Àngel Soto i Joan Beumala: "Hi ha una sensació d’enyorança de llibertat, i d’incertesa"

Quan fa un any que aquesta pandèmia és entre nosaltres i es repeteixen les situacions, quins efectes té en l'ànim dels pacients? Això es nota també entre els professionals de la salut?

Àngel Soto: L'efecte de la pandèmia en els pacients ha sigut divers. Per una banda, pesa el factor temps, que s'associa a restriccions en la mobilitat, canvis en els estils de vida i en el contacte interpersonal. Existeix una sensació d'enyorança de llibertat i de poder tenir un contacte més proper amb els seus. També s'expressen sentiments relacionats amb la incertesa, la vulnerabilitat i la seguretat, no tan sols des d'un punt de vista de la salut, també per les conseqüències socioeconòmiques que poden amenaçar en un futur immediat. El col·lectiu dels sanitaris podríem dir que expressen les mateixes preocupacions que la població general, destacant el cansament per una exposició inusualment continuada a una situació assistencial d'alta demanda, exigència i risc.

La demanda d'atenció psicològica va ser més alta en aquells primers mesos o ha anat creixent davant aquest cicle d'onades de coronavirus que es van repetint?

Àngel Soto: La demanda d'atenció psicològica ha experimentat una dinàmica de creixement sostinguda. En els primers moments l'atenció als nostres pacients va ser continuada, mitjançant el contacte telefònic regular i l'assistència presencial en els casos més urgents o greus. Les derivacions, tot i que eren regulars, van experimentar probablement un fenomen de "contenció" a causa de l'especial situació de l'atenció primària de salut i al possible temor dels usuaris a desplaçar-se a un centre sanitari. Amb el pas del temps i les
noves onades de la pandèmia, els processos de derivació i els formats d'assistència s'han anat "normalitzant", amb increment gradual de l'assistència presencial. Respecte dels motius de consulta no disposem de dades en aquest sentit. La impressió és d'haver evolucionat des d'un impacte/estats més agut(s) relacionat(s) amb l'excepcionalitat i la novetat de la situació (estrès agut, dols atípics, por, ansietat, insomni,…) a uns estats de caràcter més “depressius” (tristesa, desesperança...) associats als temps i restriccions de la pandèmia, i els reptes futurs de caràcter socioeconòmics (incertesa, vulnerabilitat social).

Quins col·lectius pateixen més i demanen més atenció? Els infants ho esquiven o són un grup d'edat tan afectat com els altres?

Joan Beumala: Entre els efectes de la pandèmia de COVID-19, en l'àmbit de la salut mental, a la població infantil i juvenil al sector sanitari Anoia podríem afirmar que hi ha hagut un augment significatiu de consultes al CSMIJ per trastorns de la conducta alimentària (anorèxia), quadres depressius i alteracions conductuals en l'àmbit escolar i/o familiar Seria convenient diferenciar entre els infants i adolescents, dos períodes evolutius amb característiques específiques. Pels adolescents que estan en procés de separació generacional, sortir de l'àmbit familiar, estar amb el seu grup d'amics és vital. El confinament dificulta aquest procés i produeix tensió a les relacions familiars. D'altra banda, el confinament pot alleugerir el malestar que alguns infants i adolescents poden sentir davant les relacions amb els seus companys o bé en les demandes respecte al rendiment acadèmic.

La vacunació i la bona resposta immunitària que sembla que està proporcionant ha obert un horitzó d'esperança? Es percep entre els pacients una altra actitud?

Àngel Soto: El sentiment d'esperança respecte de la vacuna s'associa amb la salut, tot i que també pesa el sentiment d'incertesa econòmica i social. Hem de tenir en compte que els pacients amb un trastorn mental moderat o sever "competiran" amb més dificultats al'espai socioeconòmic futur.

Els processos de dol. Són centenars d'anoiencs i anoienques que han mort per la pandèmia. L'efecte psicològic en els seus familiars fa que aquests cerquin més respostes que no en altres casos?

Àngel Soto: Fins on tenim coneixença, el dol associat a la pandèmia no s'està expressant com a motiu de consulta “únic”, de “forma excepcional”, tot i les dades de mortalitat associada a la comarca i les condicions que han envoltat la mort i el comiat posterior. Sembla que s'expressa amb processos de caràcter més adaptatiu general. És possible que s'estiguin experimentant “formes demorades” que arribaran més endavant. Comencem a veure més demandes generals a través del Programa de col·laboració amb Atenció Primària. Cal contrastar més la informació que disposem per analitzar amb més detall aquesta qüestió.

A més de la malaltia, l'impacte econòmic és brutal i també pot tenir conseqüències socials. Creu que la demanda d'atenció psicològica continuarà sent alta després de la pandèmia, amb una allau de situacions personals extremes?

Àngel Soto: Els estudis epidemiològics dels darrers anys no són gaire optimistes respecte de la salut mental de la població en el futur. Sembla que hi haurà una major incidència de persones que necessitaran assistència especialitzada. L'impacte econòmic associat a la pandèmia de ben segur que afectarà aquestes prediccions anteriors i és possible que els recursos en salut mental experimentin una major demanda en els pròxims temps, a causa d'aquest factor de vulnerabilitat social que es traduirà, de fet ja s'està traduint, en una major vulnerabilitat de la salut.

CONSULTA AQUÍ LES DADES I GRÀFICS DE L'EVOLUCIÓ, DIA A DIA, DE LA COVID-19 A IGUALADA I L'ANOIA