TORNAR
PUBLICITAT

David Garcia: “Els empresaris que van crear Fitex van ser uns visionaris”

Les veus de 20 anys de FITEX (8): David Garcia, Director general de FITEX

economia
Dimarts, 1 febrer 2022. 09:45. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Va participar per encàrrec de l’agrupació tèxtil FAGEPI en el projecte de creació i desenvolupament de FITEX, i quan ja el tenia enllestit li van encarregar que portés la direcció del nou centre; David Garcia és al capdavant de FITEX des que l’entitat va néixer el 1999 i un dels responsables indiscutibles del creixement i els èxits obtinguts per aquest centre tecnològic durant els darrers vint anys.

A qui se li va acudir la idea de crear un centre tecnològic a Igualada?

L’any 1999 un conjunt d’empresaris de la Junta Directiva de FAGEPI van pensar que era necessari crear una organització que ajudés a formar nous professionals per accedir al sector i, sobretot, que contribuís a la innovació del producte, del model de negoci i dels processos industrials de les indústries tèxtils de la comarca de l’Anoia. Volien que les empreses estiguessin preparades per la competitivitat internacional que vindria després de l’aprovació de la globalització del comerç de productes tèxtils al món acordada per l’Organització Mundial del Comerç. Crec sincerament que els empresaris d’aquella Junta van ser uns visionaris, tant pel que fa a impulsar la cooperació entre empreses com també la seva intuïció que els models de negoci que havien estat exitosos fins aquell moment necessitaven evolucionar. La cooperació amb l’Ajuntament d’Igualada i la Generalitat de Catalunya, des d’un inici, també va ser clau per a l’impuls del centre. Aquesta cooperació público-privada ha estat clau durant tota la nostra història. 

Quan t’incorpores a la direcció de FITEX?

Recordo que el mateix any 1999, L’Agrupació Tèxtil de l’Anoia FAGEPI va encarregar a la consultora on jo treballava el projecte de creació i desenvolupament de FITEX. Vaig participar en l’elaboració i posada en marxa del centre, i quan estava finalitzant el procés, els empresaris igualadins Josep Sellarès i Bernat Biosca – aleshores president i vicepresident de FAGEPI-, em van proposar portar la direcció del nou centre. La veritat es que no ho vaig dubtar ni un moment. Hi ha dos sectors que sempre m’han seduït: el primer la industria tèxtil i moda, i el segon el del vi. Són dos sectors que, més enllà del seu caràcter empresarial, tenen una ànima especial que penso que neix del treball amb matèries naturals, del component artesà en alguns dels seus processos i també de la creativitat i la originalitat per desenvolupar els seus productes. La industria tèxtil i moda és un sector molt dur però a la vegada màgic, i per això crea addicció.   

Com ha canviat la indústria de la moda a Catalunya i a l’Anoia durant aquestes dues dècades d’història del FITEX?

La liberalització del comerç mundial tèxtil -obrint fronteres a països amb productes més barats- va tenir efectes devastadors per a les empreses purament industrials de tota Europa; les més grans es van globalitzar, moltes empreses mitjanes es van orientar a segments tècnics (sanitari, automoció, construcció...) i moltes altres van finalitzar la seva activitat. Paral·lelament a aquesta destrucció industrial, dins del propi sector es vivia també un procés invers: algunes empreses pioneres van crear les seves marques i també la seva xarxa comercial. En aquell moment van néixer a Catalunya empreses com Mango o Desigual, que han esdevingut després grans líder internacionals. La realitat es que l’ocàs industrial va contrastar amb el naixement d’un munt d’empreses que han fonamentat la seva competitivitat en la marca i el control de la distribució.

Actualment, la industria de la moda a Catalunya genera 15.000 milions d’euros de facturació anual, molt més del que generava dues o tres dècades enrere. Aquesta transformació també va tenir el seu reflex a l’Anoia, grans empreses ens mans de multinacionals con Vivesa o Abanderado van traslladar la seva activitat, altres com Ignacio Carner van finalitzar la seva activitat i empreses que van apostar per la marca i la distribució com Aldo Martin’s, Escorpion, Sita Murt o Punto Blanco, entre d’altres, han mantingut la seva presència a la comarca. També cal destacar empreses que han apostat per la innovació en producte, com BUFF, que ha esdevingut l’empresa tèxtil més gran de la comarca i una de les més importants de Catalunya.

Això deixa diversos aprenentatges...

Crec que d’aquestes dues dècades hem d’aprendre que no hi ha sectors en crisi i sectors d’èxit, sinó que hi ha estratègies empresarials encertades i d’altres inadequades per respondre a la situació competitiva concreta d’un sector en un moment de la seva història. A més, un país sense indústria no és viable i es torna fortament dependent dels altres, dels que saben fer coses. Ha quedat palès durant la crisi de la COVID. En el nostre cas, és impossible tenir el sector de la moda més creatiu i innovador del món sense una indústria en proximitat. Hem de treballar per recuperar industria tèxtil, modernitzada, robotitzada, competitiva a Catalunya. La comarca de l’Anoia té bones capacitats gràcies al coneixement i les tecnologies que hi ha al territori.       

Com ha influït FITEX en aquests processos de transformació i canvi de les empreses tèxtils?

Crec que primer de tot hem de ser humils; nosaltres no hem pogut canviar el curs de la història pel que fa a l’evolució macro de la industria tèxtil a Catalunya, però sí que penso que hem ajudat a moltes empreses de la comarca de l’Anoia – i també d’altres indrets de Catalunya- a millorar els seus processos industrials, els seus productes, a ser més competitives i a accedir a nous mercats internacionals.  Durant aquests 20 anys hem format a més de 3.500 professionals fent més de 40.000 hores de formació. Molts dels professionals que treballen actualment a la industria tèxtil de l’Anoia han passat en algun moment per les aules de FITEX. D’altra banda, hem generat més de 10 milions d’euros destinats a projectes de recerca i innovació per a empreses de la comarca i hem contribuït amb les nostres iniciatives internacionals a generar més de 50 milions d’euros de negoci internacional durant aquestes dues dècades. FITEX ha creat una ocupació directa de més de 35 professionals al llarg de vint anys i alguns d’aquests professionals tenen càrrecs destacats en empreses catalanes del sector. El propi centre ha estat una escola de talent per a les empreses del sector. També estem satisfets d’haver impulsat la creació d’empreses com SensingTex, dedicada a l’electrònica tèxtil, o Boris Bidjam Saberi, l’única marca de luxe nascuda a Catalunya que ha triomfat a tot el món. En definitiva, hem estat capaços de generar un impacte positiu al nostre sector i estem satisfets amb la tasca realitzada.

Com veus el futur del sector?

La veritat és que el sector es troba novament en un moment apassionant de la seva història. La digitalització i la sostenibilitat implicaran un canvi igual o més gran que el que va comportar la liberalització dels mercats pactada per l’OMC al 1995. Estem davant d’un nou moment de transformació històrica en la indústria tèxtil i moda. Crec que FITEX pot ser un agent clau per ajudar a la transformació sostenible de les empreses del sector, i això vol dir utilitzar materials reciclats, certificar els seus processos, reduir els seus impactes ambientals, reduir el consum d’aigua i materials químics. Pel que fa a la digitalització, la nostra missió és ajudar a incorporar noves tecnologies a la indústria de la moda per ser més eficients i eficaços, servir millor als clients i generar marges. És imprescindible ajudar a les pimes a fer aquestes transformacions d’una forma intel·ligent i centrada en aportar valor al client i millorar la seva competitivitat. És fàcil perdre’s en els processos de canvi i invertir en aspectes que no et fan més competitiu ni generen més valor als teus clients. Crec que en aquests propers anys podem tenir un paper clau per ajudar a impulsar projectes transformadors vinculats a la digitalització i l’economia circular i també a l’atracció dels fons europeus Next Generation a projectes del territori. 

Què poden fer les empreses de casa nostra?

El clúster tèxtil i moda de l’Anoia necessitarà la cooperació empresarial i també la cooperació pública per aprofitar les enormes oportunitats que ofereix la digitalització i la sostenibilitat al territori. Imaginem només per un moment que, en un futur proper, tenim una gran plataforma digital que agrupa la capacitat industrial de totes les empreses del territori i que permet a marques de tot el món trobar-la i utilitzar-la de forma gairebé remota. O que som capaços de crear noves estructures de reciclatge de materials tèxtils a la comarca per reforçar els nostres productors locals i generar nous models de negoci. El futur torna a estar per escriure i tenim grans oportunitats a les nostres mans. Hem de ser proactius i cooperar.

Quan mires enrere, què veus amb més satisfacció i amb més decepció d’aquests vint anys?

Començaré per allò que em genera més tristor quan miro enrere aquests vint anys: d’una banda les empreses que han hagut de finalitzar la seva activitat per les dificultats d’adaptar-se al nou context competitiu internacional i, de l’altra, estic especialment dolgut per l’abandonament de la Generalitat de Catalunya quan va apostar per centres més grans i va fomentar la fusió de centres, oblidant-se dels centres més petits com FITEX que volíem mantenir la nostra independència i el nostre model de proximitat al sector i a les pimes.

I el que em genera més satisfacció és que hem tingut, i tenim, un equip professional i humà excel·lent, tant al Patronat de Fitex com tots i cada un dels treballadors. Les organitzacions no són únicament les persones que hi treballen, però la personalitat de l’entitat, el seu rendiment, la seva actitud i, en definitiva, la seva ànima prové d’aquestes persones. Estic molt orgullós de formar part d’aquest equip tant extraordinari i m’emportaré per sempre la calidesa humana de moltes de les persones amb qui he compartit i comparteixo el meu dia a dia. També estic molt satisfet de la col·laboració amb l’Ajuntament d’Igualada, sempre constructiva. Finalment, crec que els impactes generats, la contribució de FITEX per millorar el sector a la comarca i generar benestar al territori ha estat positiu.    

........

La Fundació Privada per a la Innovació Tèxtil FITEX és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu fonamental impulsar el procés d’innovació, internacionalització i formació de la indústria del gènere de punt. Per més informació podeu consultar el web fitex.es.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic