Són El Bruc, Sant Martí de Sesgueioles i Igualada. D'elles, només Igualada compta amb el pla bàsic però cap dels tres té un Pla d'Actuació Municipal per al sector químic, que és el que figura al PlaSeqcat. D'aquests tres municipis, els que haurien de tenir aquest Pla de forma obligatòria són El Bruc i Sant Martí de Sesgueioles. A Igualada es recomana, així com també és recomanat que el tinguin Masquefa i Hostalets de Pierola, per l'abocador.
És obvi que comptar amb el PlaSeqCat no evita els accidents però, com a mínim, aporta mesures de protecció, de seguretat i, sobretot, de transparència. De fet, aquests són alguns dels aspectes que més han sortit de la boca dels igualadins després del núvol catastròfic. Hauríem d'estar més informats sobre els riscos que suposen certes empreses dins de les ciutats?
Per altra banda, arran de l'accident a Igualada també han sorgit crítiques i comentaris sobre el fet de tenir un polígon al costat de les vivendes, d'una escola, d'un poliesportiu o d'un hospital. Però aquestes reflexions, si bé ens situen, conviden poc a treballar per encarar la ciutat del futur, amb reptes com el POUM, els plans de protecció, d'emergència i la transparència necessària per saber tots on som.