Carles Carol: “Si sabem aprofitar les oportunitats, s’obren finestres que ens poden portar coses positives”

Poques setmanes després de posar-te al capdavant de la nova sectorial de turisme, esclata la pandèmia. Això va estroncar els vostres plans?

Em van proposar entrar a la Unió Empresarial de l’Anoia, el desembre del 2019, amb l’objectiu d’impulsar la sectorial de turisme. Quan començàvem a situar-nos, arriba la pandèmia. Havíem començat a ubicar-nos i a endreçar la sectorial, però no havíem pogut començar a fer els contactes més directes amb els professionals del sector, com volíem.

En quina situació es trobava, en aquells moments, el sector?

Era un moment de creixement, es començava a sortir de la crisi del 2008. Era un moment bo, però desordenat. L’àmbit privat no tenia un referent. Fins i tot, en l’àmbit públic, tampoc era molt clar quin era el referent.

Quins eren els principals objectius de la nova sectorial de turisme?

L’objectiu d’engegar la sectorial era que l’àmbit turístic privat -que a l’Anoia està format per microempreses, no hi ha cap gran empresa, tots som petits operadors turístics-, tingués una única referència, i que aquestes empreses se sentissin identificades. Que hi hagués una entitat que les fes costat.

Com us va afectar la pandèmia?

Quan apareix la pandèmia hi ha la temptació d’anar a resoldre els problemes de curt termini. Evidentment, la gent necessitava respostes immediates a aquests problemes que sorgien i que no esperàvem. Vam apostar per no reclamar l’obertura dels negocis, perquè si els professionals sanitaris deien que no es podia obrir, doncs no havíem de fer-ho. Era una incongruència enrocar-nos demanant que ens deixessin obrir. Havíem d’assumir-ho i, davant això, demanar que ens ajudessin. Si hem de tancar, tanquem, sense protestes per obrir, tot i que era el que volíem fer. Havíem de treballar en millores i accions per tal de poder reprendre l’activitat amb les màximes garanties i, paral·lelament, demanar ajudes a les administracions.

Llavors, vam començar a estructurar un equip, implicat, i pensar a llarg termini. No podíem només enfocar en solucionar un problema que, segurament ens afectarà en el futur, però que sabem que en un període, més tard o més d’hora, canviarà.

Havíem d’aprofitar aquest canvi en positiu, pensar on ens portarà aquesta nova situació i aprofitar tot el que està passant. No podíem fer res per canviar aquesta situació, però sí que podíem pensar com podríem canviar el sector per al futur.

Amb quines eines?

Vam organitzar una estructura i vam començar a conèixer a fons el sector a la comarca. Personalment, vaig quedar sorprès. Hi ha un volum i un potencial enormes, però en ser petites empreses, hi ha un problema de comunicació. Tenim experiències molt interessants, però comunicar-ho és difícil.

Vam definir uns blocs principals: els esdeveniments; el turisme regular i l’oferta turística habitual; els allotjaments i, finalment, la restauració. I dins de cada àmbit, vam definir diferents subsegments. Per exemple, dins el turisme habitual hi ha el turisme actiu, que té molt futur a la comarca; i també hi ha l’enoturisme i el turisme cultural, per exemple.

Durant aquests mesos, a part de donar suport als membres de la sectorial, hem organitzat tres jornades de networking, hem fet diverses formacions, hem editat les guies Descobreix l’Anoia i  Enoturisme a l’Anoia, estem ceant una plataforma digital i hem donat suport a diverses activitats que es fan a la comarca, com la VolCAT o l’e-BIKE, entre altres.

Quantes empreses formen part, actualment, de la UEA Turisme?

Ara som un grup de setanta empreses. Som un grup molt proactiu, molt il·lusionat i amb la voluntat de no caure en els errors del passat. Estem engrescats i tenim bones oportunitats com a sector.

Quins eren aquests errors?

Per exemple, s’havien fet moltes reunions i moltes trobades que no han acabat enlloc. Ara, des de l’àmbit privat, podem donar unes respostes de forma diferent que si s’haguessin de donar des d’una administració pública.

Han rebut ajudes?

Molt poques, com tothom. N’hem de reclamar més. També som conscients que la situació és excepcional i que no som l’únic sector afectat. Hem de fer, tots, un esforç i un exercici d’empatia, la situació és molt difícil. Hem de ser condescendents. Tot ens va agafar de cop i tot era nou. En poc més d’un any han passat moltes coses, però l’objectiu és salvar empreses que eren viables. Les ajudes han d’anar destinades a empreses que puguin seguir generant llocs de treball i haurien d’estar enfocades a nova contractació, per exemple. Ara surt una nova línia d’ajudes, però arriben tard. Molts no hi han arribat...

D’altra banda, estem molt agraïts al Consell Comarcal, al conseller Dani Gutiérrez, que ens ha ajudat molt, i també està molt engrescat en el projecte, com nosaltres. També hem tingut la col·laboració d’ajuntaments, com el d’Igualada, amb el qual hem tingut més connexió en l’àmbit local, perquè també aposta pel sector turístic, i concretament amb el regidor Jordi Marcé. Nosaltres no tenim color polític i el que demanem és que hi hagi una bona avinentesa i que ens ajudin.

Malgrat l’impacte negatiu de la pandèmia, es pot treure quelcom en positiu d’aquesta crisi?

Penso que sí. En el nostre sector s’han fet milers d’hipòtesis sobre cap on anirem... No sé cap on anirà el sector, però s’obre una finestra d’oportunitats. Segurament canviaran alguns paràmetres, tot i que és aviat per veure-ho. Hi haurà canvis, segur. No seran canvis immediats. El que sí que estic convençut és que la comarca s’ha de posicionar en un turisme slow. No som una zona de turisme de masses. Som un territori que aposta per un turisme de qualitat, de tranquil·litat, més sostenible, de km0, de proximitat. Estem en una ubicació molt bona, relativament a prop de Barcelona i de tot arreu. Estem en una posició molt bona per a qui valora zones no massificades. Tenim el turisme rural consolidat, sobretot a l’Alta Anoia i en zones de l’Anoia Sud. I, a més, tenim un altre factor turístic important que és el dels esdeveniments que s’organitzen a escala local. També hi ha una enorme transformació en el món esportiu. Hi ha un canvi d’hàbits i veurem canvis positius els anys que vénen. El turisme esportiu aficionat té un futur impressionant a l’Anoia, que és un paradís en aquest sentit. Si sabem aprofitar aquestes oportunitats, si entenem i sabem veure què podem oferir, s’obren finestres que ens poden portar coses positives.

Veig que són optimistes

Ho hem passat molt malament, però sí, veig optimisme en el sector. Qui entra a formar part de la sectorial o és optimista o ja no entra. Volem envoltar-nos de gent optimista, que aporti coses en positiu, tot i que estem tocats i hem passat un any molt dolent. No només hi ha optimisme sinó que, a més, hi ha gent molt preparada i que tenen productes molt interessants. Tot això, amb els avenços i canvis tecnològics, tot ha d’acabar sent un revulsiu més que hem d’aprofitar per tirar endavant. Hi ha preocupació, però també optimisme.

El turisme pot ser un dels motors econòmics de l’Anoia?

Sóc molt realista i generar-nos falses expectatives tampoc no ens portarà enlloc. L’Anoia és una comarca industrial i amb molts problemes en aquest àmbit. El turisme ha de ser una pota més, i ha de tenir pes.

Abans parlàvem d’elements positius que podrien sorgir d’aquesta crisi que estem patint. Un d’aquests elements podria ser que es potenciés el turisme intern, que els anoiencs descobreixin més la seva comarca?

Quan parlem de turisme sovint ho associem només a turisme internacional i a mi m’agrada parlar de turisme de quilòmetre zero. La gent d’Igualada i de l’Anoia, hem de sortir i conèixer altres llocs de la comarca que no coneixem. Comencem per aquí. Hem d’anar a fer escapades als municipis del nostre entorn, descobrir racons únics, anar a dinar a restaurants d’aquí...

El turisme de pernoctació, el turisme internacional, ens costa molt que arribi. És difícil. A més, amb la situació actual, hi ha molta incertesa i, a més, necessitem molts més arguments de pes que anirem construint. Però el turisme de proximitat pot aportar riquesa i fer que siguem un sector important a la comarca.

Ens hem de saber diferenciar d’altres territoris. Poso l’exemple de l’enoturisme. En aquest camp, hem de diferenciar-nos del Penedès, on hi ha grans empreses enoturístiques. Davant això, nosaltres hem de diferenciar-nos, hem d’apostar per un model més autèntic. Tenim una oferta turística molt verge, i això té molt encant. Anar a un lloc i conèixer un producte autèntic pot fer que visquis una experiència inoblidable. Penso que hem d’apostar per aquí.

Per fer viables aquestes apostes, quin paper tindrà la tecnologia?

La tecnologia és un element essencial. Ens hem acostumat a fer les coses buscant la immediatesa. Volem fer una reserva i volem que ens la confirmin a l’instant. Arribar a aquesta immediatesa, sense tecnologia, és molt difícil. Un dels grans projectes que estem desenvolupant, des de fa un any, i que esperem presentar-ho a finals d’aquest 2021, és el de la creació d’una plataforma que doni suport a tota l’activitat turística de l’Anoia. Una plataforma on unificar tots els serveis turístics i on la gent podrà consultar i reservar, en línia, tota aquesta oferta. Per a nosaltres això és molt important. A part de l’oferta del sector la plataforma també oferirà informació sobre tot el que es pot trobar a l’Anoia, tota l’activitat tant pública com privada. La gent podrà saber què passa i on passa una activitat en un moment concret. La gent vindrà a la comarca per un motiu, pels globus, per exemple, i un cop és aquí es preguntarà i ara què més puc fer. Aquestes experiències més autèntiques de la comarca, les trobarà en aquesta plataforma. Sí, hem d’apostar per la tecnologia