Es veu que som penedesencs, de tota la vida

Aquest 2016, moltes de les notícies que publiquem els mitjans comarcals són temes negatius (tancaments d'empreses, pèrdues humanes, efectes de la crisi econòmica). Hi ha altres novetats que transiten pels circuits polítics i no ens criden massa l'atenció. La població, que en alguns casos és més llesta que els seus governants, sap la importància que se li ha de donar. És el tema de les vegueries. Sembla que finalment, la comarca de l'Anoia -o el que en quedi, ja en parlarem- s'adscriurà a la vegueria Penedès. El clam per la vegueria Penedès és absolutament legítim. Un altre tema és perquè el Govern català i els partits han estat tants anys esbatussant-se per aquest tema. I més, si tothom admet ara que no es podrà parlar de vegueries fins que Catalunya sigui independent. No hauria estat més lògic posar els esforços en aquesta meta i quins mitjans seran necessaris, en comptes de pensar en les vegueries i com seran?

Seguint amb la tradició de començar la casa per la teulada, la Generalitat es va empescar set vegueries sense que hi hagués una presa de contacte amb el territori. Arribat el moment, les comarques del Penedès i -ja no tant- el Garraf van reclamar que volien la seva pròpia demarcació. L'única manera de fer-la viable i amb certa massa crítica era afegint un altre territori. Aquest va ser l'Anoia. 

Independentment que a la zona sud de la nostra comarca, de Capellades a la Llacuna, hi hagi més sintonia amb Vilafranca que amb Manresa o fins i tot Barcelona, el que ho ha capgirat tot ha estat el posicionament d'Igualada, o dels polítics d'Igualada. Recentment, Jordi Cuadras, en aquest mitjà, exposava que l'opció més lògica era estar al mateix ens que Barcelona. Si el posicionament d'Igualada a favor del Penedès és per assolir més delegacions, més serveis i més activitat econòmica -i ens en sortim- no es podrà posar cap 'però' en aquesta gestió. Molt més preocupant és que l'adhesió d'Igualada i l'Anoia al Penedès no ha estat 'motu proprio' sinó que no se li hagués ocorregut a ningú si des de Vilafranca no s'hagués 'seleccionat' a l'Anoia per fer embalum.

És així. No hi havia projecte propi d'on anar. La reclamació pro-Penedès, sigui o no una bona idea, no és un clam endògen, sinó del despertar d'alguns polítics igualadins per raons potser lloables de posicionament, però sense cap lògica històrica (des de 1381 Igualada i voltants han estat vinculades a Barcelona). Abans del debat de les vegueries, o del 2005 quan va començar la campanya, algun dels habitants de la Conca d'Òdena se sentia geogràficament del Penedès?

Els propers dies al Parlament es definirà la constitució de la vegueria (ja veurem quan s'aplica). No pot tardar la constitució també de l'àmbit territorial. S'informarà d'una vegada a l'anoienc mitjà de què pot significar això en la seva vida diària, en avantatges? Explicarà algú a un habitant de Copons o Montmaneu per què estan a la mateixa demarcació territorial que la turística Sitges, mentre que Veciana amb qui comparteixen la boira i el rigor de l'hivern passa a estar en una altra vegueria? 

El més important: per què no es consulta a la pròpia ciutadania anoienca -una vegada ben informada dels efectes- en quin àmbit territorial o vegueria vol ser? De moment, la broma del Penedès costa ja perdre quasi un terç de la comarca, al nord, entorn de Calaf, on sí que des de fa temps tenen les coses clares i el perquè.