TORNAR
PUBLICITAT

David Sànchez: “No podem abaixar la guàrdia”

Un any amb la COVID: Parlem amb els batlles de la Conca d’Òdena

societat
Dimecres, 17 març 2021. 03:00. Toni Cortès Minguet.

Quin record té de l’inici de la pandèmia a la Conca d’Òdena i de les primeres setmanes de la crisi, especialment durant el confinament?

Recordo el dia abans de produir-se el confinament perimetral als quatre municipis de la Conca, estar reunit a l’ajuntament amb l’equip de govern i rebre la trucada de la consellera Vergés per a informar-nos que l’endemà hi hauria el tancament de l’escola de Jorba així com les altres escoles d’Igualada, Vilanova, Montbui i Òdena. Aquest va ser, potser, un missatge contundent de pressa de consciència de la situació sanitària. Sí que rebíem informació per part de l’hospital d’Igualada de quina era la situació, però el de l’escola va ser un avís a navegants que la cosa es posava lletja. En aquest sentit, l’endemà mateix ens vam reunir els 7 alcaldes i alcaldesses de la Mancomunitat a l’Ajuntament d’Igualada i vam rebre la notícia del tancament perimetral. A partir d’aquell dia, ja no vam deixar de trobar-nos diàriament durant setmanes, per tal de gestionar la situació: les primeres emergències, necessitats sobrevingudes, fent partícips actors molt importants com protecció civil, les policies locals, Creu Roja.

Amb tots ells vam treballar un checklist de les qüestions més urgents sobretot pel que fa al proveïment de les necessitats bàsiques com els aliments, la situació dels escolars o la gestió dels residus urbans entre altres temes. Així doncs, dins d’aquest ganivet de crisi fèiem mans i mànigues perquè la situació millorés en la mesura de les nostres possibilitats.

Un any després, i mirant-ho amb perspectiva, què és el que més valora d’aquelles primeres setmanes, quan la Conca d’Òdena va ser la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya?

Valoro especialment la predisposició de tothom en aquelles primeres hores. La coordinació dels 7 ajuntaments de la Conca, dels seus serveis de policia local, vigilants i protecció civil així com Creu Roja. Voldria destacar el paper de Creu Roja, amb Enric Morist al capdavant, en la gestió d’aquests primers dies, en la detecció, per la seva basta experiència, de les necessitats bàsiques i que va ser fonamentals per mirar de gestionar la situació en contacte amb el govern de la Generalitat.

També, amb la perspectiva del temps, que creu que s’hauria d’haver fet diferent?

Possiblement una major informació en les primeríssimes hores cap aquelles administracions més properes al ciutadà com som els ajuntaments. Entenem i enteníem la gravetat de la situació, que era una cosa que no havia succeït mai, però malgrat això el paper del món local podria haver estat un actiu importantíssim i el Procicat així ho hauria d’haver tingut en compte. És evidentment que no partíem de cap experiència prèvia similar, i per tant estic convençut que tot es va fer amb la millor intenció, la millor voluntat i millor capacitat tècnica amb la qual es comptava.

Com valora la tasca que han fet al llarg d’aquests dotze mesos els professionals de serveis, especialment els sanitaris?

Cap al personal sanitari només puc, per una banda donar el meu més sentit agraïment cap a una feina ingent que es va haver de desenvolupar al llarg de dies i setmanes i que es va allargar i s’està allargant fins ara mateix, amb aquestes segones i terceres onades que han anat sobrevenint. Per tant, cap a ells, el meu més sincer agraïment.

En aquest sentit hauríem de vetllar més com a país per mirar de proveir-nos, de cuidar aquest col·lectiu sanitari que s’ha vist que és tan i tan important per a tothom. Vam ser conscients de la seva importància en la gestió d’aquesta crisi sanitària, i ara mateix és un col·lectiu que està cansat, que no sé si està del tot recuperat, que necessita més personal, però que segueix al peu de canó (en les successives onades, en la campanya de vacunació) amb un excés d’hores de dedicació amb el que això suposa per a la seva vida personal i familiar. El personal sanitari està fent una tasca excel·lent i sobrehumana, i no podem seguir exigint-los el mateix nivell d’esforç que se’ls ha exigit. No podem normalitzar aquesta sobreexigència cap aquest col·lectiu, que com tots hem vist ha resultat essencialíssim per a fer front a aquesta pandèmia.

I la ciutadania?

A la ciutadania els diria que no podem abaixar la guàrdia, que malgrat les mesures i restriccions que ens han afectat a tots, malgrat aquests canvis que hem hagut de fer en les nostres rutines, en el nostre dia a dia, malauradament això no s’ha acabat. No es poden donar casos en els quals la gent vagi sense les mesures de protecció i prevenció personals com és la mascareta, manca d’higiene de mans i la realització de determinats actes saltant-se aquelles restriccions que estableix l’autoritat sanitària i de protecció civil del país. Entre tots hem de retornar a aquell esperit que vam viure durant el tancament i ser conscients que això no va d’un joc polític, va sobre una crisi sanitària que afecta a tothom.

Quin impacte, en l’àmbit de la salut, ha tingut la pandèmia al seu municipi al llarg d’aquests dotze mesos?

Jorba és un municipi petit, prop d’uns 850 habitants i evidentment hem tingut casos de COVID. Durant els primers mesos va afectar els col·lectius més febles i va haver-hi algunes defuncions i malauradament fa poques setmanes es van tornar a repetir aquests fets. Això és significatiu, ja que vol dir que no ha passat i que tots som vulnerables davant aquesta pandèmia, que tots ens hem de cuidar més i que no podem abaixar la guàrdia malgrat l’esgotament psicològic general que patim tots. S’ha de continuar fent front a la pandèmia.

I quin impacte ha tingut en l’àmbit econòmic?

És evident l’impacte econòmic. Aquesta mateixa setmana ha sortit les dades de l’índex d’atur i l’increment continuat de gent que perd el seu lloc de treball s’ha convertit en tendència. I molt probablement continuï durant els mesos vinents. Cal posar en marxa totes les mesures que tinguem al nostre abast per a fer-hi front com més aviat millor.

Quines mesures destacaria de la resposta que s’ha fet des del seu ajuntament per fer front a la crisi?

Vam fer unes primeres ajudes directes a aquells sectors que es van veure més afectats, com el comerç i altres activitats. Ajudes a mirar d’alleugerir els primers efectes.

També hem treballat en aquesta línia a través de la Mancomunitat amb un seguit d’accions i plans per mirar de fer front aquesta crisi econòmica en la qual ja estem immersos. Des de la MICOD s’han fet ajudes directes a comerç i altres activitats econòmiques, s’estan posant en marxa nous programes en l’àmbit detecció de les cadenes de valor més importants a la Conca i detectar necessitats de perfils professionals i afavorir polítiques d’inserció activa més efectives.

També, com és sabut, estem treballant iniciatives de generació de nou sol industrial que permeti la captació d’empreses perquè malgrat la situació, segueix existint una demanda de sol industrial a la que no podem donar resposta. Així mateix, donem suport a altres iniciatives econòmiques, com el Parc Agrari de la Conca (dels quals vam ser de les primeres administracions locals en donar-hi suport i afavorir que tires endavant), en el sector comerç s’han fet esforços en la digitalització o campanyes de promoció del comerç i la restauració, amb l’elaboració d’un portal que recull tota aquesta oferta perquè, malgrat la nova situació, puguin desenvolupar activitat econòmica.

Quines actituds ha vist diferents o noves en el seu entorn, tant de ciutadans com de companys en la política. Ens ha canviat la COVID-19?

Possiblement vam posar unes determinades esperances en aquest canvi i fruit de la COVID-19 que passat un any no sé si s’han donat. Molt probablement hem estat conscients de la nostra feblesa com a espècie, però malgrat això seguim amb l’horitzó de tornar a la normalitat i molt probablement aquesta nova normalitat sigui diferent de la que teníem abans. Tot això ha de passar per una fase de “digestió” d’aquesta crisi, d’aquestes etapes restrictives de l’activitat econòmica, de lleure, social, esportiu... En resum, un canvi de fons.

M’agradaria aprofitar i fer crítica al col·lectiu polític, en especial a tots aquells que han fet de la crisi sanitària un camp abonat al conflicte polític, amb intencions purament electoralistes. Molt probablement les coses s’hagueren pogut gestionar diferent, però el que no podem fer és una guerra política d’una situació sanitària gravíssima, no podem fer d’aquesta situació un camp de batalla abonat on friquis i outsiders diguin la seva com si fossin experts epidemiòlegs i només aporti confrontació i frustració.

Quin ha estat el pitjor moment? I el millor?

En l’àmbit personal, algun comiat que no he pogut fer com voldria, com de ben segur els ha passat a tantes i tantes persones amb els seus éssers estimats, i això ha estat molt dur. El millor  moment, que malgrat les dificultats, la solidaritat que hi ha hagut i s’ha donat a través del voluntariat i treball pels altres ha estat magnífic.

Com preveu aquest 2021? Serà l’any de la fi de la pandèmia?

No tinc cap bola de vidre. Ara mateix hem de posar les esperances en aquesta campanya de vacunació massiva que estem fent a tot el país. Hem de veure quina és l’evolució del virus mateix, les mutacions pròpies d’un virus, com la grip estacional mateixa, i avaluar l’efectivitat de les campanyes de vacunació a mitjà termini. Jo espero que la situació passi a un millor control, que la malaltia pugui ser controlada i de manera gradual vagin minorant els efectes que aquest maleït virus ens ha causat a tots nosaltres

Tinc la intuïció, i només això, que no existeixen solucions miraculoses d’avui per demà, que hem de deixar passar el temps i que gradualment l’efecte social i sanitari que està tenint vagi en decreixement constant.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic