TORNAR
PUBLICITAT

Por

societat
Dilluns, 21 maig 2018. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

Aquest cap de setmana passat les veus dels familiars dels presos polítics catalans i la dels perseguits pel sistema opressor espanyol s'han fet sentir a l'Anoia. En un Teatre de l'Aurora ple a vessar, els fills de Dolors Bassa i Jordi Turull, el Pau Surroca i la Laura Turull, explicaven, amb naturalitat, sinceritat i orgull, com viuen entre reixes, els seus pares, la injustícia, i com ho vivien ells, lluny dels seus estimats. Una lliçó de dignitat, determinació i tenacitat. Poques hores més tard, a Capellades, en una sala gran del teatre la Lliga també plena de gom a gom, el Cesc Riera, mestre, també compartia amb el públic local com és el dia a dia a la presó del seu cunyat, l'Oriol Junqueras. "Són ostatges fruit d'una revenja" va assenyalar en Cesc Riera sobre els presos polítics catalans.

A Capellades i Igualada també es van escoltar els testimonis de persones que han patit i estan patint aquesta repressió, aquest atac contra la llibertat. L'escriptora i activista feminista Bel Olid; el pallasso i regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pessarrodona, que ha fet del nas de pallasso una icona simpàtica de la lluita pacífica del poble català; o la igualadina Montse Cortès, que va donar veu als anoiencs investigats pels talls a les carreteres durant les manifestacions de les aturades de país en protesta contra la repressió de la policia espanyola durant l'1-O i contra l'empresonament dels polítics catalans, van explicar els seus casos, les seves experiències i van compartir amb els assistents els seus sentiments, les seves emocions.

I es va parlar de la por.

Amb franquesa, amb confiança, amb empatia, van confessar que havien passat por. Que tenien por. Però tots van coincidir que aquesta por, aquestes inquietuds, aquests neguits que pateixen per les possibles repercussions que poden tenir en l'àmbit penal les seves accions en defensa de la llibertat, els fan més forts. L'1 d'octubre, davant els col·legis de la comarca i d'arreu del país es va passar por, angoixa. Però no va marxar ningú. Aquell dia, l'esbojarrada actuació de l'estat espanyol va desvetllar la força de la gent. La gent, joves i avis, es van exposar.

Dissabte, la Bel Olid va avisar que "no podem deixar soles les persones que s'estan exposant".

Hi ha gent que s'ha exposat defensant amb el seu cos, potser un cos fràgil de 80 anys, les urnes perquè els seus veïns puguin votar amb llibertat.

Hi ha gent que s'ha exposat manifestant-se a les nostres carreteres.
Hi ha gent que s'ha exposat manifestant-se a les nostres universitats.
Hi ha gent que s'ha exposat posant-se un nas de pallasso al costat d'un policia.
Hi ha gent que s'ha exposat cantant un rap.
Hi ha gent que s'ha exposat explicant als seus alumnes què vol dir llibertat.
Hi ha gent que s'ha exposat fent d'alcalde o regidor als nostres pobles i ciutats.
Hi ha gent que s'ha exposat per piular.

Es va parlar de por. Sí. Però aquests mesos s'ha viscut una muntanya russa d'emocions i sentiments. Tristor. Ràbia. Impotència. Eufòria (pocs, però s'han viscut alguns moments d'alegria). Orgull. Pertinença...

Avui hi ha un jove igualadí que, no ho sabem, però potser té por. Potser els seus pares tenen por.

El Joan ha d'anar a declarar el 28 d'aquest mes per una piulada que va fer sobre l'actuació de la policia local de Madrid en el cas de la mort del Mame, un manter de 35 anys.

No. No podem deixar sols les persones que s'estan exposant.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.