TORNAR
PUBLICITAT

Ariadna Sala: "Quan pinto m'agrada la sensació d'espontenaïtat i fugacitat"

Entrevistem Ariadna Sala, artista igualadina que exposa a la Barcelona School of Creativity

cultura
Dissabte, 12 octubre 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Establerta a Barcelona, l'artista igualadina Ariadna Sala crea pintures abstractes en tècnica mixta. Fins a final de mes, la Barcelona School of Creativity (carrer Pallars, 65, Nau 4) acull una exposició d'ella 'Colour Talks', que és la mostra amb la que debuta. De formació autodidacta, en aquesta exposició captura la mutabilitat i l'equilibiri de la natura.

Quina és la seva formació en l'àmbit artístic?

Des de ben petita que pinto, dibuixo i faig collage. No tinc una base concreta en quant a formació artística, no he estudiat ni belles arts, ni dibuix, ni pintura... La meva formació ha sigut autodidacte, he après a base de visitar museus, veure com creaven altres artistes i, sobretot, aprenent per mi mateixa. De petita em van apuntar a classes de dibuix i vaig anar-hi durant un any però no m'agradava. Recordo que em deien el que havia de dibuixar i com ho havia de fer i sentia que la meva creativitat estava reprimida. No em deixaven expressar el que jo buscava al pintar... així que vaig seguir pel meu compte… Així que vaig seguir pel meu compte.

Fa cosa de dos anys vaig apuntar-me a pintura a l'Espai d'Arts de Barcelona. Teníem classes en una aula del Teatre del Centre de Gràcia amb l'Esteve, un gran artista qui em va ensenyar la tècnica i a la vegada va deixar que la meva imaginació fluís sense posar-me límits. Allà vaig trobar aquesta llibertat per expressar-me i va ser l'inici de "Colour Talks".

És la seva primera exposició pictòrica?

Sí, de fet, ha anat tot molt ràpid. No m'havia plantejat exposar fins que em van comprar el primer original fa cosa de 3 messos. Tot seguit va sorgir l'oportunitat d'exposar a la Barcelona School of Creativity. Vaig pensar que era l'espai ideal per fer la meva primera exposició i vam començar a organitzar-ho tot.

A 'Colour talks' predominen els colors freds i traços diferents que formen un tot compacte. Quin efecte psicològic en l'espectador vol crear?

Quan pinto no penso en com afectarà al espectador, no busco un objectiu, ni una raó, més aviat és per necessitat o plaer. Procuro escoltar-me. Quan pinto només existeix l'ara. El temps es para i només tinc el pinzell i un full en blanc, la resta desapareix. Se'm fa difícil descriure el perquè un blau i no un groc però sé que vaig emmagatzemant colors, textures i moments en el meu cap que necessito plasmar sovint per deixar espai a noves idees. Un bon exemple és la sèrie "The End", que no estava planejada en cap moment. Vaig pujar al terrat i vaig pintar fins que es va fer de nit. Durant el procés m'acompanyava una increïble posta de sol i quan vaig acabar vaig veure que sense sense ser-ne conscient el què havia pintat era aquell final del dia. Aquest és el text que acompanya la sèrie "The End": "Quan sigui el moment adequat i hagin passat totes les hores, no hi haurà res més a fer que seure i veure com la foscor s'empassa l'últim raig de llum. Recorda aquest últim raig de llum, i recorda com va brillar. I recorda també que, en el moment adequat, serà la llum la que s'empassi la foscor".

Què fa que triï l'expressionisme per davant de l'art figuratiu?

Doncs suposo que és pel què significa per mi pintar. La forma en la què pinto implica clarament un control però sobretot està basada en l'improvització i l'espontaneïtat. Aquesta fugacitat és una de les coses que més m'agrada pintar. Cada pinzellada està allà i ja l'has fet, ja ha passat. Allà es queda, i a per la següent. He de reconèixer que a vegades em costa parar.

La seva inspiració és a partir de la natura. Com es desenvolupa  fins a aquestes formes que dibuixes a 'Colour talks'?

No puc verbalitzar el que la natura m'ha donat. M'ha ensenyat i transmès tant que suposo que per aquest motiu és la meva principal inspiració. Colour Talks és una col·lecció d'art que versa sobre la natura - explora com aquesta evoluciona, reacciona i coexisteix. Cada peça és una simbiosi entre colors, formes orgàniques i textures que emergeixen en una estructura consistent. Oscil·len entre el desordre i l'harmonia, mantenint l'equilibri entre ambdós.

Com es preparen aquestes pintures? Prepara d'alguna manera la disposició de colors?

La majoria de decisions són intuïtives i les prenc en el moment de creació. Tal com comentava, tinc colors, formes i idees al cap, a vegades tinc inclús un possible títol per l'obra, encara que no acostuma a passar... Primer poso música i després selecciono els colors per començar a pintar. Depenent d'on em porti aquella obra i el què em va transmetent durant el procés de creació puc afegir o prescindir d'alguns colors. Simplement em deixo portar.

Els artistes igualadins/igualadines tenen més difícil tenir una bona recepció dins o fora de la comarca? Cal establir-se a Barcelona per trobar reconeixement?

La veritat és que Barcelona m'ha obert moltes portes, he tingut la sort de rodejar-me de persones amb les mateixes aspiracions o gustos culturals semblants als meus. Hi ha molt moviment tant en l'àmbit creatiu com artístic. No crec que necessàriament hagis de viure allà però crec que sí o sí un s'ha de moure per arribar lluny. En el meu cas, establir-me a Barcelona ha sigut un inici.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic