TORNAR
PUBLICITAT
PUBLICITAT

Crisix: "Invertim molt en els nostres espectacles perquè a l'escenari ens ho passem de conya"

Entrevistem al grup anoienc amb més projecció internacional, els metalers Crisix

cultura
Dijous, 6 agost 2020. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

El 2008, uns tímids joves metalers d'una banda acabada de formar tocaven per primer cop en un Anòlia. Els van dir que segurament, amb els millors equips de so amb els que treballarien mai. Bé, 12 anys més tard, aquests anoiencs són una de les bandes de referència del 'thrash metal' a l'Estat espanyol i a Europa. La banda la composen el cantant Juli Baz, el guitarrista Marc 'Busy' Busqué, el bateria Javi Carrión, el guitarrista Albert Requena i el baix Pla Vinseiro. Amb 'Busy' i Javi, dos dels seus membres, parlem del difícil any de la COVID-19 (van haver de decidir en qüestió d'hores si feien gira, abans del confinament d'Igualada) i de les perspectives que tenen.

Crisix no és un grup de festes majors, però sí de festivals, que se celebren a l'estiu. Molts s'han cancel·lat. Com esteu vivint aquesta situació?

Javi: A les sales, a l'estiu, la gent no hi va. En això, aquest estiu estem a zero, i no hi ha festivals. Hi ha 'bolos' amb gent reduïda... i no ens surt a compte anar a fer un concert a 1.000 quilòmetres, en el que no saps si hi haurà prou gent o se suspendrà.

Marc: Molts festivals estan amb els dubtes de quines mesures calen, de si el govern respectiu en farà implementar de noves. L'agència que ens porta ho té molt difícil. Ens prenem aquest estiu per treballar altres coses, més enllà del directe. 

Els grups de 'thrash metal' recorren a temàtiques del caos i apocalíptiques. El moment és difícil i no sé si el desastre del coronavirus inspirarà moltes lletres i temes.

Javi: Inspirarà tants grups que si en féssim un tema seríem un més.

Marc: És curiós, ens ha creat una incògnita dins el primer món, que vivíem com uns privilegiats.

Javi: El dia abans que ens confinessin havíem de sortir de gira. Sort que vam decidir cancel·lar, perquè al cap d'unes hores ja no hauríem pogut entrar a Igualada.

Heu fet assajos telemàtics? Vau poder quedar?

Javi: Fins que van obrir el confinament... doncs vam tardar dues setmanes o tres a quedar. Al local no hi ha un espai que puguis dir que està prou separat. Havíem de tenir cap i esperar una mica a retrobar-nos.

Què feieu per no rovellar-vos durant el confinament?

Javi: (somriu) Rovellar-nos.

Marc: En la cosa de tocar, rovellar-nos. En organització estàvem molt al dia a dia. Fèiem reunions virtuals i, a més, vam obrir un canal a Patreon exclusiu per als nostres seguidors. Un canal per rebre contingut nostre exclusiu.

Javi: Has de pensar solucions perquè la gent es recordi de tu.

Bona part dels vostres fans són fora de l'Estat. Com manteniu el contacte amb ells?

Marc: En aquesta situació és quan hem treballat aquest contacte. A Llatinoamèrica tenim molts seguidors, també a altres punts d'Europa. Amb les trobades virtuals, gem mantingut el contacte. És molt important tenir 'feedback' amb ells. Tenim família Crisix a molts llocs del món.

Javi: Fèiem videotrucades amb els fans del canal Crisix Supporters. No tots a la vegada, de manera ordenada. Els expliquem novetats, coses que farem que encara no han sortit a la llum pública. Més enllà del club de fans, també donem notícies per les xarxes. 

Quins són els perfils de fans que us han sorprès més?

Javi: Hi ha de tot, des de xicots molt joves fins a gent de 50 anys... passant pels fans que ens segueixen des del principi, incondicionals, de la nostra edat. Alguns els tenim 'fitxats', perquè han vingut molts cops. Hi ha un cas d'una noia de Japó, que demana 'merchandising' i que ha de gastar molt només per a l'enviament. I sempre hi és! Quan vam anar a Japó, vam veure una noia que esperava allà a la sortida l'hotel... Al final va venir.

Marc: No semblava metalera! Era molt tímida i amb molt respecte. Ens va fer molta gràcia.

Javi: És bonic veure que atreus a gent de tots els països amb la teva música: Mèxic, Brasil, Japó, Colòmbia... Ens agrada parlar amb ells.

Després d''Against the odds' (2018), en què treballeu?

Javi: Hem tret un àlbum de versions... que serà una col·lecció: 'American Thrash', versions de metal dels 80. I en farem una segona part. Això del confinament ens ha ajudat a treballar en noves peces.

Marc: El confinament ens ha canviat el dia a dia, ens ha tret algunes distraccions. L'hem aprofitat per canalitzar la nostra creativitat. A vegades no teníem ni temps per tocar abans. 

També sou professors dels vostres instruments.

Marc: Jo sí, feia classes per via virtual.

Javi: A mi no m'acaba d'agradar, tot i que n'he fet. Ho tinc una mica parat. Ara estic començant a fer producció de bandes i tinc un parell de bandes. I estic preparant amb conjunt un bar on es serviran cerveses artesanes del territori, locals. Un negoci que pugui mantenir junt als socis i que em permeti estar de gira en moments puntuals. I que hi hagi cultura musical.

Parlàvem fa uns dies amb Marc Mateu del tancament del Hot Blues. És un cop per a la música en directe.

Javi: Doncs hi anàvem sovint, els dijous amb les 'jam sessions'. Escoltem de tot i anar a veure tocar, està molt bé, sigui o no sigui del teu estil. Amb el nou bar espero poder fer una mica de cultura musical, tot i que no sé si podrà tenir tanta oferta, el Gès tenia una gran agenda.

Marc: Era molt d'agrair un lloc com aquell.

Hi ha més 'thrash metal' a l'Anoia, seguint l'estela de Crisix?

Javi: Tens els Perdez, que són molt joves, 20 anys, i em recorden la passió que teníem nosaltres el 2008 en començar. No és exactament el mateix estil, fan 'death core'.

Quina és la diferència entre 'thrash metal' i el 'heavy metal'?

Marc: Diríem que l'estil és més gutural, tot i que depèn de la banda.

Javi: Té a veure amb el 'tempo', també. Més ràpid, més fosc.

Marc: Més energètic, una sessió de 'fitness' dissabte al matí.

L'accent que imprimex el cantant 'Juli' Baz recorda molt a Sepultura. És així?

Marc: Sí, la influència és allà.

Javi: És això, veu gutural. Sepultura va canviar el 'thrash metal'. És una gran influència, el punt fort del nostre cantant són els greus.

Hi ha hagut dos relleus del nucli originari. Ha canviat això l'estil de Crisix?

Marc: Crisix ho van començar el Javi i el Marc Torras, el primer baixista. Ens hi vam unir el mateix any els altres tres. Hi ha hagut dos canvis de baixista, que no s'involucren tant en l'aspecte melòdic.

Javi: Hem anat a cercar sempre un amic, quan algú ha hagut de plegar. No prioritzem a algú que toqui molt i molt bé, sinó que hem de passar moltes hores a la furgoneta, als avions i que hi pugui haver una química. El Dani Ramis (va substituir a Marc Torras) és amic nostre, i quan va plegar va venir el Pla Vinseiro a tocar el baix, que ja coneixíem, i sempre hem tingut una relació espectacular. Ja l'havia substituït en una gira. Era difícil, perquè el Pla és guitarrista i viu a Galícia, però ens n'hem sortit. Hi ha unió: qui entra ha d'encaixar i ho ha fet.

Ha donat un toc de música celta?

Marc: (riu) No, però sí que ens deixa anar les influències gallegues.

Javi: Gallegues i que li agrada molt el 'blues'. Toca el piano, la guitarra, canta... Quan posa música ell a la furgoneta, ens relaxa, és un altre punt de vista.

Quina agenda tenia Crisix pel que queda l'any? Com queda afectada?

Javi: Tenim una gira important, europea, el novembre-desembre, la gira més important que haurem fet al continent.

Marc: L'havíem de fer a l'abril i l'han posposat...

I abans, algun concert?

Javi: Teníem una gira al setembre, en sales petites a Alemanya, Àustria... ara és molt difícil que es pugui fer. Cal veure com va l'agost. 

Marc: Al final, no hem de parar de treballar. L'agència ja ho porta i va assegurant el calendari.

Javi: Per a l'agència és una mala passada, perquè ho van tancant i després probablement ho hauran de reorganitzar.

Sense els ingressos dels concerts, depeneu més de les vostres altres feines?

Marc: Ens hem anat espavilant per tenir altres feines i en aquests moments ens hem pogut recolzar en això. Subsistir. Estem acostumats a fer malabars amb les finances des del primer dia. Si cal fer coses, es fan, i després ja ho arreglarem.

Javi: Com a banda, si estem actius, generem. I acabem pagant sempre. I si cal, invertim més en la banda per fer un bon espectacle. Hi ha moltes bandes, però que puguin fer 'bolos' diferents, poques... Nosaltres sempre hem volgut arriscar. La música és inversió perquè a dalt ens ho poguem passar de conya. Veníem d'una gira espanyola que va sortir molt bé.

Marc: I havíem invertit molt, molts milers d'euros, per fer bones 'performances'. Hi ha bandes que no assumeixen molts riscos. Encara que ens costi molt, ho fem.

Us ho heu de passar bé a l'escenari, per fer aquesta inversió.

Marc: Clar, clar.

Javi: És el més important, gaudir. La inversió més bèstia és per al Resurrection Fest. Veure com s'aixeca un teló de 18x10 metres a darrere. Vam cercar l'estructura més gran que podíem tenir... era allò. I ens va fer feliços. Ha tingut recuperació. El conjunt de l'espectacle fa que la gent et valori. Érem petits i pam-pam-pam hem anat creixent fins fer això.

Marc: Vam sortir després de la millor banda de metal del món, Slipknot... Quatre nois d'Igualada i un de Galícia. Havíem de defensar el que som i fer un gran espectacle. Vam dir que calia fer el que calgués. Des del primer any, ja volíem fer coses 'extra'. 

Javi: Les idees les has de tenir, encara que no tinguis pasta. Al Bakken de 2009 vam portar una cadira elèctrica... que era una cadira del Requena. Miràvem de fer coses per la cara. Vam entaforar-la en un autobús, la cadira. 

Sou fans de Metallica, cas del Javi. Què li faríeu al guitarrista, en aquest cas el Marc, si com Kirk Hammett de Metallica, perdés les cançons gravades en un pendrive?

Javi: Ah, és veritat, o era en un mòbil?

Marc: No fotis!

Javi: Sí, sí, va anar així. Pel que fa a nosaltres, som una mica desordenats, sobretot jo, el Marc és més responsable. Intentem tenir les cançons ben protegides. Al principi era un caos. Ara tenim un disc dur extern de la banda... Tenim el disc dur a dos.

Marc: No, encara no! (somriu). Ens n'adonem que ens cal organització cada cop més i ho fem.

Javi: Ens hi posarem, ens hi posarem.

Si us condemnessin a mort i us deixessin escoltar una cançó abans de morir: Melendi o Bustamante?

Javi: Doncs morir. No, potser el Melendi... del primer disc.

Marc: bufff... Va, el Melendi.

I en el cas d'estar desterrats en una illa deserta... quins tres discs us emportaríeu, però que no fossin de 'thrash'?

Javi: Però poden ser de 'metal'.

Marc (a Javi): No s'hi val, sense 'metal'.

Javi: El 'Money for nothing' de Dire Straits, quelcom de festa... fins i tot diria Pont Aeri, ja que estaré allà sol. I 'Smash' d'Offspring.

Marc: 'Californication' dels Red Hot, també el 'Smash' d'Offspring i un dels Rolling. No, 'The Deuce', de Rory Gallagher (mostra un tatuatge amb aquest nom).

I de qui triaríeu ser teloners: Lluís Llach, Amics de les Arts o Beyoncé?

Javi: La Beyoncé, només amb la parafernàlia que porta, ha de ser espectacular.

Marc: Sí, la Beyoncé.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic