TORNAR
PUBLICITAT

Emma Fillat: "Hem de fer un reset. Hem de tenir una capacitat d’adaptació molt gran i romandre positius perquè, si ens enfonsem, estem perduts"

Parlemb amb la directora de la residència d’APINAS als Prats de Rei

Salut
Dimecres, 15 abril 2020. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorns de desenvolupament  i de les seves famílies a la comarca de l’Anoia, així com facilitar la seva atenció integral i personalitzada, afavorint la prevenció, la detecció precoç i inclusió social, actuant com entitat socialment responsable és, des de fa més de cinquanta anys, la missió essencial d’APINAS, una entitat de referència al territori i al país en l’àmbit de la persona amb discapacitat intel·lectual i de trastorns en el desenvolupament. APINAS gestiona diversos serveis i suports específics per fomentar la inclusió i integració social. El respecte a les persones, en la seva diversitat i diferències de tota mena; el compromís i responsabilitat social són alguns dels valors de l’entitat. Una missió i uns valors que traspuen en la tasca que diversos professionals duen a terme a la residència que, des del 1986, obre les portes als Prats de Rei per acollir, amb caràcter permanent o temporal, persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitats de suport. Com ha afectat la crisi del coronavirus als residents del centre? Com ha influït en la relació amb les seves famílies? I els professionals que hi treballen, com els ha afectat? Com han canviat els hàbits, les rutines, els protocols? Parlem sobre aquests i altres aspectes amb l’Emma Fillat, directora de la residència d’APINAS als Prats de Rei.

MARIA MOIX

 

Com esteu? Com estan els ànims dins la residència, tant pel que fa al personal com als residents?

Malgrat la situació, el personal està animat. Mai tindrem prou paraules per agrair tot el que fan, perquè ho estan donant tot, amb moral i amb optimisme. Som realistes i positius. D'aquesta situació ens en sortirem i hem d'esperar que passi tot.

L'Emma s'ha instal·lat en una autocaravana a fora de la residència

 

Quan tot això acabi, algú ha de fer alguna cosa per a aquest sector professional, perquè ho estan donant tot

Ara estem donant visibilitat a un col·lactiu de professionals que ha estat molt oblidat…

Formem part d’un dels col·lectius menys valorats, amb convenis congelats des del 2009. Penso que, quan tot això acabi, algú ha de fer alguna cosa per a aquest sector professional, perquè ho estan donant tot.

Quines mesures preventives esteu duent a terme?

Nosaltres ens vam avançar i vam començar a aplicar mesures preventives el 2 de març, quan ja es començava a parlar del Covid-19. Els mètodes de treball, aquí, abans de les mesures preventives, sempre s’han basat, entre altres, en fer una bona higiene brutal, els nois es dutxen i es canvien de roba cada dia, igual que els llençols i es fa la neteja de tota la casa.

Quines noves mesures heu pres?

A partir del 2 de març vam començar a prendre la temperatura de tots els residents, matí i tarda, perquè si fos alta, aquest seria el primer signe que ens indicaria que podria passar alguna cosa. També, quan el personal entra a treballar, se li pren la temperatura i, si algú no es troba bé, el fem anar a casa per assegurar que estem tots en un ambient sa. Vam posar una catifa a l'entrada on ens desinfectem els peus amb desinfectant i també desinfectem tot el perímetre. Tothom treballa amb guants i mascareta; hi ha rentats de mans exhaustius cada vegada que fem alguna cosa. Totes aquestes actuacions són molt importants, hem posat molts sistemes de barrera. Els treballadors no estan en contacte directe amb el gènere que entra a al residència; el deixen en una catifa, el desinfectem i el col·loquem al seu lloc.

 Teniu el material de protacció adequat?

En l'àmbit de la circulació de persones, vam tancar el centre, és a dir, no surt ni entra ningú. Els nois i noies no surten i no entren les famílies. Com menys circulació hi hagi, millor. El nostre metge de capçalera ens fa un seguiment a tots per veure com estem i, a no ser que sigui estrictament necessari, la consulta es fa telemàtica. Aixó, des de fa uns dies, parlem amb pantalles protectores, fent una barrera total. Aquestes pantalles funcionen de viseres i, juntament amb les mascaretes, possibiliten que si estàs fent una cura o donant una medicació a algú i aquesta persona baveja o escup, no et toca.

En aquest sentit, volem fer una agraïment, de tot corm al Toni Riera, d'Elements, que de seguida ens va proporcionar 300 mascaretes, i això va ser vital. També a les cosidores d'aquí els Prats de Rei, que es diuen Rosa totes dues, que ens van confeccionar 300 mascaretes més; al grup de disseny d'Igualada Malla, que ens ha regalat les pantalles protectores; al grup Tots Som la Conca, que ens van fer entrega de 400 mascaretes amb filtre. Això és molt important perquè des de les administracions, i em refereixo a la Generalitat, no se'ns està proporcionant cap mena de material de protecció. És molt important la solidaritat que té la gent. Per poder cuidar els altres, t'has de protegir, si no protegim el personal, no podrem cuidar els nois. També treballem amb el CAP de Calaf per passar consulta, perquè a part del coronavirus, hi ha altres patologies que s'han de seguir. Seguim l'esperit d'APINAS: Transparència i responsabilitat.

 

El nostre dia a dia ha canviat, però tenim un jardí fantàstic que ens permet que els nois gaudeixin del sol i podem tenir sis grups separats al jardí, i això és molt important. Si no poguéssim sortir seria tremend

 

Com us heu adaptat a la nova situació, a l’hora de desenvolupar la vostra tasca?

Tenim unes instal·lacions que ens permeten estar moltes hores al jardí i ens hem organitzat de manera diferent, seguint les recomanacions que ens fan des del departament. Els nois van separats, per grups, mantenint la distància de seguretat i també hem modificat algunes habitacions. El nostre dia a dia ha canviat, però tenim un jardí fantàstic que ens permet que els nois gaudeixin del sol i podem tenir sis grups separats al jardí, i això és molt important. Si no poguéssim sortir seria tremend. Si fa sol, sortim al jardí, matí i tarda, mantenint els nois tan separats com sigui possible. Això també fa que nosaltres estiguem bé anímicament i física. En el fons, som uns privilegiats, perquè sortim de casa i ens toca l'aire i el sol... que això no ho pot tenir tothom.

L'Emma, al centre, amb dues companyes de la residència

 

Als nois, els vam explicar que hi havia una grip. Tots, més o menys, alguna vegada l’han passat. I que això ens obligava a canviar maneres de fer, que els pares i germans no podrien venir a la residència i ells no podrien anar a casa

 

Com s’ho han pres els residents del centre?

Als nois, els vam explicar que hi havia una grip. Tots, més o menys, alguna vegada l’han passat. I que això ens obligava a canviar maneres de fer, que els pares i germans no podrien venir a la residència i ells no podrien anar a casa. És bestial com els nois i noies s’han adaptat a la nova situació i estan tranquils. Tanmateix, no podem relaxar-nos ni abaixar la guàrdia, encara hem de seguir amb les mateixes mesures de prevenció, quedar-nos a casa i seguir les instruccions dels que hi entenen.

 

Ens hem organitzat per mantenir al màxim que no s'apropin entre ells. Penseu que els nostres residents tenen una discapacitat profunda i el fet d’abraçar-se, per exemple, és innat per a ells

 

Com esteu adaptant el seguiment de les activitats i de la rutina diària?

Ens hem organitzat per mantenir al màxim que no s'apropin entre ells. Penseu que els nostres residents tenen una discapacitat profunda i el fet d’abraçar-se, per exemple, és innat per a ells. Hem separat els menjadors de manera que només hi dinin 11 persones, amb una separació de més d'un metre i mig entre cadascun d’ells. Ens hem hagut de reorganitzar en tot i de moment, sembla que està funcionant.

 

Hem instal·lat un sistema de videotrucades perquè els nois puguin veure les seves famílies. És una situació dura, perquè les famílies no veuen els seus fills o germans des del dia 14 de març. I a l’inrevés

 

Com manteniu el contacte dels residents amb les seves famílies?

Hem instal·lat un sistema de videotrucades perquè els nois puguin veure les seves famílies. Els pares grans, que potser no tenen possibilitat de connectar-se a un PC o a un smartphone, els enviem a través de germans un petit vídeo del seu familiar. També enviem whatsapps al grup de les famílies dels nois. És una situació dura, perquè les famílies no veuen els seus fills o germans des del dia 14 de març. I a l’inrevés. La majoria de nois anaven a casa cada cap de setmana; altres els venien a visitar els familiars, i això ha canviat la manera de fer a tots.

Cada dia, si podem, fem un parell de videotrucades. Truquem als pares grans, que són els que ens fan patir més, i els preguntem com estan i si necessiten alguna cosa. Quan hi ha una crisi com aquesta surt el millor i el pitjor de les persones i estic contenta perquè, de moment, aquí, ha sortit el millor de tothom.

Estem fent el que podem, i més, però insisteixo en la reclamació als departaments d'Afers socials i família i de Salut del Govern, que no ens estan proporcionant absolutament res. I com a nosaltres, a la majoria de centres.

En el cas que sorgís algun cas positiu, quin protocol seguiríeu?

Nosaltres tenim un pla de contingència, i si sortís un positiu, s'hauria de traslladar. Per molt que tinguem un pla de contingència, nosaltres som una residència, no som un hospital. Pel benestar i la seguretat de tothom, estem convençuts que hauríem d'intentar que traslladessin l’afectat a un hospital. En aquest sentit, tenim l’assessorament del doctor Josep Maria Soto, metge anestesiòleg de l'Hospital d'Igualada i cap de l’Àmbit de Serveis Especialitzats del Servei d'Emergències Mèdiques. Estem constantment en contacte amb ell per a cada pas que fem.

Hem de destacar que tenim el suport dels ajuntaments i de la Junta d'APINAS. Nosaltres estem treballant aquí i ells, evidentment, no poden venir al centre, perquè estan confinats. Nosaltres podem pujar amb un permís especial perquè som un servei essencial.

Us va afectar el decret del confinament perimeral de la Conca d’Òdena?

Dos membres de l'equip directiu hem estat aquí a la residència durant dies amb el pic més alt per si en el cas que succeís qualsevol cosa, poguéssim estar al costat dels nois. Ara, sense abaixar la guàrdia, podem anar i tornar a casa. Hem d'agrair a la senyora Neus, de Can Bartomeu; i a l'Antoni de Solà, de cal Senyoret, que ens van acollir a les seves cases rurals, perquè quan va esclatar la crisi era més complicat tot.

Fa uns dies APINAS va anunciar la iniciativa del Servei d’Atenció i Consulta d’oferir atenció psicològica gratuïta durant el confinament. Com funciona?

S’està fent des del Servei d’Atenció i Consulta (SAIC) d’APINAS, que atén molts infants i moltes famílies. Els meus companys ofreixen aquest servei per poder atendre les famílies i per poder donar suport telemàticament, i està tenint molt bona acollida. Ha sigut una iniciativa dels professionals del centre, amb la Marga Bolea al capdavant. També, des de l’escola Àuria, estan fent suport i tutories amb els alumnes. Nosaltres tenim clar que la població que atenem té una particularitat, és una escola, però és una escola d’educació especial, i és un pèl diferent. Les famílies necessiten aquesta ajuda, no les pots deixar sense aquest suport durant tres setmanes o tres mesos. Gràcies a les noves tecnologies, ho podem fer. La majoria de professionals treballem des de casa, excepte a els Prats de Rei, on estem treballant presencialment, i també hi ha dues persones que treballen des de l’administració. Potser, ara mateix, nosaltres som la cara més visible perquè no hem tancat però tot el grup està bolcat amb aquesta situació.

 

Hi ha nois que, si no poguessin sortir al carrer, els ensorraries, perquè ells no tenen la capacitat que tenim nosaltres d’entendre que no podem sortir de casa, i penso que és important que la societat entengui que són casos especials 

 

El decret d’alarma estableix la possibilitat que les persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorns mentals puguin sortir a passejar amb l’acompanyament d’un adult, encara que sigui breu i de forma controlada. Creus que és important que es mantingui aquesta possibilitat?

Penso que és vital. Hi ha nois que, si no poguessin sortir al carrer, els ensorraries, perquè ells no tenen la capacitat que tenim nosaltres d’entendre que no podem sortir de casa, i penso que és important que la societat entengui que són casos especials, que si surten al carrer amb mascareta, acompanyats del pare o del germà, han de poder fer-ho, per la patologia que tenen. A mi em consta que algú que té permís ha estat escridassat per algun veí, potser per desconeixement, però és bàsic que la gent ho entengui. Les treballadores socials estan fent una tasca important, a través dels ajuntaments, per aconseguir-ho.

 

Tothom d'intentar adaptar-se amb el que té, i això és complicat. T'has d'anar reinventant i ser positiu, pensar que el que estàs fent, a la llarga, sevirà i serà beneficiós i positiu. És vital que la gent es quedi a casa. Si la gent abaixa la guàrdia tornarà a sorgir tot

 

Quin consell donaries a les persones que els estigui costant superar, dia a dia, aquesta situació de confinament?

És difícil, perquè jo estic activa… però penso amb els meus dos fills, i el que fan és seguir una rutina, que és el que aconsellen els experts: despertar-se sempre a la mateixa hora, no anar tot el dia en pijama, intentar fer exercici i fer coses que abans t'agradaven però no trobaves el moment per fer-les. Un consell que dono és no estar tot el dia connectats, mirant notícies, perquè distorsiona molt. Penso que és una situació complicada i s'ha d'intentar buscar la part bona de tot plegat. Tothom d'intentar adaptar-se amb el que té, i això és complicat. T'has d'anar reinventant i ser positiu, pensar que el que estàs fent, a la llarga, sevirà i serà beneficiós i positiu. És vital que la gent es quedi a casa. Si la gent abaixa la guàrdia tornarà a sorgir tot; l’esforç que han fet els 70.000 habitants de la Conca d'Òdena està tenint els seus resultats i demostra maduresa.

 

Hem de fer un reset, no podrem fer la vida que féiem abans; hem de tenir una capacitat d’adaptació molt gran i romandre positius perquè, si ens enfonsem, estem perduts

 

De fet, molta gent es preocupa per això, pel procés de confinament. Però… què passarà i com actuarà la gent quan comencin a tornar a la normalitat.

Jo penso que hem de fer cas a les recomanacions que ens diguin els experts, tal com hem fet fins ara, sense atabalar-nos. Hem de fer un reset, no podrem fer la vida que féiem abans; hem de tenir una capacitat d’adaptació molt gran i romandre positius perquè, si ens enfonsem, estem perduts. Tothom té la seva història i la seva realitat i  és bo que ens ajudem. Sovint parlo amb una senyora que m’explica que els veïns de l’escala li fan la compra i li truquen per telèfon. Arran d’aquesta crisi estan sorgint unes xarxes solidàries impressionants. Som tan importants els que estem treballant com els que es queden a casa, perquè tot és una cadena. L’error que estem fent, com a societat, és invisibilitzar gent com el personal de neteja. Tots som essencials. La Teresa, de Sant Martí, porta el pa cada dia per als nostres residents; el Gabriel de la farmàcia s’ha assegurat que no ens falti res. És un engranatge en el qual tots som peces claus.

 

Des de la residència d'APINAS als Prats de Rei han editat un vídeo per agrair la col·laboració del personal sanitari d'Atenció Primària (Cap Anoia, CAP Calaf i CAP Igualada), Metges Sense Fronteres, Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), Ajuntament d'Igualada, Brigada municipal de l'Ajuntament d'Igualada i a tots els professionals d'APINAS.

Galeria



8 Comentaris

L

Lluís MIRÓ Quintana

Cervera

17 d'abril 2020.13:40h

Respondre

He tingut el privilegi d poder participar durant uns anys en aquesta tasca. Imagino les dificultats que teniu x continuar i contribuir en una feina que no te preu.
Os donem les gràcies desde el... Llegir més record.

M

Mercè Canudas Puigdesens

Sant Julià de vilatorta

15 d'abril 2020.15:36h

Respondre

Gracias a tots i totas les treballadoras de la Residencia de Apinas de Prats de Rei

B

Bibiana Villoro

Barcelona

15 d'abril 2020.13:35h

Respondre

Us estem molt agraïts per tota la feina que feu, i com cuideu dels nostres familiars, amb tanta dedicació i amb tant d’amor. Una abraçada família d’Apinas.

C

Chelo torres

Ripollet

15 d'abril 2020.13:19h

Respondre

Soys fantásticos!!
Todo saldrá bien !!
Gracias!!????????????

A

Ana Ravell

Jorba

15 d'abril 2020.10:42h

Respondre

Endevant Emma, sou un gran equip !

M

Marc

Igualada

15 d'abril 2020.10:28h

Respondre

FELICITATS


Per la feina davant de persones vulnerables.Cuideu el personal educatiu també.


Gràcies.

E

Eduard Ruiz

Igualada

15 d'abril 2020.10:12h

Respondre

No tinc prou paraules per agraïr tot el que i com ho esteu fent.

C

Carme

Igualada

15 d'abril 2020.09:36h

Respondre

Feu una fantàstica feina!
L’enhorabona per la vostra dedicació, professionalitat i compromís!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic