TORNAR
PUBLICITAT
PUBLICITAT

Àngels Chacón: "Aquesta crisi accelerarà la necessitat d’apostar pel coneixement"

Entrevistem Àngels Chacón, consellera d’Empresa i Coneixement

economia
Dijous, 25 juny 2020. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

La igualadina Àngels Chacón ha entomat la crisi de la COVID-19 al final del seu segon any al capdavant de la conselleria d'Empresa i Coneixement. Chacón, regidora de l'Ajuntament d'Igualada fins el 2018, coneix també de prop el teixit empresarial anoienc per la seva etapa a la secretaria de la UEA i parla de quines possibilitats i perills hi ha per a l'economia catalana en el nou context.

Com s'ha adaptat el teixit productiu de Catalunya al confinament? Tenim xifres fiables de fins a quin punt s'ha reduït l'activitat industrial?

L'economia catalana, per la seva elevada obertura a l'exterior, està més exposada quan es produeixen aquestes dinàmiques mundials. És evident que la pandèmia ha provocat un fort impacte en tot el teixit productiu, reduint facturació i paralitzant sectors com el comerç i el turisme. També en el sector industrial, que és un dels motors de creixement econòmic del país. El 8,6% dels ERTOs a Catalunya s'han dut a terme en empreses industrials. Això ha afectat a més de 140.000 treballadors (el 20% dels afectats per ERTOs a Catalunya).

Aquestes xifres mostren el pes de la indústria, que presenta de mitjana una mida d'empresa superior a la de serveis com comerç o turisme. Així i tot, la indústria catalana també ha demostrat un alt grau de flexibilitat i adaptació; així com un fort compromís social amb el seu entorn. Aquests dies no hem parat de veure exemples d'empreses que han reorientat la seva producció per fer front a l'emergència sanitària; més de 2.000 empreses catalanes s'han transformat i han ofert la seva tecnologia, material i capacitat de producció per fer front a la Covid-19 a través del Marketplace d'ACCIÓ. Catalunya és i ha de continuar sent un país industrial, ja que les societats industrials tenen menys atur, són més exportadores, més innovadores, més productives i generen una ocupació més estable i de més qualitat. 

En un moment en què es posava l'accent en la  nternacionalització de l'economia, aquesta crisi compromet i obliga a canviar el que es feia?

El primer que hem de tenir clar és que seguim vivint en un món global i interconnectat. Aquesta és una realitat que no canviarà. El comerç internacional seguirà sent una font de progrés i benestar; i és impossible retornar a temps d'autarquia on tots els països intenten produir tot el que necessiten sense sortir a l'exterior. Per tant, la internacionalització ha de seguir sent un pilar per al creixement econòmic de Catalunya i les seves empreses. Més enllà d'això, és evident que aquesta crisi farà replantejar algunes relacions i cadenes de valor. La necessitat (i la voluntat) de disposar de cadenes de valor més properes també pot generar noves oportunitats per a la relocalització de certes indústries
o la creació de nous proveïdors propers que hem de mirar d'aprofitar. Hem activat nous serveis per reforçar el suport a les filials d'empreses catalanes a l'estranger en el marc de la Covid-19 a través de les 40 oficines d'ACCIÓ que tenim arreu del món, per intensificar així el suport a l'empresa catalana que compti amb plantes de producció o oficines a l'estranger. Un altre aspecte que ja feia mesos que anàvem anunciant i que aquesta crisi accelerarà és la necessitat de digitalitzar-se i d'apostar pel coneixement. Aquests són dos aspectes clau que ja eren una tendència a l'alça i que la pandèmia ha fet més vius que mai.

Per una banda, les empreses necessiten adoptar les noves tecnologies, tasca per a la qual ja vàrem engegar un programa com el ProACCIÓ 4.0, que ja ha permès a 150 pimes rebre un ajut de 14.000 € per impulsar la seva transformació digital. I per altra banda queda demostrat que el coneixement és el principal factor de competitivitat per a territoris i empreses. Fa més d'un any que vam iniciar els treballs del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, que havíem d'aprovar el 12 de març i que finalment, de forma
telemàtica, vam poder aprovar per unanimitat en el seu Plenari el 13 de maig. Amb aquesta crisi hem comprovat que el coneixement el podem generar o el podem comprar. La nostra aposta ferma és fer de Catalunya una societat del coneixement que faci d'aquest el seu eix de creixement.

A la Conca d'Òdena hi va haver el confinament perimetral. Va ser una idea encertada permetre que continuessin les activitats i s'obrissin les zones blanques?

La crisi per la pandèmia del coronavirus ha posat de manifest com d'àmplia i diversa és la nostra indústria; però sobretot ens ha permès fer evident la complexitat de les seves cadenes de producció. D'aquesta manera, quan s'ha hagut de limitar l'activitat als serveis essencials, hem comprovat que moltes indústries que no eren així considerades, seguien sent necessàries per la seva condició de proveïdores de les indústries essencials. En el cas de la Conca d'Òdena teníem diverses empreses dins del perímetre que eren clau per al manteniment d'altres indústries essencials, i viceversa. Aconseguir mantenir viva la cadena de valor d'aquestes indústries essencials, alhora que es garantia la seguretat sanitària amb totes les mesures de prevenció possibles, crec que va ser una actuació molt positiva. Per això també, des del Departament d'Empresa i Coneixement, vam habilitar un certificat de declaració responsable per tal d'oferir seguretat jurídica a totes aquelles empreses i indústries que havien de mantenir la seva activitat. Gairebé 1.500 empreses considerades essencials i més de 600 de la seva cadena de valor (packaging, materials, etc.) han fet servir aquesta declaració responsable.

Quan es demana un pla especial per a la Conca d'Òdena i l'Anoia, com ho rep el Govern? Pensem en ajudes concretes o una planificació per aixecar els sectors?

El Govern tenia molt clar que havia de promoure un primer paquet de mesures per a la Conca d'Òdena per prioritzar els territoris i sectors més necessitats. Hem acordat una subvenció d'1,5 milions d'euros a fons perdut per a la mancomunitat de municipis de la Conca d'Òdena destinats a comerç i serveis. Amb aquest ajut, que complementa altres que hi pugui haver en l'àmbit general, el Govern vol garantir el manteniment de la xarxa comercial i preservar el petit comerç de proximitat, col·laborant en la seva  modernització i rendibilitat, per exemple amb el foment de la digitalització. També, tenint en compte el pes de la indústria, en la propera convocatòria d'ajuts a la indústria que fem des del Departament, introduirem una puntuació especial per als municipis de la Conca d'Òdena per afavorir-los.

Davant la manca d'equips de protecció en els primers moments de la crisi, hi haurà una aposta per aconseguir relocalitzar algunes indústries estratègiques?

Com en qualsevol crisi, d'aquesta també en podem extreure lliçons i aprenentatges. És cert que hem trobat dificultats en el proveïment d'equips de protecció; però també cal entendre que en un context excepcional de crisi global sempre existiran dificultats d'aquest tipus. Segur que cal replantejar algunes produccions, però tampoc podem pensar a centrar tota la indústria en una sola direcció perquè un cop superada la crisi sanitària tampoc tindria sentit. 

Va ser una de les impulsores del 4D Health i la innovació en la simulació. Què cal canviar per millorar les eines dels professionals en una crisi que ha deixat tantes víctimes?

Situacions com la d'aquesta pandèmia han evidenciat que tota aquella formació que no es fa fora dels hospitals fa que els pacients pateixin la corba d'aprenentatge. I un centre de simulació sempre ens permet reproduir tantes vegades com vulguem i incrementar-ne el nivell d'estrès. Ara hem incrementat el nivell d'estrès de manera increïble i els equips han hagut d'improvisar amb la millor de les intencions. La simulació és una eina essencial, hauríem d'entendre al segle XXI que l'aprenentatge de certes competències no s'ha de fer en entorns on hi ha pacients reals. 


2 Comentaris

E

Eduard Ruiz

Igualada

28 de juny 2020.07:53h

Respondre

Quan es parla de la importància del CONEIXEMENT EN LA INDÚSTRIA, em ve al cap una presentació que es va fer en l’acte central de celebració del 150 aniversari de l’Ateneu... Llegir més Igualadí, en maig del 2014.

Es va projectar una crònica de la REVISTA ESTAMPA, de Madrid, publicada en el nº 395 del 10 d’agost de 1935, amb un títol que em va cridar l’atenció:

IGUALADA, LA CIUDAD DONDE NO EXISTEN LOS ANALFABETOS

Amb un estil pròpia de l’època, descrivia la Igualada de llavors “QUE TIENE MUCHAS INDUSTRIAS” como una “CIUDAD RICA, JUBILOSA, OPTIMISTA Y CULTA” i atribuïa el secret a que en tota la ciutat no es coneixia cap analfabet, degut a la tasca del “Ateneo de la Clase Obrera”.


En la Igualada. l’Anoia, del segle XXI, ens cal una RE-ALFABETITZACIÓ INDUSTRIAL, particularment en les PIMES INDUSTRIALS, en la formació acadèmica universitària y professional (sobretot la dual), y especialment en la formació continuada, en la teoría i sobretot aplicat a la pràctica..

S’atribueix a Alvin Toffler, escriptor futurista nordamericà, la afirmació: “Els analfabets del segle XXI no seran aquells que no sàpiguen llegir i escriure, si no aquells que no sàpiguen aprendre, desaprendre i reaprender”

R

Roger

Igualada

25 de juny 2020.13:19h

Respondre

S’ha hagut d’esperar a que hi hagués una greu crisi sanitària per accelerar l’aposta de govern per al coneixement? o quedarà en un postureig més.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic